Antón Lamazares

Antón Lamazares (Lalín, Pontevedra, 1954)

Pintor i escultor nascut a Galícia. Entre el 1976 i el 1979, és becat per la Diputació provincial, l’ajuntament de Lalín i el Ministeri de Cultura. El 1978, trasllada la seva residència a Madrid, on manté una estreta amistat amb el pintor Alfonso Fraile, la galerista Juana Mordó i el crític d’art i poeta Santiago Amón.

Ja a partir d’aquells anys, va tenir molta visibilitat a l’escena artística de Barcelona: va ser artista de la Sala Gaspar y de la Galeria Miguel Marcos, amb les quals va realitzar nombroses exposicions, fins al final de la dècada dels 90.

Destaca com a membre del Grupo Atlàntica, en els 80. Entre 1990 i 1991, s’instal·la a París, amb una beca de la Citè des Arts. El 1997, realitza un projecte específic, Gracias do lugar, per al Centre Gallec d’Art Contemporània (CGAC).

En 2002, su obra fue seleccionada, junto a Saura, Chirino y Oteiza, para el programa Arte Español en el Exterior, del Ministerio de Asuntos Exteriores.

Al 2010, la Universitat de Santiago de Compostel·la li concedeix la “Insígnia d’Or” i la Xunta de Galícia, una de les medalles “Castelao”. Un any més tard, el Museu de Pontevedra organitza una magna exposició sobre la seva obra. Al CGAC, l’any 2024, ha tingut lloc la seva darrera exposició, un projecte que abraça el conjunt de la seva trajectòria, amb el títol Índa é Día 1973-2023.

Ha escrit diversos llibres i ha realitzat un nombre important d’exposicions individuals i col·lectives. La seva obra figura a la col·lecció permanent del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, a més d’estar inclosa en altres importants museus i col·leccions privades de tot el món.

L’any passat, van complir-se 30 anys de l’exposició d’Antón Lamazares a Raíña Lupa, amb que Rocio Santa Cruz va inaugurar la seva primera galería a París.