Entre dues aigües
L’E-xhibition de ARCOmadrid es presenta com un espai virtual, una sort de representació psíquica que permet a Jean Denant inscriure una cartografia mental de la seva recerca.
La Traversée, obra fronterera que separa el real de l’imaginari, conscient i inconscient, representa un mapa del Mediterrani en mirall d’acer inoxidable poliment, incrustat en la paret, una obra viva que s’alimenta i evoluciona amb el pas de la llum i la mirada.
Frontera entre dos mons, La Traversée és aquí la representació de la realitat que acompanya a les petjades arqueològiques del pas de l’artista, com els homes en el transcurs del temps.
Record d’intercanvis en les seves aigües, on gals i romans ja lluitaven per les fronteres, un collaret d’enderrocs d’àmfores ens recorda el record d’intercanvis entre homes trobats en el fons de les mars.
Els herois grecs també ho han travessat i deixat la seva petjada. El collaret d’aquest Gegant, com a vestigi de contes mitològics, ens diu que és en aquest espai geogràfic on els pobles es van barrejar, van compartir les seves creences i van inventar els seus déus.
Aquest Mediterrani, aquí presentat com a continent, també es considera una frontera, a vegades com un mur infranquejable.
En l’obra de Jean Denant, tot és una qüestió de construcció i desconstrucció, com suggereixen les obres Anarchitecture que també presenta. Aquest lloc, alhora paisatge íntim que s’està construint i paisatge real que s’està fent, ve a posar de nou la nostra mirada a la frontera, el pas d’un estat a un altre.
Igual que aquests dibuixos de paisatges de Palestina, territori bressol de la nostra civilització, dibuixos pintats en ciment sobre paper, que constitueixen la sèrie États limitis, en referència a aquesta organització psíquica “entre dues aigües”, entre neurosis i psicosis, que permet vincular aquest paisatge universal, el centre de la nostra civilització, i un paisatge íntim.
Jean Denant navega entre dues aigües en un intent d’expressar la fragilitat del tema fronterer, tant físic com psicològic, des d’un punt de vista universal i al mateix temps únic.
Text de Gaëlle Bleguis
