L’exposició Pols d’estrelles, de Marina Núñez, que presenta la galeria RocioSantaCruz, tracta sobre l’ésser humà en un planeta sideral i tecnològic.

L’artista construeix una constel·lació on dialoguen art, ciència i cultura digital. A través d’un conjunt d’imatges de gran complexitat formal i forta càrrega metafòrica, compon un ecosistema a partir de metamorfosis entre allò humà, la natura i el cosmos.

El seu treball se situa en un territori híbrid on conflueixen referències de la ciència-ficció, la iconografia científica i els llenguatges visuals de la cultura tecnològica.

Aquest enfocament es tradueix en un procés de creació minuciós que integra eines digitals, manipulació d’imatges i intel·ligència artificial com a mitjà. El resultat són imatges que eixamplen els límits de l’art digital i permeten concebre noves formes de representació del planeta i la seva evolució.

En format de vídeo, de baix relleu en llautó i d’escultures de vidre, Marina Núñez articula un univers en transformació constant que apel·la a noves formes de vida de l’ésser humà en relació amb l’entorn i la comunitat. Com a fons, horitzons planetaris amb embrions de mons, flors gegants en connexió amb el cel i la terra, rostres amb ulls que funcionen com a biosferes i mans que creixen com a plantes.

Tot això per plantejar la identitat com un procés inestable i en contínua metamorfosi, desdibuixant els límits entre allò real i allò imaginari, entre allò humà i allò artificial.

Pols d’estrelles fa referència a la idea científica i poètica que la matèria que compon els cossos procedeix de les estrelles. L’artista utilitza aquesta noció per plantejar una visió de l’ésser humà com a part d’un sistema universal més ampli, on els límits entre natura, tecnologia i cosmos es difuminen, construint un espai global basat en relacions d’interdependència.

Les figures fragmentades o transformades qüestionen les nocions tradicionals de normalitat i posen en relleu la diversitat de formes possibles d’existència.

En conjunt, l’exposició genera un espai de viatge contemplatiu on el microscòpic i el còsmic s’entrellacen en escenaris inquietants i alhora fascinants. Tot plegat per reflexionar sobre la condició humana en evolució permanent i sobre la capacitat de l’art per connectar ciència, imaginació i pensament crític.

Amb el suport de: