Ceesepe

Carlos Sánchez Pérez (Madrid, 1958-2018), més conegut com Ceesepe, va néixer a l’Espanya de la dictadura franquista que va finalitzar, al cap de dues dècades, amb el retorn de la democràcia. Les pràctiques artístiques van ser l’única via d’evasió en un país gris i anodí. Des de l’any 1978 i durant gairebé una dècada, Madrid va ser l’origen i el punt de trobada d’una agitació anomenada La Moguda. Una explosió creativa i vital que va convulsionar la joventut de l’època.

Ceseepe va contribuir a dotar d’un aire renovat i radical el panorama artístic espanyol, actuant, a més, com a pont entre els dos principals focus artístics: Madrid i Barcelona. Abans de convertir-se en el pintor que va extreure poesia dels carrers dissidents de Madrid, va ser dibuixant d’historietes. La seva obra en l’àmbit del comic es va desenvolupar al llarg de tot just deu anus.

La seva influència i ressonància no es va limitar a aquest període i, avui, dècades després, es presenta com un singular mirall de la vida que va seguir a la mort de Franco i la fi de la dictadura. Políticament incorrecte i contestatari per naturalesa, el còmic permetia a un principiant com Ceesepeexperimentar amb el dibuix i també amb les seves possibilitats narratives.

No obstant això, el mitjà aviat se li va quedar curt i l’obra de Ceesepe va començar a mutar atreta per les possibilitats de la pintura. Les vinyetes van créixer, el color va començar a conquistar el terreny i les historietes, cada vegada més sofisticades i treballades, es van convertir en propostes pictòriques que anunciaven el que estava per arribar.

Abans d’abandonar definitivament el còmic, Ceesepe va crear la cartelleria de l’òpera preval de Pedro Almodóvar, Pepi, Luci, Bom i altres noies del munt, i va escriure, va dibuixar i va rodar juntament amb García-Alix una joia del cinema amateur: el mediometraje El dia que mori Bombita, la colorista del qual i dramàtica versió còmic desplega la personalitat del futur pintor.

Les obres de Ceesepe representen una festa abarrotada i una sexualitat dissident. Lànguides senyoretes, apatxes, mariners, clarinets i trompetes, jazzistas negres, Paris la nuit, signes del zodíac, imatges d’assassins amb navalles que es reflecteixen en miralls, Belle Epoque, éssers galàctics punxeguts, cossos nus de noies impossibles barrejades amb àngels de l’infern, animals extrets de la bogeria del Bosco.

Selección de exposiciones individuales
2020 ARCOmadrid SOLO project, RocioSantaCruz.
2019 Vicios Modernos, Ceesepe, 1973-1983, La Casa Encendida, Madrid.
2014 Manual práctico de Pintura #3, Espacio Valverde, Madrid.
2011 Ceesepe, Ateneo de Madrid.
2006 Scope New York Art Fair, Galería J. Alcoea, Nueva York.