Antón Lamazares

Antón Lamazares (Lalín, 1954), és pintor i escultor nascut a Lalín. Va ser becat els anys 1976 i 1978 per la Diputació de Pontevedra i l’Ajuntament de Lalín. Posteriorment, el 1980, va obtenir una beca del Ministeri de Cultura.

En aquests anys comença a donar-se a conèixer dins del grup Atlàntica. Lamazares sobresortia per una pintura realitzada sobre suports pobres i de rebuig fustes usades, cartrons, etc., superfícies sobre les quals feia un dibuix automàtic, servint-se de l’expressionisme de forma irònica. Posteriorment, va anar evolucionant fins a les peces envernissades una constant que segueix utilitzant a la seva obra actual de grans formats i vocació minimalista, molt influenciat per l’Art Brut, en què estableix jocs de contrastos i fins i tot certes influències informalistes Tàpies. Entre el 1990 i el 1991 s’instal·la a París amb una beca de la Citè das Arts.

El 1997 va realitzar un projecte específic, Gracias do lugar, per al Dobre Espai del Centre Gallec d’Art Contemporània (CGAC), on presenta de manera panteista la fragmentació de quadre-paisatge gràcies a l’absorció de multitud de colors verds que reflecteixen la lírica del món rural gallec. L’any 2002 la seva obra és seleccionada, juntament amb altres artistes com Saura, Chirino i Oteiza, per al programa Art Espanyol a l’Exterior del Ministeri d’Afers Exteriors.

L’any 2010 la Universitat de Santiago de Compostel·la li concedeix la Insígnia d’Or i la Xunta de Galícia li atorga una de les medalles Castelao. Un any més tard, el Museu de Pontevedra organitza una gran exposició antològica sobre la seva obra.

Ha escrit diversos llibres i va fer un important nombre d’exposicions individuals i col·lectives. La seva obra figura a la col·lecció permanent del Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia, a més d’estar inclosa en altres importants museus i col·leccions privades de tot el món.