Ecocidios. Dionisio Cañas

L’any 1991 vaig comprar un refugi de pedra seca al camp de la Manxa (a Tomelloso es coneix aquest tipus de construccions com a “bombo”). Aquells anys jo vivia a Nova York i era un enamorat de la vida urbana, però sabia que tard o d’hora tornaria a la meva terra natal. L’entorn del “bombo” era una meravella plena de vida: vinyes, meloneres, camps de cereals, ametlles i alzines, perdius, grills i les precioses marietes. Tres dècades després bona part d’aquesta fauna ha desaparegut o està en vies d’extinció. Els ametllers estan sent talats o cremats i el camp en general s’està omplint de tota mena d’escombraries no orgàniques.

Partint, doncs, de la meva experiència personal a l’entorn rural de la Manxa, he anat recollint els sacs buits d’aquests productes químics per crear alguns collages. Alhora que veia com desapareixien lentament alguns insectes, des dels anys 90 del segle passat fotografiava les dures tasques d’aquests agricultors que coneixia personalment.

Aquesta exposició no és, doncs, cap mena de denúncia pamfletària, al contrari, crec que les tasques del camp, realitzades d’una manera responsable, són cada cop més necessàries perquè puguem sobreviure com a espècie, però no està malament constatar que s’ha passat d’una forma natural d’intervenir en els cultius a una manera artificial, química, i que aquest canvi també està tenint efectes beneficiosos per a la humanitat, encara que de vegades també desastrosos per a la fauna, la flora i per a la nostra salut i la dels mateixos agricultors i agricultores.

Dionisio Cañas

Coincidint amb l’exposició Ecocidios, en el marc d’ArtsLibris MACBA Barcelona, ​​el dissabte 16 de novembre a les 18h, al Convent dels Àngels, tindrà lloc un diàleg entre l’autor i Manuel Borja-Villel, exdirector del MNCARS.

ArtsLibris MACBA Barcelona 2024