Mariaelena Roqué

Mariaelena Roqué (Tarragona, 1952)

Artista catalanoveneçolana, és una figura clau de l’avantguarda contemporània catalana. Performer, artista visual-poètica escènica, ballarina i escenògrafa, desenvolupa una pràctica interdisciplinària concebuda com un “work in progress” en contínua resignificació psicosocial i poètica. El seu treball es materialitza en expo-instal-accions que integren curtmetratges, accions performatives, vestit-personatges, escultura, fotografia i instal·lació.

La seva obra explora els límits de l’art conceptual des d’una perspectiva feminista, articulant un llenguatge propi que exposa el «jo mateixa» en cos i psique. Qüestiona els rols de gènere i les estructures imposades per la societat patriarcal, especialment a través dels seus múltiples AutoRetratsRetratats, entre els quals destaca el projecte UnaDonaUna, desenvolupat al llarg de la seva trajectòria i plasmat en diversos suports visuals i plàstics.

El seu treball s’ha presentat en museus, teatres i festivals de ciutats com Berlín, París, Venècia, Istanbul, Caracas, Edimburg, Barcelona, Madrid i Lió. Entre les seves exposicions i instal·lacions més rellevants destaquen Cópula Metronómica, a la Sala Metrònom de Barcelona (1987); Despulles inoxidables, a la Fundació Joan Miró (1997); la retrospectiva Mariaelena Roqué despulla Carles Santos, presentada al Museu Tèxtil i d’Indumentària de Barcelona (2006); Sous le signe d’Eros, al Musée des Tissus et des Arts Décoratifs de Lió (2010); Les Insolites, al Centre National du Costume de Scène de Moulins (2011); i la gran exposició individual Silenci despullat. UnaDonaUna, organitzada pel Museu d’Art Modern de Tarragona (2025). L’any 2026, va presentar la instal·lació Era una blavor d’un blau tan blau que de tan blau esgarrifava… al Museu de l’Ebre de Tortosa.

Ha rebut, entre d’altres, premis del Festival de Cinema S-8, de la Crítica Teatral de Barcelona, els Premis FAD i el Premi Serra d’Or.