Els imperis, per la seva pròpia naturalesa, encarnen i institucionalitzen la diferència tant entre la metròpoli-colònia com entre els subjectes colonitzats.

El “repartiment d’Àfrica” (1880-1914) es va basar en una deplorable i feroç competència imperial per la necessitat de matèries primeres, en l’exploració del món i la ciència a mercè d’un racionalisme en alça, i en un etnocentrisme que jerarquitzava les races a partir d’una ideologia supremacista.

Aquest “repartiment” justificava l’ocupació i l’explotació d’un imperialisme que aportava llum a la foscor que regnava al continent africà, amb el pretext de portar-hi les “3 Cs”: comerç, cristianisme i civilització.

Les excuses paternalistes van aplanar el camí a la prevalença de la dependència actual, reforçant l’escala degradant de la classificació segons l’evolució, fent així justificable l’argument de la inferioritat del primitiu. Darwinisme social.

Les categories de gènere van ser una “nova tradició” biològica que el colonialisme europeu va institucionalitzar en la majoria de cultures africanes. A Invention of Women: Making an African Sense of Western Gender Discourses (La Invenció de les dones. Una perspectiva africana sobre els discursos occidentals de gènere) la controvertida escriptora feminista nigeriana Oyèrónkẹ́ Oyěwùmí qüestiona els marcs teòrics racionals que construeixen les categories de gènere de manera universalista, desconstruint així les dinàmiques colonials dels propis feminismes, plantejant -entre altres temes- que en els Yoruba, abans de la colonització, el privilegi i les pràctiques socials (divisió del treball, professions i estructures monàrquiques) no estaven associades al gènere sinó a l’edat o al llinatge. 

La infantilització de la dona també es va exportar com a part del patriarcat occidental a través de la colonització de la ment; pràctica subtil i alienadora que, moltes vegades, els qui l’executen en els diversos plans de la vida quotidiana, ho fan en nom d’una moralitat, valors i costums “superiors”. Llenguatge, manipulació del pensament, invasió de la intimitat, cànons de bellesa, conceptes de modernitat i benestar, religions monoteistes…

Una conseqüència de l’eurocentrisme és la racialització del coneixement: Europa és representada com a font de coneixement i els europeus, per tant, com a pensadors. Això afecta també als cànons de bellesa que sovint es construeixen amb narratives i valors eurocèntrics (primesa, joventut i blanquitud…) fortament racialitzades, reforçant així, una vegada més, la imatge negativa, denigrant i estereotipada de la dona africana. La blanquitud com a norma, mentre que l’ “alteritat” es converteix en fetitxe, en una cosa “exòtica”. 

Construït social i políticament, el concepte blanquitud no es refereix simplement al color de la pell: és una ideologia que reforça el poder d’uns a costa dels altres, enfortint els sistemes d’opressió.

El poder és la capacitat no sols de contar la història d’una altra persona, sinó de convertir-la en la història definitiva d’aquesta persona. (…) La història única crea estereotips, i el problema dels estereotips no és que siguin falsos, sinó que són incomplets. Fan que una història es converteixi en l’única història.

El Perill De la Història Única, 2016
Chimamanda Ngozi Adichie

Sexualitat, erotisme, cànons de bellesa, modernitat, sororitat, maternitat, matrimoni, tradició, domesticació, inclusivitat, violència… Tots aquests aspectes, amb les seves llums i ombres en cada societat, haurien de sortir a la llum al mateix nivell si es vol comparar. Estan les relacions socials en totes les societats organitzades entorn de la diferència sexual biològica?

L’any 1987, mentre la teoria queer guanyava importància i es reafirmava en el pensament occidental, l’escriptora nigeriana Ifi Amadiume va escriure “Male Daughters, Female Husbands” (Filles que són homes i esposos que són dones), on examina les estructures de la societat africana, principalment el seu propi sistema sociocultural igbo-*nobi, establint que, entre els nobi, la dualitat sexual estava mediada per un sistema de cultura i llenguatge tradicional de gènere flexible. Afirma que el sexe biològic no sempre coincideix amb el gènere ideològic, ja que els rols no estaven rígidament masculinizados o feminitzats i, en conseqüència, no hi havia cap estigma a trencar amb ells. La posició de “marit” es desprèn així del seu vincle amb l’home i altres atributs de la masculinitat. El sexe, el gènere i l’orientació sexual es disloquen. Pot una filla ser considerada com un fill o viceversa parlant en termes de rols socials i familiars? Pot una dona prendre a una altra com a esposa, complint obertament tots els requisits que la tradició matrimonial imposa al nuvi sense relacionar-ho exclusiva i necessàriament amb els rols sexuals, sinó amb els d’una estructura familiar fluida i flexible d’acompanyament i cura. Això xocava certament amb les nocions establertes per les estructures socials occidentals i la religió cristiana.

Repensar el gènere com a construcció occidental: descolonitzar el(els) feminisme(s), els estereotips, qüestionant la construcció i universalització de les categories de gènere. Tal vegada, coneixent i comprenent la Història puguem superar els vincles socials basats en una diferència de gènere, obrint així el ventall a altres factors per a la construcció de la identitat. Desitgem noves maneres de relacionar els gèneres, nous models de diàleg intercultural no basats en la supremacia ni en una jerarquia excloent. Utopia o realitat factible?

El títol “Woman go no’gree” és la tornada de la cançó Lady, de Fela Kuti (1938-1997), creador del gènere musical afrobeat i símbol de resistència i activista en els anys 70-80 durant la dictadura a Nigèria. Lady és una cançó ambigua on es planteja la qüestió de l’emancipació de la dona africana sense seguir models occidentals.

Gloria Oyarzabal

Premsa:
– Cómo la colonización de la mente afectó al concepto de mujer en África. Teresa Sesé. La Vanguardia. 27.05.2021
– Descolonizar África desde el feminismo. Mª Ángeles Cabré. M-arte y cultura visual