La sèrie fotogràfica Inexorable reuneix fotografies vintage realitzades i positivades per Colita, entre 1960 i 1980.

Segons Francesc Polop, director i hereu de l’Arxiu Colita: “Les imatges d’aquest conjunt parlaven d’objectes abandonats, paisatges deshabitats i espais viscuts; en definitiva, del pas del temps i de la seva inexorabilitat. Per fer visible aquest transcórrer de manera radical, va decidir realitzar còpies amb un bany final de te i, a més, abandonar-les a la seva sort en un espai fosc i humit, exposades a totes les inclemències possibles: humitat, pols, filtracions d’aigua. Aquest maltractament deliberat va donar forma a la sèrie concebuda, no sense ironia, per als amants del vintage.”

El caràcter processual de l’obra reforça la reflexió de l’autora sobre la fragilitat de la memòria i l’acció inexorable del temps respecte a la imatge com a matèria. Amb la voluntat de registrar-hi la petjada del temps, Colita expressa el seu avanç inexorable en forma de sediment que s’adhereix a la superfície sensible dels objectes i escenaris captats. El temps es manifesta, per tant, com una força ineluctable que transforma tot allò que toca, és a dir, com una marca persistent gravada en els intersticis dels espais i objectes retratats.

El relat que contextualitza aquestes imatges transcorre dins una estètica de la quotidianitat. Amb aquesta, la fotògrafa atorga valor històric i simbòlic a elements comuns i recognoscibles, cosa que significa que Colita no només registra, sinó que també documenta i interroga.

Algunes de les fotografies d’Inexorable van veure la llum en dues publicacions històriques: Una tumba, en col·laboració amb l’escriptor Juan Benet (Lumen, 1971), i Els Cementiris de Barcelona: una aproximació (Edhasa, 1981), amb imatges també de Pilar Aymerich i textos de Carme Riera. L’any 2005 i posteriorment el 2014, la galeria d’art La Carbonera i la Fundació La Pedrera, respectivament, van exposar una selecció de les fotografies que integren el conjunt.

Aquest projecte de RocioSantaCruz i l’Arxiu Colita, que per primera vegada s’exposa íntegrament, transcendeix l’arxiu estrictament documental per convertir-se en un espai de diàleg entre subjectes, èpoques i mirades. És a dir, proposa una reflexió sobre la fotografia com a matèria viva, que la memòria, l’experiència i la transformació travessen.

En resum, l’exposició reafirma la vigència de la mirada de Colita i la seva capacitat per activar, des de la imatge fotogràfica, un diàleg dinàmic i poètic entre passat, matèria i memòria col·lectiva.

La galeria RocioSantaCruz agraeix a l’Arxiu Colita i especialment a Francesc Polop, director i hereu de l’Arxiu.

*Totes les fotografies presents en l’exposició tenen el següent copyright
©Archivo Colita Fotografía

______________

Amb el suport de