Jean Denant

Jean Denant (Sète, França 1979) és un artista multidisciplinari el treball, que es mou entre la pintura, l’arquitectura, el disseny i l’escultura, explora nous camps a través d’una pràctica plural que indaga sobre la naturalesa dels materials, els gestos i la identitat, reflexionant sempre al voltant de el concepte de reconstrucció.

Llicenciat en Arts Aplicades, també va estudiar Belles Arts a Tolosa i Cracòvia. Està representat a França per la galeria Anne de Villepoix (París) ia Espanya per la galeria RocioSantaCruz (Barcelona).

Com explica Solenne Bertrand, l’obra de Jean Denant qüestiona l’humà a partir de l’arquitectura. Considerant que l’arquitectura redefineix el món en què els éssers humans evolucionen, l’artista qüestiona la naturalesa humana a través del gest creatiu. En l’obra de Jean Denant, l’arquitectura funciona com una metàfora poètica i filosòfica per prendre el pols a l’món. Sigui un edifici o una història humana, tot es pot reduir a el concepte de construcció. Per tant, l’artista ens convida a introduir-nos en un intent continu de construcció-deconstrucció per tal de generar noves òptiques, d’obrir esquerdes en els fonaments de l’discurs hegemònic.

En les seves obres, Denant juga amb l’arquitectura utilitzant materials simples i típics de la construcció: donant-los una finalitat artística provoca una discrepància voluntària entre la noblesa de l’gest i la precarietat dels materials. El seu treball desafia les definicions i suprimeix els límits entre l’art i la realitat, entroncant així amb les propostes de la filosofia post-estructuralista.

El seu treball ha format part d’importants exposicions col·lectives de caràcter internacional al Musée de l’Homme (París), Primavera de Setembre (Tolosa), FIAC Hors les Mur (París) i d’exposicions i projectes individuals a París, Berlín, Brussel·les, Barcelona, ​​Ginebra, Rússia, Xina, Veneçuela, Emirats Àrabs i Seül.

La seva obra està present en diverses col·leccions públiques i privades, entre elles la Fondation Carmignac (París i Ile de Porquerolles, França), la Fondation Vila Datris (París), el Regne de Bèlgica, la col·lecció IKONE a Ginebra, el FRAC LR (Montpeller ) i el Musée Paul Valéry (Sète, França).