Jean Denant
La traversée
28.09.2017 - 18.11.2017

Abrir exposición RocioSantaCruz, La traversée
  • RocioSantaCruz, La traversée
  • RocioSantaCruz, La traversée
  • RocioSantaCruz, La traversée
  • RocioSantaCruz, La traversée

La galeria RocioSantaCruz presenta la primera exposició de Jean Denant a Espanya.

L’obra de Jean Denant (Seta, França, 1979) indaga sobre la relació de l’ésser humà amb l’espai i els elements que el componen: context i pretext per pensar i analitzar certs aspectes que donen forma a la nostra realitat. Servint-se de les possibilitats que li ofereix l’arquitectura, el paisatge i el territori com a eines d’anàlisi per entendre el nostre entorn, la seva obra acara conceptes espacials que van més enllà de categories físiques o lògiques de la ubicació i l’emplaçament, tot posant el focus en la seva vessant emocional i definint-ho com a entitats subjectives, simbòliques i canviants.

El treball que l’artista desplega ara a la galeria és un conjunt d’obres de formats diversos: peces que estan a mig camí entre l’escultura, la instal·lació, la fotografia… Tot plegat com un sistema fragmentat (cartografies, maquetes, objectes, etc.) que cerca la interacció amb l’espectador, tot convidant-lo a bastir les seves pròpies ficcions i experiències espacials.

La importància que Denant atribueix a l’experimentació amb l’espai també respon a la manera d’entendre el procés de materialització de les seves obres. Una mena de viatge, de traversée (travessia), en què el procés esdevé fonamental com a metodologia i formalització de la seva tasca, un mitjà actiu per treballar i construir noves formes d’entendre l’espai i les pràctiques que viure’l puguin generar.

Aquesta preocupació pel procés, per l’espai, per la dilatació del temps de l’art, palesa la importància que per a Denant té la relació espai-temps que l’espectador estableixi amb la seva obra: una relació que s’interroga sobre la cosa social, la històrica, la ideològica i la natural.

La producció de Jean Denant, de qualitats plàstiques i expressives d’una gran efectivitat, depassa el terreny específic del que es considera com a espai tradicional, i s’obre a noves lectures i experiències diverses, tot subratllant-ne la naturalesa processual i, en definitiva, se situa en aquelles escletxes i intervals que existeixen entre els cossos, els temps i els llocs.

Jiaxi Yang
The horizontal mode of a waking life
05.09.2017 - 22.09.2017

Abrir exposición RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
  • RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
  • RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
  • RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
  • RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life

Tota l’obra de Yang s’interioritza d’una manera paradoxal: assistim a unes imatges que han estat concebudes i tractades (i ens són exposades) amb tota l’exquisidesa, la cura i el glamur que requereix una atractiva composició publicitària, però, no obstant això, són imatges protagonitzades per objectes banals, sense valor i/o de rebuig (incloent-hi el menjar), objectes senzills d’ús corrent en la vida quotidiana als quals en principi no els correspondria aquesta distinció elevadora. Però no només és destacable el fet de la seva banalitat, sinó també, i molt, el de la seva incongruent posada en escena formal i argumental (amb aquestes insòlites coreografies, tan elegants com incoherents i absurdes, si atenem la lògica estètica convencional).

Així, se subverteix la percepció habitual que solem tenir d’aquests objectes i acaben oferint-nos una insòlita visió d’ells mateixos. El que és anodí, corrent, banal adquireix un significat nou i una nova i inesperada transcendència (l’obra de Yang està molt entroncada amb els conceptes de ready made i d’objet trouvé del dadaisme i el surrealisme de començaments del xx). En qualsevol cas, totes aquestes natures mortes es mouen en una interessant, subtil i poètica frontera entre el grotesc i l’elevat, entre el mundà i el sublim, el real i l’ambigu.

Jesús Micó

Fernando Maselli
Infinito artificial
05.09.2017 - 22.09.2017

Abrir exposición RocioSantaCruz, Infinito artificial
  • RocioSantaCruz, Infinito artificial
  • RocioSantaCruz, Infinito artificial
  • RocioSantaCruz, Infinito artificial
  • RocioSantaCruz, Infinito artificial

Fernando Maselli (Buenos Aires, 1978)

Infinito artificial

Tota la seva obra reflexiona artísticament i filosòficament sobre el concepte del sublim (lligat a la naturalesa i la divinitat). La seva intenció és la de posar el públic davant d’un espectacle sublim i esglaiador que el faci qüestionar-se sobre la consciència de l’univers, les creences i el nostre propi origen.

La seva aproximació artística al tema és més de tall modern que no pas postmodern. Maselli concep, interpreta i representa la naturalesa amb codis d’admiració i elevació (de mitificació) i no de qüestionament crític. Just com la visió transcendental i heroica del tema que van tenir alguns autors nord-americans de la fotografia moderna (Adams, Weston). Només al darrer quart del segle xx es començaria a plantejar la idea que és la Terra la que està amenaçada perillosament per la nostra impresentable actitud com a espècie animal damunt el planeta. Però el treball de Maselli no pretén realitzar una crítica sociopolítica ni ecologista. Només busca la sublimació en la majestuositat de la naturalesa i en el que Burke va denominar infinit artificial (un element que es repeteixi moltes vegades en una configuració constant i sense interrupcions genera en l’espectador una sensació d’infinit). El nostre artista s’està uns quants dies fent bivac a l’alta muntanya i retratant el mateix massís des de diversos angles i localitzacions per tal de, després, al seu estudi, recompondre aquestes peces en un monumental paisatge nou recreat amb aquest efecte infinit artificial de Burke.

Jesús Micó

Dilluns 18 de setembre a les 19.30h a la galeria RocioSantaCruz
presentació del llibre Infinito Artificial. A càrrec de Jesús Micó

Jiaxi Yang
The horizontal mode of a waking life
05.09.2017 - 22.09.2017

Abrir exposición RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
  • RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
  • RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
  • RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
  • RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
  • RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life

Toda la obra de Yang (China, 1989) se interioriza de una forma
visualmente paradójica: asistimos a unas imágenes que han
sido concebidas y tratadas (y nos son expuestas) con toda la
exquisitez, el esmero y el glamour que requiere una atractiva
composición publicitaria pero, sin embargo, son imágenes
protagonizadas por objetos banales, sin valor y/o de deshecho
(incluido comida), objetos simples de uso común en la vida
cotidiana a los que en principio no les correspondería tal
distinción elevadora. Pero no sólo es destacable el hecho de su
banalidad, sino también, y mucho, el de su incongruente puesta
en escena formal y argumental (con esas insólitas coreografías,
tan elegantes como incoherentes y absurdas si atendemos a la
lógica estética convencional).
Así, se subvierte la percepción habitual que solemos tener de
dichos objetos y nos terminan ofreciendo una inédita visión de
sí mismos. Lo anodino, lo corriente, lo banal adquiere un nuevo
significado y una inesperada trascendencia (la obra de Yang
está muy entroncada con los conceptos de ready made y de
objet trouvé del dadaísmo y surrealismo de principios del xx).
En cualquier caso, todos estos bodegones se mueven en
una interesante, sutil y poética frontera entre lo grotesco y lo
elevado, entre lo mundano y lo sublime, lo real y lo ambiguo.
Jesús Micó

Marcel Giró
Luz e força
30.03.2017 - 22.05.2017

Abrir exposición RocioSantaCruz, Luz e força
  • RocioSantaCruz, Luz e força

Marcel Giró (Badalona,1913-2011) va viure exiliat al Brasil des dels anys quaranta,
on va ser un dels membres més reconeguts de l’Escola Paulista i un dels integrants,
juntament amb German Lorca, Gaspar Gasparian i Thomas Farkas entre d’altres,
del Foto Cine Clube Bandeirante, agrupació fotogràfica de gran prestigi en la qual es
comença a qüestionar el pictorialisme i a manifestar-se l’estètica moderna en al fotografia
brasilera.
Les primeres fotografies de Marcel Giró daten de la dècada dels anys trenta, abans
de la Guerra Civil, fetes al Pirineu català; es tracta de paisatges de muntanya en què
ja mostra una mirada especial cap a l’abstracció, aspecte que serà present en tota la
seva obra posterior.
A l’inici de la Guerra Civil Espanyola, Giró es mobilitza com a voluntari del Regiment
Pirinenc, dependent de la Generalitat. El 1937, decebut pels enfrontaments constants
entre les diverses faccions que lluiten contra Franco, decideix marxar a l’exili travessant
els Pirineus a peu des de Berga fins a França. El 1940 aconsegueix viatjar fins a
Colòmbia, des d’on posteriorment es trasllada al Brasil, país on finalment estableix la
seva residència.
L’any 1950 marca el moment en que els fotògrafs vinculats al Foto Cine Clube Bandeirante
començen a trencar amb l’aïllament que la fotografia havia patit fins ara i
a reivindicar-la com a expressió artística autònoma, explorant i investigant nous enquadraments,
geometries i jocs de llum i ombra. Neix en aquest moment l’Escola
Paulista, denominació encunyada per la crítica en les publicacions especialitzades de
l’època per designar les fotografies modernes del Foto Cine Clube Bandeirante.
Es produeix el naixement de la fotografia moderna a Brasil. Paral·lelament, el pensament
i la realitat socio-cultural d’aquesta època en profunda transformació, gira en
torn a una política de desenvolpament urbà i industrial acompanyada per un progrés
econòmic i social.
Aquesta renovació es reflecteix en la fotografia de l’Escola Paulista la qual, gràcies a
la voluntat indòmita i avantguardista dels seus membres, transforma la identitat de la
cartografia urbana de São Paulo. Mitjançant angles excèntrics, formant composicions
de línies, enquatraments tancats i efectes de clar-obscur, inaugura una ciutat fragmentada,
sense passat. En definitiva, un nou São Paulo.
Les fotografies de Marcel Giró juguen a confondre la percepció de qui les observa,
ja sigui pel joc en l’escala dels objectes o per l’èmfasi a remarcar efectes gràfics en
l’objecte fotografiat. Mantenint una unitat formal sorprenent, des de les ombres més
dures a la geometria més freda, però sempre amb una gran delicadesa que impregna
les seves fotografies, el que enriqueix l’obra de Giró és el joc que estableix per l’ambigüitat
entre figuració i abstracció.
Per a Giró, que considera la fotografia com a Art i que forma part d’un moviment
avantguardista, és fonamental la recerca de nous llenguatges. Persegueix una nova
estètica, se serveix d’un llenguatge formal amb una sintaxi pròpia, altera les perspectives,
contrasta les llums i les ombres fins al límit, i acosta tant les línies i les textures
que acaba convertint les seves fotografies en “pintures”, per mitjà de la distorsió de la
realitat, que converteix en un objecte artístic.
El 1978 Giró abandona la fotografia i ven el seu estudi per tornar a Catalunya, on morirà
al 98 anys.
La qualitat i excepcionalitat dels vintage presents en aquesta exposició expliquen que
recentment s’hagin integrat peces de Marcel Giró en importants col·leccions, com la
del Museum of Modern Art (MoMA, Nova York), el MASP (Museu d’Art de São Paulo)
o Itaú Cultural (São Paulo).

Mayte Vieta
IRREPETIBLE
15.12.2016 - 23.03.2017

Abrir exposición RocioSantaCruz, IRREPETIBLE
  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE
  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Mama, II, 2016
    50 x 70 x 90 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Mama, II, 2016
    50 x 70 x 90 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible, 2016

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE
  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible, 2016

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible, 2016

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible, 2016

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible, 2016

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible, 2016

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    L' Attente, 2016
    124 x 189 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    L' Attente, 2016
    124 x 189 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible, 2016

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Dulce hogar, a veces..., 2016
    124 x 185.8 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    El Bosque ( Nostalgia 3), 2016
    124 x 185.8 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Mama, 2016
    150 x 150 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Animales del tiempo, 2016
    7 x 14 x 93 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Animales del tiempo, 2016
    7 x 14 x 93 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Animales del tiempo, 2016
    7 x 14 x 93 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible. Llum (1,2,3,4), 2016

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible. Llum (1), 2016

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible. Abrazos (1,2,3), 2016
    41 x 53 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Irrepetible. Abrazos (Detall), 2016
    41 x 53 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

    Nocturna 6, 2014-2016
    124 x 184.7 cm

  • RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Habría querido hablar sin imágenes,
Sólo empujar la puerta…
Pero para lograrlo
Tengo miedo, incertidumbre, a veces piedad:

No se vive mucho tiempo como los pájaros

En la evidencia del cielo,

Y vuelto a caer a tierra,

No se ve ya en ellos precisamente sino imágenes O sueños.

Philipe Jaccottet

“A la luz del invierno”,1977.

Calima Edicions

IRREPETIBLE es un proyecto de Mayte Vieta que nos invita a hacer un recorrido entre espacio y tiempo a través de la fotografía y la escultura. Un viaje hacia la nostalgia que nos conduce hacia el vacío, la ausencia y lo incompleto.

Entre lo íntimo y lo desconocido, la artista nos lleva a establecer un diálogo con la fragilidad humana, la vida y la muerte a través de un estudio de lenguajes y materiales que se reflejan en el enfrentamiento, la contemplación y la complejidad de los acontecimientos que nos vamos encontrando a lo largo del tiempo.

La artista reune en esta exposición una serie de piezas en las que ha ido trabajado durante los últimos años, con el objetivo de capturar instantes precisos para devolverlos ahora en esta muestra como un guiño del tiempo “Irrepetible”.

Pep Duran
AMORFA
29.09.2016 - 05.11.2016

Abrir exposición RocioSantaCruz, AMORFA
  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Serie Nucli / Suite Magma, 2014. Pep Duran

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Nucli
    44 x 43,5 x 3,5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Nucli
    44,5 x 44,5 x 4,5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Nucli
    45 x 45 x 6 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Nucli
    46 x 46 x 5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Nucli
    39 x 38 x 7,5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Nucli
    41 x 40 x 5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    47 x 38 x 6,5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    57 x 57 x 4 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    36,5 x 36 x 3 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    38 x 32 x 5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    40 x 35 x 6 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    34 x 31x 6,5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    33 x 29 x 5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    34 x 30 x 6 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    40 x 35 x 5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Sense títol, 2014
    Serie Suite Magma
    38 x 37 x 6 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Amorfa, Pep Duran

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Residual, 2009

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Residual, 2009
    Alumini i alumini fos
    76,5 x 21 x 23,5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Residual, 2009
    Alumini i alumini fos
    76,5 x 24 x 25 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Residual, 2009
    Alumini i alumini fos
    76,5 x 19 x 24 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Residual, 2009

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Residual, 2009
    Alumini i alumini fos
    76,5 x 15 x 21,5 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Residual, 2009
    Alumini i alumini fos
    76,5 x 15 x 22 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Residual, 2009
    Alumini i alumini fos
    76,5 x 20 x 25 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Residual, 2009
    Alumini i alumini fos
    76,5 x 21 x 23 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Apilament, 2009

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Apilament, 2009
    36 x 23 x 19 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Apilament, 2009
    34 x 30 x 30cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Apilament, 2009
    51 x 22 x 25 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Apilament, 2009
    45 x 27 x 22 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Apilament, 2009
    61 x 34,5 x 39 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Apilament, 2009
    51 x 31 35 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Apilament, 2009
    51,5 x 30 x 30 cm

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Serie Collage Amorfa, 2013-2014
    Tècnica mixta sobre cartolina
    Mesures variables

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Serie Collage Amorfa, 2013-2014
    Tècnica mixta sobre cartolina
    Mesures variables

  • RocioSantaCruz, AMORFA

    Serie Collage Amorfa, 2013-2014
    Tècnica mixta sobre cartolina
    Mesures variables

Aquests últims Assemblatges intitulats MAGMA (S) / NUCLI (S) i que formen part de l’exposició AMORFA s’han de llegir com un mural seqüència, s’han de mirar com si ho féssim a través d’una lupa…
Fragments augmentats, ampliats, deformats, arrugats…
Ensamblar/ condensar

Fragmentació i agrupació, ordenar Deixalles.
Un dietari objectual: xoc de materials rebutjats, selectes detritus sorgits d’encolar una barreja de Mons; físic, terrenal, seminal, cinètic, centrípet…

És, segurament el darrer intent per fixar, acotar (ja definitivament) un llenguatge personal construït amb materials indultats, i que s’han solidificat, petrificat… tot convertint-se en ARTEFACTES FÒSSILS.

Pep Duran, 2016

Mar Arza
RESQUICIO
16.06.2016 - 23.09.2016

Abrir exposición RocioSantaCruz, RESQUICIO
  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    Escribanía
    Pàgines amb plegats barrocs com a text
    Porcellana sobre faristol de DM
    150 x 144 x 80 cm
    2016

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Solapado"
    Marqueteria de paper
    70 x 50 cm
    2016

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Desleído"
    paper embolicat
    44 x 36 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Desleído I"
    paper embolicat
    44 x 36 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Desleído II"
    paper embolicat
    44 x 36 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Desleído"- detall
    paper embolicat
    44 x 36 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    Hemiciclio
    Pàgines de llibre retallades
    120 x 40 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    Concepcional rather than conceptual

    Projecte de creació de paraules i la seva definició i inserció al diccionari. Paraules : doledad / nubledad , filopedia / enciclosofia , entrelínea / entredecir , cumulolimbo .

    Llapis sobre paper de dibuix. 7 dibuixos.
    En procés , ampliable en el temps.
    100 x 66 cm
    2016 .

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    Concepcional rather than conceptual

    Projecte de creació de paraules i la seva definició i inserció al diccionari. Paraules : doledad / nubledad , filopedia / enciclosofia , entrelínea / entredecir , cumulolimbo .

    Llapis sobre paper de dibuix. 7 dibuixos.
    En procés , ampliable en el temps.
    100 x 66 cm
    2016 .

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Abismos"
    2 fotografies impreses amb estampa digital Giclée amb 8 tintes pigmentades sobre paper Hahnemühle Photo Matt Fibre de 200g
    Edició de 7 exemplars
    80 x 60 cm
    2016

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Abismos"
    2 fotografies impreses amb estampa digital Giclée amb 8 tintes pigmentades sobre paper Hahnemühle Photo Matt Fibre de 200g
    Edició de 7 exemplars
    80 x 60 cm

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Abismos"
    2 fotografies impreses amb estampa digital Giclée amb 8 tintes pigmentades sobre paper Hahnemühle Photo Matt Fibre de 200g
    Edició de 7 exemplars
    80 x 60 cm

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Germen"
    Aquarel·la sobre paper de gravat
    100 x 70 cm
    2016

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Germen"- Detall
    Aquarel·la sobre paper de gravat
    100 x 70 cm
    2016

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Inherencia"
    Pàgines de porcellana sobre taula de DM
    120 x 90 x 40 cm
    2016

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    "Inherencia"
    Pàgines de porcellana sobre taula de DM
    120 x 90 x 40 cm
    2016

  • RocioSantaCruz, RESQUICIO

    Mar Arza a 'R E S Q U I C I O' 2016

“Tota consciència és llindar”
Gilles Deleuze, El plec.

 

La paraula escletxa remet a una lleu obertura, però també a una petja. La petja que deixa enrere la paraula que, com una arada, llaura damunt la consciència i, com un solc, deixa una clivella a la superfície, potser carnosa, de l’ànima. Llaurar amb la paraula. Paraullaurar.

 

Hi ha paraules que inventen mons. Paraules que no apareixen al diccionari. Manifesten una manca que en l’imaginari propi es presenta com a indispensable. D’aquí ve la gosadia d’inserir mots al diccionari. Paraules que en el decurs del tempos apareixen en la quotidianitat de la pràctica en l’estudi i que arriben a crear conceptes desajustats, connotacions diverses que necessiten esment a part. El llenguatge és viu i en transformació constant, és mal·leable fins i tot en el projecte esbossat de definir noves significacions. Aviso: la paraula dolesa no figura al diccionari. Tampoc nuvolesa, enciclosofia, cumulullimb…

La constatació de les tres realitats per a un mateix concepte de One and three chairs, de Joseph Kosuth, deixa l’evidència de les seves representacions formals: un objecte, la seva imatge i el mot escaientment de niu. Però què passa quan la proposta no és explorar els límits d’aquesta evidència múltiple del llenguatge, sinó proposar d’obrir un esvoranc per transcriure una objecció al vocabulari, una impugnació que ressorgeix de la pàgina blanca, neutra i callada fins aleshores?

Davant la proposta conceptual de Kosuth, respon a aquesta qüestió el terme concepcional: de nova concepció. Trasllada l’èmfasi a la conjunció d’elements, a la fecunditat dels semes en la seva variabilitat i vivesa, en el seu lirisme. Allò que constata el centre llavorer del que és concepcional és el projecte d’un diccionari d’ús propi, a tall de la literatura portàtil descrita per Vila-Matas:

“Tots, com pots veure, s’han embarcat en projectes que, llevat del la de Bocado, són d’un d’un portatilisme agut, frenètic i desesperat. Fins a Savinio, que sempre ha estat el màxim exponent d’aquest tret tan portàtil que consisteix en ser, a vegades, profundament mandrós, no deixa de fer coses i està immers en una obra tan shandy como incommensurable: tan descontent està amb les enciclopèdies, que se n’està fent la pròpia d’ús personal. I crec que fa molt bé, perquè al capdavall, Schopenhauer, per exemple, estava tan descontent de les històries de la filosofia, que es va fer la seva pròpia d’ús personal”. Enrique Vila-Matas, Historia abreviada de la literatura portátil, 1985.

Un pas més enllà era imaginar una definició, projectada sobre un espai fictici que simula el lloc concret de la seva possible inserció en ordre alfabètic. Rebat un buit i qüestiona el cànon d’un llenguatge en reinvenció contínuament. El germen d’una gosadia aflora a la superfície. Què hauria passat si, en comptes del terme “cadira”, Kosuth hagués emprat el mot “soledat”? Quina representació hauria ocupat el lloc de la foto de la cadira? I el de l’objecte mateix? La representació d’allò intangible planteja problemes a l’ideari conceptual.

Avui dia es continuen denominant pràctiques conceptuals un seguit de “restes de gestos” més o menys inintel·ligibles. Allò que és conceptual moltes vegades està diluït si ens remetem a la font, l’escrit fundacional de Kosuth, Art after Philosophy:

“With the unassisted Ready-made, art changed its focus from the form of the language to what was being said. Which means that it changed the nature of art from a question of morphology to a question of function. This change – one from “appearance” to “conception” – was the beginning of “modern” art and the beginning of conceptual art. All art (after Duchamp) is conceptual (in nature) because art only exists conceptually.

The “value” of particular artists after Duchamp can be weighed according to how much they questioned the nature of art; which is another way of saying “what they added to the conception of art” or what wasn’t there before they started. Artists question the nature of art by presenting new propositions as to art’s nature”. Joseph Kosuth, Art after Philosophy, 1969.

L’art es perfilava com una operació sense resta, sense cap mena d’escletxa, que aspirava a ser transparent i la finalitat del qual era transgredir els mateixos límits de l’art, posar en qüestió la seva pròpia naturalesa. En definitiva, és autoreferencial. Si la funció és pròpiament el mateix qüestionament dels seus principis i, fins i tot, les seves conviccions, el valor resideix precisament en una recerca constant dels seus límits. Malgrat que l’operació gaudeix en més o menys mesura de forma i aquesta és la seva gran contradicció, fins i tot en el simple fet originari de constatar les tres realitats del llenguatge, allò que és conceptual adquireix una forma certa.

Del desafiament dels límits sorgeix la constatació de la seva anomalia. La recerca perpètua i salvatge del seu ADN presenta més incerteses que no pas certeses. Malgrat que l’art no solament qüestiona la seva pròpia naturalesa, també les naturaleses adjacents, si bé és la seva pròpia naturalesa el qüestionament. Aquest qüestionament, i potser la necessitat de justificació d’aquest qüestionament com a motivació principal de l’artista, podria ser el que dóna coartada a l’apel·latiu de conceptual actualment. Allò que és conceptual avui dia abasta una activitat del pensament destinada a dotar de contingut els límits de l’art més que no pas a transgredir-los. Aquest desajustament passa desapercebut i es manté la vigència de la designació.

En canvi, allò concepcional, derivat directe de “conception” –tal com l’empra Kosuth al seu escrit–, es decanta per una activitat que requereix la conjunció, la fecundació. L’ús d’aquest terme, concepcional, sembla que suporta tot el pes d’allò que portem com a cosa nova al món conjuntament, bo i alimentant-nos els uns als altres. I no perquè transgredim els límits, sinó perquè els diluïm.

¿Una gota d’aquarel·la caiguda damunt un full blanc es restringeix només a una forma si, indubtablement, necessita l’equació amb el paper equivocat per expandir tot el potencial de la seva forma de nervadura?

Una pàgina blanca destinada a gravat és interpel·lada per una gota d’aquarel·la. El gest deixa aquí una bella petja, inintel·ligible si no es llegeix la composició de materials que la provoquen. El que resulta inapropiat de la conjunció propicia que la gota es desplegui per la superfície del paper de manera particular, tot creant unes intricades nervadures fruit de la finalitat de les seves fibres de distribuir la humitat. L’estructura interna del paper és indispensable perquè l’aquarel·la es comporti d’aquesta manera i no d’una altra. El desafiament rau aquí en les equacions binàries que no s’ajusten a la norma i que propicien l’obertura, la incertesa.

Susan Guber ho descriu molt bé al seu assaig The Blank Page. Fa èmfasi en la importància prèvia de la pàgina en blanc en el procés creatiu i la seva identificació amb la creativitat femenina, que disposava la matèria primera essencial en la qual abocar la inscripció. De la mateixa manera que la taca necessita per desenvolupar-se el paper inadequat, en principi equivocat. Això suposa la base sobre la qual construir novament el repte.

La mateixa expressivitat del full en blanc que Guber proposa i reivindica, és el que origina o claudica (en) cada una de les peces presents en l’exposició “Resquicio”.

“The blank page contains all stories i no story.”

Els textos es llencen a la pàgina en blanc. El blanc convoca el text en el seu afany d’ombres.

En l’obra Desleído, el rumor de text apareix com una interferència. Una mena d’escuma del llenguatge surant damunt la superfície de la pàgina. Línies distorsionades, esborrallades, inintel·ligibles. Com un organisme en plena descomposició. El participi desleído (desllegit) suggereix el verb desleer (desllegir), malgrat que de fet prové de desleír (deixatar, diluir): diluir un sòlid en un líquid; atenuar les idees. Sembla que amara de desfici el seu derivat desleer, paraula d’altra banda inexistent al diccionari. Però em suggereix l’acció contrària, la que contribueix a una lectura activa, perquè una vegada xuclada la raó d’un text, permetem que aquest ens transformi. A través del filtre del cos, un text se’ns desfà dins les entranyes per deixar un pòsit, un fons que no es dilueix però que sí germina. Un pas necessari per tornar a configurar un llenguatge propi, assimilat, destil·lat per la mateixa experiència.

Tot seguit, la construcció d’un espai de buits sobrevé en la sèrie Solapado. Les pàgines de cortesia d’un llibre, els seus blancs previs, les citacions i els títols, el preludi d’un contingut que no arriba, s’insinua encobert (solapado) per nous blancs que el releguen a l’encobriment d’un fons insondable de latències. Subjau en el blanc hipnòtic, amniòtic del que es manté resguardat.

Un altre blanc immens: Siempre jamás, ens deixa perduts en l’enormitat del paper davant el qual percebem un horitzó que divideix l’espai. Un horitzó on sobresurten signes indesxifrables como vessants equidistants d’un tràmit entre dos que no fructifica. La veu xoca, col·lideix, i reverbera. La meitat superior de la paraula, tallada transversalment, allotja prou elements com per continuar desxifrant-la i continuar-ne la lectura. La meitat inferior, en canvi, neutralitza qualsevol possibilitat de reconeixement. Plegades sobre si mateixes, les dues meitats inferiors dibuixen un relleu d’incomunicació. Instal·lats en la lògica borrosa del present, persisteix un atordiment de les formes dialògiques. La confrontació amaga, plega sobre si mateix la complexitat dels diversos punts de vista. Multiplicades les línies de confrontació, bé podem tenir l’horitzó parlamentari actual. Mai més, el país de.

El text plegat sobre si mateix llisca cap a les profunditats. Un lliscament, tal com proposava Gilles Deleuze, que desplaça la superfície a la profunditat, i la profunditat a la superfície. Dues forces oposades que exerceixen sengles moviments. La superfície i la seva pell més visible –el llenguatge–, llisquen vers les entranyes. Mentre que les entranyes emergeixen a la superfície d’unes pàgines blanques, que es retorcen, pleguen i repleguen com capes tectòniques en el pla terrestre. En la seva in-quietud, assalten el buit amb les seves corbes.

Les pàgines de porcellana d’Inherencia inicien l’impuls de la curvatura. Les pàgines nacrades de relleus barrocs d’Escribanía desenvolupen la multiplicitat dels plecs i replecs. El sentir esdevé relleu i amagatall. Un relleu que anuncia llum i ombra, matisos i insinuacions.

“There are those who want a text (an art, a painting) wi­thout a shadow, without the “dominant ideology”, but this is to want a text without fecundity, without productivity, a sterile text”. Roland Barthes, The pleasure of text, 1973.

L’ombra de l’art és fecunditat. Hélène Cixous ho descriu molt bé quan es refereix a l’escriptura i el seu afany de temprar la tensió entre el que s’amaga i el que és:

“La literatura li deu la vida al secret, la seva missió la sobrepassa. Des del moment en què escrivim per exhumar, secretem el secret”. Hélène Cixous, La llengua m’és l’únic refugi, 2009.

La pàgina és cos que hostatja i segrega el plec. El plec és text, es llegeix als seus intersticis. El text plega la superfície d’una pàgina, tant perquè delata els viaranys insondables de l’ànima com la complexitat d’una superfície humana.

Mar Arza

Isabel Coixet
FACES
26.05.2016 - 11.06.2016

Abrir exposición RocioSantaCruz, FACES
  • RocioSantaCruz, FACES

    Inauguració FACES

  • RocioSantaCruz, FACES

    Exposició FACES

  • RocioSantaCruz, FACES

    Exposició FACES

  • RocioSantaCruz, FACES

    Exposició FACES

  • RocioSantaCruz, FACES

    Exposició FACES

  • RocioSantaCruz, FACES

    Rinko Kikuchi
    y Juliette Binoche
    Rodatge 'Nobody wants
    the night' Finse,
    Noruega, 2014.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Penélope Cruz
    Assaigs Elegy
    Vancouver, Canada , 2008.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Agnès Vardà
    Festival de Cannes, 2014 .

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Debbie Harry
    A 'My life without me',
    Vancouver, Canadà.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Debbie Harry
    A 'My life without me',
    Vancouver, Canadà.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Rinko Kikuchi
    Rodatge 'Map of the sounds of Tokyo' , 2008.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Gabriel Byrne
    Rodatge 'Nobody wants the night' Fïnsse , Noruega , 2014 .

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Rinko Kikuchi
    Rodatge 'Nobody wants the night', Bulgària , 2014 .

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Sarah Polley
    Rodatge 'My life without me' Vancouver , Canadà.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Rinko Kikuchi
    Rodatge 'Map of the sounds of Tokyo', 2008.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Tim Robbins
    Madrid, 2013.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Mark Ruffalo
    Rodatge 'My life without me' Vancouver , Canadà.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Dennis Hopper i Ben Kingsley
    Proves de vestuari 'Elegy' , Vancouver, Canadà, 2008.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Juliette Binoche
    Valladolid, 2015 .

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Tilda Swinton
    Ascensor, Berlin, 2013.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Rinko Kikuchi
    El dia del seu casament
    Tòquio, 2015

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Snow monkey
    Jigokudani Park
    Japan, 2008

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Candela Peña
    Barcelona, ​​2013

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Sarita Chudhory
    Marlow and Sons,
    Williamsburgh, NY, 2015

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Henning Mankell
    ascensor Berlín, 2013

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Debbie Harry
    A 'My life without me',
    Vancouver, Canadà.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Ben Kinglsey
    Assaigs de 'Elegy', Vancouver, Canadà.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Sarah Polley
    Amb Jessica Amlee i Penny Joe Kennedy assajos 'My life without me', Vancouver, Canadà , 2003

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    John Berger
    Madrid, 2011

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Tilda Swinton
    estudi d'Olafur Eliasson,
    Berlin, 2013

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Sergio Castellito
    Rodatge Bastille 'Paris je t`aime', 2006

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Lili Taylor
    Rodatge ' Things I never told you', Saint Helens, Oregon, 1994

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Rinko Kikuchi
    Rodatge 'Map of the sounds of Tokyo' , 2008

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Araki
    Karaoke Golden gai,
    Tokyo, 2008

    Impresión Giclée con tintas pigmentadas sobre papel Museum Rag Etching 300g.
    Edición de 9 ejemplares.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Lili Taylor
    Rodatge ' Things I never told you', Saint Helens, Oregon, 1994

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Sarah Polley
    Rodatge 'My life without me' Vancouver , Canadà , 2003

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Reed Brody 's glasses,
    Park Slope, NYC , 2015 .

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Penélope Cruz
    Rodatge 'Elegy'
    Vancouver, Canada, 2008

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
    Edició de 9 exemplars .

  • RocioSantaCruz, FACES

    Candela Peña
    Barcelona, ​​2013

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Sergi López
    Espai Kru, Barcelona, 2016

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Julian Richings
    Rodatge ' My life without me'
    Vancouver, Canada , 2003 .

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Andrew McCarthy
    En els assaigs de 'Things I never told you' , Sant- Helens , Oregon, 1994 .

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Alexis Arequette
    En els assaigs de 'Things I never told you', Sant- Helens, Oregon, 1994 .

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    John Berger
    Quincy- Meussy, 2015.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Juliette Binoche
    Proves de maquillatge
    'Nobody wants the night'
    Madrid, 2014

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Juliette Binoche
    Rodatge 'Nobody wants the night', Finse, Noruega, 2014

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    John Berger
    Paris, 2013

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Joan Coixet
    Barcelona, ​​2014

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Dennis Hopper
    proves de vestuari 'Elegy', Vancouver, Canadà, 2008

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Juliette Binoche
    Rodatge ' Nobody wants the night ' , Finse , Noruega , 2014

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Penélope Cruz
    A casa seva, Madrid , 2009

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Gabriel Byrne
    Rodatge ' Nobody wants the night ' Fïnsse , Noruega , 2014

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Tim Robbins
    Rodatge 'The secret life of words' Belfast, Irlanda, 2005

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Sarah Polley
    Rodatge 'The secret life of words', Belfast, Irlanda.

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Sergi López
    Espai Kru, Barcelona , 2016

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    Tim Robbins
    Rodatge 'The secret life of words', Belfast, Irlanda, 2005

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

  • RocioSantaCruz, FACES

    John Berger
    Quincy- Meussy, 2015

    Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
    Edició de 9 exemplars.

FACES reuneix 52 fotografies realitzades per la directora Isabel Coixet presses durant els rodatges de les seves pel·lícules. Rostres i retrats d’una varietat d’actors i actrius com Tim Robbins, Julietta Binoche, Rinko Kikuchi i escriptors com Henning Mankell i John Berger.

Isabel Coixet i la galeria RocioSantaCruz destinaran els beneficis de les vendes d’aquesta exposició a Proactiva Open Arms, una ONG nascuda a Badalona que desenvolupa la seva acció humanitària socorrent als refugiats en Lesbos i garantint un desembarcament segur. Per a que Proactiva Open Arms pugui continuar la seva important tasca, es necessiten més fons destinats a cobrir les noves necessitats i a protegir més vides. Òscar Camps, activista i director de l’associació va rebre el premi Català de l’Any 2015 per la seva iniciativa i la seva dedicació.

 

Las caras son mi paisaje.

No las paredes, ni las puestas de sol.

No los océanos o las calles o los rascacielos.

Cada rostro que he filmado es un pedazo de vida
que he amado.

Una ventana a los otros.

A los que me han dejado atisbar en sus corazones
y me han entregado por unos instantes un fragmento de lo que son.
A veces la mejor versión de sí mismos.

Otras, una versión pura, en bruto, sin destilar.

Recuerdo con una precisión inaudita -una precisión que no tengo en absoluto para recordar donde he puesto las llaves del coche o el teléfono- el momento exacto en qué tomé cada fotografía. El grado de libertad o de alcohol. La efervescencia. Lo que sentía el ser al otro lado de la cámara. Lo que yo sentía. La temperatura. El aire del tiempo. El olor.

Todos estos rostros me acompañan.

Los amo.

No puedo evitarlo.

Isabel Coixet, primavera 2016

 

Amb la col·laboració de:

logos01 logos02

logos07logos05 logos06  logos08logos09

logos03logos04

 

 

Lluís Hortalà
“Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”
14.04.2016 - 21.05.2016

Abrir exposición RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”
  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Madame du Barry
    / Madame Marie Antoinette
    oli sobre fusta
    195 x 305 x 4,3 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Detall de Madame du Barry 2016

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Detall de Madame du Barry 2016

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Madame du Barry
    / Marie Antoinette
    oli sobre fusta
    195 x 305 x 4,3 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Detall Marie Antoinetta 2016

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Detall Marie Antoinetta 2016

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Detall Marie Antoinetta 2016

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Le Cour de marbre
    oli sobre fusta
    mesures variables
    2016

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Le choix du roi
    oli sobre fusta
    68 x 358 x 6 cm
    2015-2016

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Guardes
    Print digital impression on
    Hahnemhülle Photo Rag of 308g
    80 x 53 cm c/u
    2016

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Paisatge
    oli sobre fusta
    55 x 90 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

    Pintura II
    oli sobre fusta
    40 x 40 x 4 cm
    2016

Trompe-l’oeil o l’il·lusionisme del poder

 

Diàleg amb Alejandro de la Sota:

“Vostè sap què és un tron papal?”, em va demanar.

“No sabria què dir-li”, vaig respondre.

I Alejandro de la Sota va dir: “És una cadira elevada al quadrat”.

 

D’aquesta manera senzilla, com la magnífica proposta arquitectònica del seu irònic Govern Civil de Tarragona, De la Sota descobreix com actua el poder en la vida per crear pompa, grandesa i ostentació, tot promovent obres artístiques legitimadores del seu poder. Ara facin-se la pregunta si és possible convertir un tron papal en una cadira. La resposta és que no, que no és possible. La raó d’aquesta impossibilitat és que, quan la pàtina del poder amara un objecte, aquest resta maleït per l’altura a la qual és encimbellat, on l’escalador del poder acabarà tenint mal d’altura quan intenti d’assolir-lo, i li serà negat a l’objecte de poder tornar a la seva forma humil i popular. El màxim que podrem fer per combatre’n la grandesa serà desposseir-lo de la capacitat de representació del poder. Per fer-ho tenim al nostre abast tres camins: destruir-lo, combatre’l des de la ironia i la sàtira, o apropiar-nos-en artísticament. Només d’aquesta manera podem desposseir-lo del seu esguard altiu, de la seva capacitat de seducció.

 

Lluís Hortalà, amb les seves dues xemeneies, habitants destacats de Versalles, ha triat el camí de l’apropiació de la forma i el significat de poder, a fi de mostrar-les com a miralls de la nostra condició humana. Les dues representacions de xemeneies són reproduccions de les que podem veure al Saló du Jeu de Madame du Barry i al cabinet du billard de Marie Antoinette. Dues peces creades per Hortalà per reflectir les nostres febleses, els nostres desigs de mostrar-nos al món com a guanyadors perpetus. Les dues xemeneies de Lluís Hortalà són un exponent magnífic de com el poder perverteix la foguera a la cova o al bosc per sobreviure el fred hivern i convertir-la, en elevar-la al quadrat, en una construcció ostentosa que arriba a tenir més lluminositat que les flames del foc per a les quals hauria de servir, tot convertint el foc sagrat en un foc fatu. Fins i tot en no-foc, perquè estan fetes, no pas per escalfar i donar aixopluc, sinó per exhibir-se. En les seves dues xemeneies, el marbre pesant de les originals hi ha estat substituït per simples planxes de fusta i oli. I és que per a Hortalà pesen més les idees que no pas el marbre. Són xemeneies trompe-l’oil que enganyen l’ull però no la mirada, ja que tenen la capacitat de fer-nos pensar que tot neix del foc de les passions i, entre aquestes, la passió pel poder és una de les que més encén i crema els nostres somnis de glòria. En la seva quietud expositiva, se’ns suggereix que, si no les comprenem com a artefactes crítics, sucumbirem a la seva promesa d’immortalitat.

 

El poder representat en les xemeneies és el poder que cap flama no pot escalfar. El cor fred de qui ha tocat la glòria, sigui per naixement, mèrits o caramboles de la vida no serà calmat per la dansa de les flames. De la mateixa manera que en el mite de la caverna de Plató, els homes observen les ombres projectades a la paret de les coses que s’esdevenen davant del foc i no els permet veure la realitat, amb la qual cosa queden atrapats en una il·lusió, la xemeneia d’Hortalà ens ofereix la il·lusió del poder al qual estem encadenats.

 

Una crítica directa i lluminosa als monuments bastits pels homes allunyats de la realitat, que celebren el poder d’uns quants. Tots els temps han bastit xemeneies totalitàries. Tots els temps han bastit escenografies per amagar-se del contacte amb la realitat i gaudir d’una plenitud estètica que allunyi de les incerteses de la vida. Com en els frescos de la Vil·la de Lívia a Prima Porta a Roma, on al jardí màgic els ocells pintats sembla que volin i nosaltres amb ells. I tanmateix, darrere les monumentals xemeneies de Versalles, hi ha menestrals, artistes que els confereixen una dignitat que les rescata de l’ostentació i la buidor present en qualsevol exhibició. Com va denunciar Giovanni Bellori: “Doncs si una obra magnífica està mancada de la indústria dels nobles artistes, no podrà atreure els ulls perquè l’admirin, sinó que només se’n veurà l’ostentació de riqueses i tresors gastats inúltiment…”.

 

Hortalà ens convoca a veure i a tocar els marbres que han convertit en tirans els poderosos en el seu afany de posseir-los.

 

Fèlix Riera

Mármol y poder de Ramón de España en el Periódico 17 de abril de 2016

 

Jordi Teixidor
Altas horas
04.02.2016 - 24.03.2016

Abrir exposición RocioSantaCruz, Altas horas
  • RocioSantaCruz, Altas horas

    Exposició Altas horas
    Jordi Teixidor

  • RocioSantaCruz, Altas horas

    Exposició Altas horas
    Jordi Teixidor

  • RocioSantaCruz, Altas horas

    Exposició Altas horas
    Jordi Teixidor

  • RocioSantaCruz, Altas horas

    Exposició Altas horas
    Jordi Teixidor

L’exposició Altas horas és una proposta de les obres de Jordi Teixidor a través de l’estructura formal (també metafòrica) de la porta o de la finestra (tan matissiana). L’obra de Teixidor ens propicia a la reflexió, on la mirada no pretén tant comprendre la veritat del que es veu, sinó que sigui vertadera.

Les portes a cap lloc es multipliquen
i el present queda tan lluny, tan profundament lluny.

Mark Strand

Varios Artistas
Espacio Cabinet
19.12.2015 - 27.01.2015

Abrir exposición RocioSantaCruz, Espacio Cabinet
  • RocioSantaCruz, Espacio Cabinet

    Curro Claret
    Thriller collection.
    One year jewelry

  • RocioSantaCruz, Espacio Cabinet

    Curro Claret
    Thriller collection.
    One year jewelry

  • RocioSantaCruz, Espacio Cabinet

    Curro Claret
    Thriller collection.
    One year jewelry

  • RocioSantaCruz, Espacio Cabinet

    Curro Claret
    Thriller collection.
    One year jewelry

  • RocioSantaCruz, Espacio Cabinet

    Curro Claret
    Thriller collection.
    One year jewelry

  • RocioSantaCruz, Espacio Cabinet

    Curro Claret
    Thriller collection.
    One year jewelry

Curro Claret. Thriller Collection. One Year Jewelry

A més a més, Ediciones Originales exposa una selecció d’obra gràfica i llibres d’artista de Peter Friedl, Carlos Pazos, Joan Fontcuberta, Perejaume, Ahlam Shibli, Rogelio López Cuenca, Hudinilson JR, Estrujenbank, Juan Ugalde, Hans-Peter Feldmann, Vera Chaves, Luiz Carlos Felizardo, Leopoldo Plentz,  Jean-Christophe  Ballot i Joan Rabascall, entre d’altres.

Varios artistas
Prosa del Observatorio
30.11.2015 - 30.01.2016

Abrir exposición RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio
  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Mar Arza
    La negra cinta de la migraciones...

    Text transcrit sobre cinta bicolor extesa.
    Instal·lació a la paret.
    200 x 80 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Mar Arza
    Detall de La negra cinta de la migraciones...
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Mar Arza
    Asterismo...

    Carcassa de palanques de màquina d'escriure on estan soldats els tipos, sobre pedestal de fusta
    26 x 24 x 16 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Mar Arza
    Plenarios...

    Làmina antiga amb mapa de les constel·lacions i escames
    60 x 44 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Pep Duran
    Endurance (monocrom 1 y 2)

    Estampa Giclée
    117 x 88 cm c/u
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Pep Duran
    CortAZAR ó CortAzar

    Escultura i pedestal blanc
    105,6 x 64 x 22,57 cm
    105,6 x 92 x 40 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Pep Duran
    CortAZAR ó CortAzar

    Escultura i pedestal blanc
    105,6 x 64 x 22,57 cm
    105,6 x 92 x 40 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Pep Duran
    Original Fotocollage Escenac

    Fragments d'estampa Giclée i pintura
    63,5 x 49 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Montserrat Soto
    Invasió, Sucesió 51, 50, 49

    Fotografia
    50 x 90 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Montserrat Soto
    Invasió, Sucesió 51

    Fotografia
    50 x 90 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Montserrat Soto
    Invasió, Sucesió 50

    Fotografia
    50 x 90 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Montserrat Soto
    Invasió, Sucesió 49

    Fotografia
    50 x 90 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Blanca Casas Brullet
    Plan(o) de trabajo (Masegat)

    Taulell de contraxapat de faig i caballets
    100 x 40 x 3 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Blanca Casas Brullet
    Soplo

    Vidre de borosilicat bufat
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Blanca Casas Brullet
    AguaNegra

    Vídeo, 1’30’’ en Loop
    2014

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Joan Bennassar Cerdà
    Pessimism of intellect, optimism of the will

    Metall, esmalt sintètico i plata
    80 x 30 x 30 cm
    2015
    ----
    The limits of grouth

    Metall y esmalt sintètic
    100 x 40 x 3 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Joan Bennassar Cerdà
    The snake charmer

    Metall, plom i esmalt sintètico
    160 x 50 x 30 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Lois Patiño
    Videoinstalació

    3 pantalles / HD /
    16:9 / color / 6:30 min. loop /
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Lois Patiño
    Detall Videoinstalació

    3 pantalles / HD /
    16:9 / color / 6:30 min. loop /
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Lois Patiño
    Montanya 1, 2 y 3

    Fotografia digital
    Paper Hahnemüle
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Ferran Garcia Sevilla
    Cotázar y Nietzsche

    Fotografia digital
    130 x 170 cm
    2015

  • RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

    Ferran Garcia Sevilla
    Paisatge Es Trenc Mallorca

    Fotografia
    68,3 x 100 cm c/u
    1973

Prosa del observatorio

Exposició coral on set artistes -Mar Arza, Joan Bennassar Cerdà, Blanca Casas Brullet, Pep Duran, Ferran Garcia Sevilla i Lois Patiño – reinterpreten el text de Julio Cortázar Prosa del observatorio.


La Traversée

Fatal error: Call to a member function format() on boolean in /home/rociosantacruz/public_html/wp-content/themes/maserre/page-exhibitions.php on line 29