Marcel Giró (Badalona,1913-2011) va viure exiliat al Brasil des dels anys quaranta. On va ser un dels membres més reconeguts de l’Escola Paulista i un dels integrants, juntament amb German Lorca, Gaspar Gasparian i Thomas Farkas entre d’altres, del Foto Cine Clube Bandeirante, agrupació fotogràfica de gran prestigi en la qual es comença a qüestionar el pictorialisme i a manifestar-se l’estètica moderna en al fotografia brasilera.

Les primeres fotografies de Marcel Giró daten de la dècada dels anys trenta, abans de la Guerra Civil, fetes al Pirineu català; es tracta de paisatges de muntanya en què ja mostra una mirada especial cap a l’abstracció, aspecte que serà present en tota la seva obra posterior.

A l’inici de la Guerra Civil Espanyola, Giró es mobilitza com a voluntari del Regiment Pirinenc, dependent de la Generalitat. El 1937, decebut pels enfrontaments constants entre les diverses faccions que lluiten contra Franco, decideix marxar a l’exili travessant els Pirineus a peu des de Berga fins a França. El 1940 aconsegueix viatjar fins a Colòmbia, des d’on posteriorment es trasllada al Brasil, país on finalment estableix la seva residència.

L’any 1950 marca el moment en que els fotògrafs vinculats al Foto Cine Clube Bandeirante començen a trencar amb l’aïllament que la fotografia havia patit fins ara i a reivindicar-la com a expressió artística autònoma, explorant i investigant nous enquadraments, geometries i jocs de llum i ombra. Neix en aquest moment l’Escola Paulista, denominació encunyada per la crítica en les publicacions especialitzades de l’època per designar les fotografies modernes del Foto Cine Clube Bandeirante.

Es produeix el naixement de la fotografia moderna a Brasil. Paral·lelament, el pensament i la realitat socio-cultural d’aquesta època en profunda transformació, gira en torn a una política de desenvolpament urbà i industrial acompanyada per un progrés econòmic i social. Aquesta renovació es reflecteix en la fotografia de l’Escola Paulista la qual, gràcies a la voluntat indòmita i avantguardista dels seus membres, transforma la identitat de la cartografia urbana de São Paulo.

Mitjançant angles excèntrics, formant composicions de línies, enquatraments tancats i efectes de clar-obscur, inaugura una ciutat fragmentada, sense passat. En definitiva, un nou São Paulo.

Les fotografies de Marcel Giró juguen a confondre la percepció de qui les observa, ja sigui pel joc en l’escala dels objectes o per l’èmfasi a remarcar efectes gràfics en l’objecte fotografiat. Mantenint una unitat formal sorprenent, des de les ombres més dures a la geometria més freda, però sempre amb una gran delicadesa que impregna les seves fotografies, el que enriqueix l’obra de Giró és el joc que estableix per l’ambigüitat entre figuració i abstracció.

Per a Giró, que considera la fotografia com a Art i que forma part d’un moviment avantguardista, és fonamental la recerca de nous llenguatges. Persegueix una nova estètica, se serveix d’un llenguatge formal amb una sintaxi pròpia, altera les perspectives, contrasta les llums i les ombres fins al límit, i acosta tant les línies i les textures que acaba convertint les seves fotografies en “pintures”, per mitjà de la distorsió de la realitat, que converteix en un objecte artístic.

El 1978 Giró abandona la fotografia i ven el seu estudi per tornar a Catalunya, on morirà al 98 anys.

La qualitat i excepcionalitat dels vintage presents en aquesta exposició expliquen que recentment s’hagin integrat peces de Marcel Giró en importants col·leccions, com la del Museum of Modern Art (MoMA, Nova York), el MASP (Museu d’Art de São Paulo) o Itaú Cultural (São Paulo).