Marina Núñez

BIO

Marina Núñez representa a les seves obres éssers diferents, aberrants, monstruosos, aquells que viuen al marge o contra el cànon. Els cossos anòmals que poblen els seus quadres, infografies o vídeos ens parlen d’una identitat metamòrfica, híbrida, múltiple. Hi recrea una subjectivitat desestabilitzada i impura per a la qual l’alteritat no és una cosa aliena, sinó que constitueix bàsicament l’ésser humà.

Ha exposat individualment a centres públics com l’Espacio Uno del Reina Sofia (1997), La Gallera de la Comunitat Valenciana (1998), Fundació Pilar i Joan Miró a Palma (2000), església de Verónicas a Múrcia (2001), DA2 de Salamanca (2002), Casa América a Madrid (2004), Institut Cervantes a París (2006), La Panera a Lleida (2008), MUSAC a Lleó (2009), Centre del Carme a València (2010), Sala Rekalde a Bilbao (2011), Patio Herreriano a Valladolid (2012), Sala Alcalá 31 de la Comunitat de Madrid (2015) o Artium a Vitòria (2016).

Quant a les seves exposicions col·lectives, es poden destacar “Transgenéric@s” (1998, Koldo Mitxelena Kulturnea, Sant Sebastià), “La realitat i el desig” (1999, Fundació Miró, Barcelona), “Zona F” (2000, Espai d’Art Contemporani de Castelló), “I Biennal Internacional d’Art” (2000, Museo Nacional de Bellas Artes, Buenos Aires), “Ofelias y Ulises. En torno al arte español contemporáneo” (2001, Antichi Granei, Giudecca, Venècia), “Big Sur. Neue Spanische Kunst” (2002, Hamburger Banhof, Berlín), “Pain; passion, compassion, sensibility” (2004, Science Museum, Londres), “Posthumous choreographies” (2005, White Box, Nova York), “Identidades críticas” (2006, Patio Herreriano, Valladolid), “Pintura mutante” (2007, MARCO, Vigo), “Banquete (nodos y redes)” (2009, Laboral, Gijón, i 2010, ZKM, Karlsruhe, Alemanya), “Skin” (2010, Wellcome Collection, Londres), “Genealogías feministas en el arte español: 1960-2010” (2012, MUSAC, Lleó), “Monstruo. Historias, promesas y derivas” (2013, Fundación Chirivella Soriano, València), “La imagen fantástica” (2014, Sala Kubo-kutxa, Sant Sebastià), “Gender in art” (2015, MOCAK, Museum of Contemporary Art de Cracòvia, Polònia).

La seva obra figura en col·leccions de diverses institucions, entre les quals el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Artium de Vitòria, MUSAC de Lleó, Patio Herreriano de Valladolid, La Panera de Lleida, TEA de Tenerife, CAAM de Las Palmas, Es Baluard de Palma, Fundació “la Caixa”, Fundación Botín, MAC de la Corunya, CAB de Burgos, FRAC Corse o a la Corcoran Gallery of Art de Washington DC.

Actualment resideix entre Madrid i Pontevera, i és professora a la Facultat de Belles Arts de la Universitat de Vigo.