Amb motiu de la present edició del Festival LOOP City Screen, des del 9 fins al 19 de novembre 2022, entre les 18 h i les 20 h, RocioSantaCruz projecta al pati de la galeria “Tierras raras” (2019 de María García Ruiz.

Les terres rares marquen la materialitat del nostre temps. Aquest grup de metalls, anomenat així per la dificultat amb què es trobaven en el moment del seu descobriment, són presents en gairebé tots els dispositius tecnològics que defineixen la nostra vida quotidiana: des de les pantalles dels mòbils fins a les bateries dels cotxes elèctrics. Components clau d’un món cada cop més digitalitzat, les terres rares són el leitmotiv d’aquest videoassaig, que desenvolupa, a través d’una visió atenta al lloc d’origen de l’autora, una reflexió poètica al voltant del paisatge i la mirada que el configura.
Enmig de paisatges lligats a la intimitat, emergeixen imatges satèl·lit de la mina de terres rares més gran del món, en la seva pròpia materialitat digital, amb una qualitat gairebé pictòrica, atès la delicada relació entre bellesa i destrucció. Alhora, el Camp de Montiel apareix com una terra estranya, des de les ombres de la despoblació, amenaçat per una possible mina de terres rares que podria portar-lo a la seva completa devastació. L’estranyesa és la sensació que ens acompanya des de Bayan Obo, a la Xina, fins a l’altiplà manxec.
Però no oblidem que l’estranyament és la condició essencial de qualsevol paisatge. La mirada que es torna sobre un lloc on ja no pertany i que amb prou feines reconeix, que observa allò altre que no és ella mateixa; aquesta mirada sorgeix sempre des d’un procés de separació. La distància que genera la nostra mirada sobre el món és una zona perillosa habitada per fantasmes amb capacitat per crear noves realitats. Aquesta manera de mirar, la que genera les tecnologies del territori, però també els records i les emocions, pot ser creadora, encara que també letal.
Terres rares és el retrat d’un exterior: l’altiplà, però també un interior personal travessat per aquest paisatge de secà; i una esquerda, una ferida o una mina que marquen el trànsit de l’un a l’altre. Una recerca inconclusa, un desplaçament impossible que, com una cinta de Moebius, sempre acaba confonent l’endins amb el fora. (*)

(*) Text extret de la pàgina web de María García Ruiz.

ACTIVITAT:
Dijous 17 de novembre a les 19 h – María García Ruiz ens parlarà de la seva obra a la galeria.

Fitxa tècnica:
Terres rares (2019, 28:23 min)
Direcció i veu: Maria García Ruiz
Amb: Margot Bassols
Imatge: Raúl Jiménez
So: Hamid E. Martín
Música: Pedro G. Romero (Acord núm. 10)
Muntatge: Federico Delpero Bejar, María García Ruiz
Postproducció: Federico Delpero Bejar
Textos: María García Ruiz amb Federico Delpero Bejar, una cita de Jean-Marc Besse i algunes paraules de Giorgio Agamben
Obra realitzada amb la Beca MULTIVERSO a la Creació a Videoart 2017, Fundació BBVA.

BIOGRAFIA
María García Ruiz és artista visual i investigadora.

Llicenciada en Arquitectura, màster de Recerca en Art i Disseny i doctoranda en Filosofia.
Els projectes que duu a terme són indagacions al voltant de la producció –física i imaginada– del territori, a través de l’articulació de narratives híbrides entre la imatge, l’escriptura i l’acció.

Actualment, desenvolupa la seva pràctica com a artista en residència a Hangar (2022-2024).

Accèssit a la Biennal d’Art Diputació de Tarragona (2021), artista seleccionada a Fotonoviembre, Festival Internacional de Fotografia de Tenerife (2021), el 2020 rep la V Beca de Recerca Artística Fundació Banc Sabadell – Hangar. Comissària, juntament amb Pedro G. Romero, del projecte Màquines de viure. Flamenc i arquitectura en l’ocupació i desocupació d’espais (2017-2018) i coautora del llibre homònim (Puente Editores, 2020). Coordinadora de la plataforma Topografies de la discrepància urbana a La Virreina Centre de la Imatge de Barcelona (2016-2017). Investigadora en residència al Museu Reina Sofia de Madrid (2015-2016).

El seu treball s’ha mostrat en espais com la Secessió de Viena, la Kunstverein a Stuttgart, el Museu de Reus, el MUSAC de Lleó, la Fabra i Coats a Barcelona, ​​el TEA de Tenerife i el Museu d’Art Modern de Tarragona, entre d’altres.