Biografia # Disociada

un projecte de Miquel Mont

Inclou:

un film realitzat conjuntament amb Anne-Marie *Cornu

una performance en un conjunt de retrats

un llibre (en projecte)

Alguna cosa que ens ensenyen els anys d’experiència de subsistir com a artista visual, és que els afectes no posseeixen imatge, és a dir, una imatge que els correspongui, que són per definició irrepresentables, resistint-se fins i tot a encarnar-se o a cobrar forma en l’abstracció del llenguatge.

Aquest projecte iniciat en 2015, va començar amb dos retrats a l’oli que vaig pintar de la meva mare, un per a pagar un deute amb el meu analista, l’altre per a oferir-l’hi directament a ella. Realitzar-los va despertar el desig d’explorar les relacions entre, d’una banda, les imatges mentals lligades a aquests afectes impossibles de representar i, per l’altre, les seves evocacions a través dels gestos i accions d’una pràctica artística. Projecte que pot semblar a primera vista sorprenent per a algú que s’ha preocupat més d’interrogar l’abstracció, les abstraccions que componen la pintura, el pictòric, així com els dispositius de presentació que l’acompanyen. Però en realitat, fa temps que penso que la nostra època va modificar radicalment la nostra relació amb les representacions, les imatges i la subjectivitat, tant individual com col·lectiva, i això ha anul·lat entre altres coses, la distinció històrica occidental establerta per l’art modern entre figuració i abstracció.

He intentat com a mètode pragmàtic, a partir de records, relats, sensacions, imatges, sentiments i ficcions, donar compte d’una història familiar que m’ha constituït com a persona i com a artista. M’he guiat pels afectes que em lliguen a ella i he derivat pels meandres, abismes i projeccions que comporten, treballant en un llarg procés d’introspecció que s’ha plasmat en una *performance, un film en col·laboració i en un nodrit conjunt de retrats, gran part d’ells no figuratius, de la meva família original: mare, pare, les meves quatre germanes i els meus dos germans.

La multiplicitat de materials, tècniques i formats s’ha imposat naturalment enfront de la complexitat, el caràcter inagafable dels afectes que m’uneixen a cadascuna de les persones retratades.

En el seu conjunt formen un singular retrat col·lectiu, així com una representació subjectiva d’un relat familiar, en el qual el film, la performance o els retrats arbregen, sense jerarquies, la seva pròpia versió d’aquest so i aquesta fúria presents en tota història íntima així com un intens homenatge a l’absència del meu pare, Ricardo Mont Mata, el meu germà Joaquín i la meva germana Carmen.

miquel mont 2021