Estampa 2023

En la secció comissariada per Lorena del Corral de la fira Estampa (Madrid), RocioSantaCruz es complau a presentar l’obra de Lluís Hortalà (Olot, 1959), artista la metodologia plàstica de la qual es caracteritza per l’actualització de l’oli com a llenguatge contemporani. Partint del Trompe o l’oleil, en l’estand 4B23 Hortalà conceptualitza diferents aspectes de l’statu quo del món de l’art mitjançant el museu com a institució legitimadora.

En la pintura “No se ve nada (Daniel Arasse)” (2022), Hortalà fa interpe·la directament a una important figura de la historiografia de l’art com és Daniel Arasse. En aquest cas, connecta la seva imatge associada a la pintura clàssica amb les sales del Museu del Prado. Però, i encara que la tècnica d’Hortalà traspassi el pla de l’imaginari per a situar-se en el de la realitat, res és el que sembla: l’arquitectura de la pinacoteca es presenta buida, sense quadres ni visitants. No es veu res, com en l’escrit més rellevant de Daniel Arasse del qual Hortalà es nodreix per a titular el seu oli sobre tela. Es tracta d’un artifici, però d’una paradoxa a la vegada: una pintura que representa l’absència de la pintura creant un escenari oníric.

En canvi, en les obres “On n’i voit rien” (2022-2023) i “Guillotina (Prado)” (2018) l’artista contínua la seva línia de recerca presentada en el nostre estand d’Estampa. En la sèrie “Museu contra Museu”, l’artifici passa del pla bidimensional a la tridimensionalitat de l’escultura pictòrica. En ambdues peces, Hortalà selecciona el sòcol del Prat per a alterar els elements arquitectònics de l’espai i les seves formes institucionals. Amb tot, altera la sintaxi dels elements estructurals en traduir-los a l’art de la pintura. L’obra anticipa la conclusió a la qual Hortalà ens convida: les contradiccions i les diferències entre el museu vuitcentista i el contemporani permeten conscienciar sobre l’enteniment del passat a través de la memòria custodiada. No obstant això, el col·lapse arribarà: la tensió és inevitable, i el xoc, també. Aquestes peces dialoguen directament amb l’obra “Rien n’aura eu lieu que le lieu I” (2020-21): la desconstrucció del museu roman amb aquesta pintura que, a manera de políptic, es divideix en dos taulons de fusta. Cadascun representa les parets de diferents museus (Louvre, Prado, National Gallery) que ens permeten percebre l’escenari expositiu com a espai buit.

En la zona VIP de la fira Estampa, de la mà de galeria RocioSantaCruz, Andrés Torres Rivas presenta el seu últim projecte: una selecció dels seus últims retrats en els quals es proveeix de llapis de colors per a dibuixar als personatges que configuren el seu dia a dia. Posteriorment, Torres Rivas fotografia els dibuixos qüestionant així la reproductibilitat tècnica de l’obra en l’art contemporani.

Lluís Hortalà
Olot, Espanya, 1959

Entre 2014 i 2015 Lluis Hortalà estudia en la prestigiosa escola Van der Kelen Logelain (Bèlgica), on aprèn les tècniques vuitcentistes que Alfred Van der Kelen va establir per a la pintura decorativa. Allí es va preparar per a imitar la textura del marbre, que actualment desenvolupa amb gran precisió. La seva obra forma part de prestigioses col·leccions, com la Fundació Vila Casas (Barcelona), Patrimoni Nacional (Madrid), MNCARS (Madrid), Col·lecció MACBA (Barcelona, Spain) o la Col·lecció d’Art Banc Sabadell (Barcelona). Així mateix, ha exposat en museus de la talla del Museu Nacional del Prado o del Museu Nacional Thyssen Bornemisza, entre molts altres.

Andrés Torres Rivas
Madrid, 1991

Andrés Torres Rivas és graduat en Belles arts per la Universitat Complutense de Madrid i format en la School of the Art Institute of Chicago i en la Hochschule de Llucana. Artista i il·lustrador, la seva metodologia plàstica segueix tècniques tradicionals com l’aquarel·la, l’oli, el gravat o el grafit. L’experimentació tradicional de la seva obra dona com a resultat escenes quotidianes, situades en un ampli univers propi ple de peculiars personatges. Entre les seves exposicions destacades trobem col·lectives en galeries de Madrid (Mad is Mad). En 2023 presenta en ArtsLibris Madrid i ArtsLibris Barcelona el seu fanzine 2B (2019), en la qual Torres desenvolupa la seva creativitat i retrata als personatges característics de tota la seva obra.

Activitat duta a terme amb el suport de