Javier Inés
BIO
Javier Inés (Zaragoza 1956 – Barcelona 1991)
Fotògraf. Com a adolescent, uns amics li van regalar la seva primera càmera, una senzilla Werlisa Color, amb qui es va aficionar a la fotografia per retratar el món que l’envoltava. Durant quatre anys, va assistir a cursos de taller de fotografia a la Galeria Spectrum Canon de Saragossa, on, el 1981, realitza la seva primera exposició amb vint-i-cinc anys.
L’any 1985 es trasllada a Barcelona atret per la vida nocturna i el món de l’espectacle de la ciutat. Va compaginar la seva professió de fotògraf amb la de cambrer nocturn a bars de moda, com el KGB o Districte Distinto, ingressos que el van ajudar a ampliar el seu equip fotogràfic. Va muntar un estudi de retrats a casa seva i va començar a acceptar encàrrecs per a agències de publicitat. Va publicar a les principals revistes de l’època, com Viure a Barcelona, La Vanguardia Dona, Primera Línia i Ajoblanco, entre d’altres.
A més dels seus treballs per encàrrec professional retratant figures del món de les finances, televisió, art, moda i espectacle, Inés fotografiava regularment el món underground i la vida nocturna de Barcelona, explorant les zones prohibides de la ciutat. Els seus models eren aquests personatges incòmodes, invisibles per a una ciutat de triomfadors a les portes dels Jocs Olímpics.
Inés els retratava amb humor i empatia per ressaltar l’autenticitat de les seves vides que les feien diferents i atractives tant humanament com fotogràfica: prostitutes, transsexuals, transvestits, vedets i qualsevol ciutadà amb qui es creuava pel carrer i li semblava visualment seductor. Inés els preguntava pels secrets de les seves vides, les seves raons i passions, conversava amb elles i les convencia perquè posessin al seu estudi a canvi del que li demanessin, de vegades un entrepà. L’arxiu de Javier Inés té aquesta dualitat entre la Barcelona més «moderna» i triomfant, avantsala dels Jocs Olímpics, i el submón en què també es movien altres artistes que, com ell, buscaven la força de la vida fins al límit.
Com Javier Inés diria: “Crec que els meus personatges són feliços. Crec que accepten el seu destí. I intento que els seus rostres tinguin humor i siguin divertits. No em conformo amb fer una fotografia, un retrat. Vull anar més enllà, fer aflorar un misteri , una mica de màgia».
