ARCOlisboa 2023
Cordoària Nacional Lisboa
La nostra proposta consisteix en un diàleg protagonitzat per artistes de la mateixa generació: Blanca Casas Brullet (Mataró,1973) i Diogo Pimentão (Lisboa,1973). A la metodologia de tots dos, l’economia de mitjans i materials és inversament proporcional al període de treball i reflexió que la seva producció implica.
La ceràmica, el ciment, l’objecte trobat, el paper i els quaderns de comptabilitat són alguns dels materials de baixa impremta ecològica que els artistes conceptualitzen, desenvolupant un treball manual de gran precisió. A les seves obres en paper, tots dos exploren un ampli ventall de possibilitats. Mitjançant la intriga, la repetició o el gest intuïm quan Blanca Casas Brullet s’interessa per la quadricula, ja sigui deconstruint-la, traduint-la o descomponent-la als residus formals més primaris. Aquesta conceptualización és associada a Pimentão, quan en les seves escultures subjuga la realitat fràgil de la cel·lulosa doblant-la subtilment. Encara que tot sembli ser el que aparentment és, res no té perquè efectivament ser-ho. Pimentão s’abasteix de la rigidesa del ciment o el metall, treballant ho haptico i dúctil de materials que ens remeten al minimal art oa l’art povera.
Diogo Pimentão (Lisboa, 1973)
Actualment viu i treballa a Londres. Format en Arts a Ar.Co., Lisboa, al Sculpture Seminar, Gotland i al Centre Internacional d’Escultura, Pêro Pinheiro de Portugal.
Algunes de les seves exposicions individuals més importants han tingut lloc a: Irish Museum of Modern Art (Dublin), Museu d’Art Contemporânea, Monographic Exhibition, FRAC (Rouen Normandie), Museu d’Art Contemporânea – Colecção António Cachola, (Elvas), Kentkler International Drawing Space (Brooklyn), Yvon Lambert gallery, (Paris).
Els seus treballs han format part d’exposicions col·lectives a: Centre National d’Art i Cultura de Georges Pompidou (Paris), Calouste Gulbenkian Museum (Lisboa), Fundação Serralves (Port), Gallery Thaddaeus Ropac, Paris i Fundació CAB, (Bruxelles), Fondation Ricard, (Paris), entre d’altres.
La seva obra és present en centres d’art, institucions i col·leccions privades a Europa i Amèrica del Nord, com ara: Fonds National d’Art Contemporain (París), Centre National d’Art et Culture Georges Pompidou (París), Pomeranz Collection (Viena) Collection Lambert (Avinyó), Banc Central Europeu (Berlin), Fundaçao Serralves (Port), PLMJ Foundation, Lisbon, MAAT Museu d’Art, Architecture and Technology, (Lisboa), Fondazione Sandretto Re Rebaudengo (Turin), MONA Old and New Art (Austràlia).
Blanca Casas Brullet (Mataró, Barcelona, 1973)
Blanca Casas Brullet viu i treballa entre París i Barcelona. És llicenciada en Belles Arts per la Universitat de Barcelona i per l’École Nationale Supérieure des Beaux -Arts de París. Des dels seus inicis, el treball de Blanca Casas Brullet s’ha nodrit d’imatges inscrites en el llenguatge quotidià, de la polisèmia i de la càrrega poètica que s’amaga als intersticis i al pas d’un idioma a l’altre. Les figures retòriques i les imatges de la llengua que invoquem per adonar del món impregnen la mirada de l’artista, sempre atenta a les pèrdues i als falsos amics, els malentesos i el potencial poètic –i de vegades també lúdic– de la traducció .
Ha participat en exposicions col·lectives internacionals, fires i festivals d’Europa, Llatinoamèrica, Sud-àfrica, Taiwan, Corea del Sud i Canadà. Ha presentat el seu treball en exposicions individuals, les més recents a Galerie Galerie Odile Ouizeman, París (França), Can Manyé-Espai d’Art i de Creació, Alella (Espanya), Can Palauet, Mataró (Espanya), Françoise Paviot, Paris (França); Arts Santa Mònica (Barcelona), Chateau d’Oiron (França); , Paris (França).
