Galería RocioSantaCruz, Hadal
Galería RocioSantaCruz, Hadal

Lois Patiño
Mar negro

Galería RocioSantaCruz, Hadal

Lois Patiño
Mar negro

Galería RocioSantaCruz, Hadal

Lois Patiño
Mar negro

Galería RocioSantaCruz, Hadal

Lois Patiño
Mar negro

Galería RocioSantaCruz, Hadal

Lois Patiño
Sol rojo

Galería RocioSantaCruz, Hadal

Lois Patiño
Sol rojo

Galería RocioSantaCruz, Hadal

Lois Patiño
Sol rojo

Lois Patiño

Hadal

16.11.2018 - 05.01.2019

+

La galeria RocioSantaCruz, coincidint amb la LOOP Fair 2018 (20.11.18 -22.11.18), presenta Hadal, la primera exposició individual de Lois Patiño.

Nadal proposa una immersió a l’oceà abissal, a l’estrat més profund del mar, a més de 6.000 metres de profunditat, on regna l’absència total de llum i el fred és molt intens.

Lois Patiño (Vigo, Espanya, 1983) va compaginar els estudis de psicologia a la Universidad Complutense de Madrid amb els de cinema a l’escola Tai. Continuà la formació en cinema a Nova York i a Barcelona, on va fer el Màster de Documental de Creació a la Universitat Pompeu Fabra.

Els seus vídeos i videoinstal·lacions s’han pogut veure en centres d’art nacionals, com el MACBA CCCB (Barcelona), Casa Encendida (Madrid), MARCO (Vigo), i també internacionals, com el Centro Cultural San Martín (Buenos Aires), Konstnarshuset (Estocolm), Galeria Copperfield (Londres) o JIFF Art Gallery (Corea del Sud).

Les seves pel·lícules s’han vist en festivals de cinema a Lorcano, Toronto, Rotterdam, San Francisco, Ann Arbour, Viennale, Roma, Cinema du Réel, Media City, i a Les Rencontres Internationales, que té lloc al Centre Pompidou (París), així com a la Haus der Kulturen der Welt (Berlín) i al Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía (Madrid).

L’any 2013, al Festival de Locarno, va rebre el premi al millor director emergent amb el seu primer llargmetratge, Costa da Morte. Aquest treball també ha rebut una quinzena més de premis als festivals Jeonju IFF (Corea del Sud), FICUNAM (Mèxic DF), Festival dei Popoli (Itàlia), Valdivia IFF (Xile) i al Festival Europeo de Sevilla. El seu curtmetratge Noite sem distânciafou presentat al Festival de Toronto i, pel que fa a premis, ha guanyat, entre d’altres, el Festival de San Francisco.

La seva obra ha gaudit de ressenyes a The New York Times ARTFORUM, entre d’altres.

Fajr, realitzat amb una beca de la Fundació BBVA, fou estrenat al Rotterdam IFF i també va ser presentat a ARCO2018 a l’estand de la galeria RocioSantaCruz.

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat
Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Sergio Vega
Paradisos perduts de la modernitat
Galeria RocioSantaCruz

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Sergio Vega
Paradisos perduts de la modernitat
Galeria RocioSantaCruz

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Sergio Vega
Paradisos perduts de la modernitat
Galeria RocioSantaCruz

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Sergio Vega
Paradisos perduts de la modernitat
Galeria RocioSantaCruz

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Sergio Vega
Paradisos perduts de la modernitat
Galeria RocioSantaCruz

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Sergio Vega
Paradisos perduts de la modernitat
Galeria RocioSantaCruz

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Sergio Vega
Paradisos perduts de la modernitat
Galeria RocioSantaCruz

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Sergio Vega
Paradisos perduts de la modernitat
Galeria RocioSantaCruz

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Sergio Vega
Paradisos perduts de la modernitat
Galeria RocioSantaCruz

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Catedral-Ananá kitsch
Sergio Vega
2018

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Paisaje Social (Malevich/Soto-amarillo)
Sergio Vega
2016

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Paisaje Social (metaesquema)
Sergio Vega
2016

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Intervenciones en un libro (Modernismo Chamánico Sambalanço)
Sergio Vega
2018

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Intervenciones en un libro (Casa das Canoas + Adán y Eva)
Sergio Vega
2018

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Paisaje Social (tutti-frutti)
Sergio Vega
2016

Galería RocioSantaCruz, Paradisos perduts de la modernitat

Trópicos tristes (Ibirapuera/Cadúveo/sillas)
Sergio Vega
2018

Sergio Vega

Paradisos perduts de la modernitat

26.09.2018 - 31.10.2018

+

Als prestatges inferiors d’una biblioteca de ciències polítiques vaig trobar, abandonat, un llibre vell florit. Era una edició impresa als anys quaranta d’un manuscrit del 1650 publicat pel govern del Perú per celebrar els quatre-cents anys del descobriment del riu Amazones. El llibre havia estat demanat per darrera vegada als anys setanta, però ningú no l’havia llegit ni abans, perquè la majoria de les pàgines estaven sense tallar. El títol era: Paraíso en el Nuevo Mundo, Comentario de la Apología, Historia Natural y Peregrina de las Indias Occidentales, Islas del Suelo Firme del Oceáno Pacífico, signat pel Licenciado Don Antonio de León Pinelo del Consejo de Su Majestad i la Cámara de las Indias Contratantes resident a la ciutat de Sevilla. Recordo el neguit que sentia quan em vaig endur aquells dos volumspesants al meu estudi. Mai no m’hauria imaginat que una troballa fortuïta d’aquesta mena pogués determinar el curs de la meva vida i la feina dels anys següents.

El mite d’Amèrica del Sud com a “paradís trobat” va començar quan Colom va afirmar en una carta a la reina de Castella que l’entrada al paradís terrestre estava a la desembocadura del riu Orinoco. Colom va viatjar amb una còpia d’Els viatges de Marco Polo. El golf de Paria s’assemblava a la descripció d’un lloc de l’Àsia que el de Venècia havia pres pel Jardí de l’Edèn. La confirmació d’un text anterior sembla substancial per a aquest descobriment, la qual cosa suposa que el que s’acaba de descobrir no sigui exactament “nou”.

La tesi de Pinelo es basava en la rearticulació de diverses teories prèvies sobre la situació de l’Edèn. El 1629, el tractat de Jacques de Auzoles, Saincte Geographie, va ubicar l’Edèn al centre de Sud-amèrica. En la versió de Pinelo, l’Edèn no era un jardí rectangular, sinó un territori circular de 160 llegües (510 milles) de diàmetre, on es troben els quatre rius del paradís: el Paraná, l’Amazones, l’Orinoco i el Magdalena. El text de Pinelo reflectia les transicions intel·lectuals del segle XVII: intentava conciliar una explicació teològica de la creació amb una visió científica de la naturalesa derivada de la disciplina de la història natural desenvolupada recentment.

Quan vaig decidir d’embarcar-me a la recerca del paradís de Pinelo, només tenia una còpia del seu llibre, un mapa de l’Edèn dibuixat per Pedro Quiroz el 1617 i un bitllet d’avió. Estava destinat a arribar al cor de l’Amèrica del Sud i viure per explicar el que hi vaig veure. Per tant, el meu viatge de descobriment va esdevenir la confirmació d’un text anterior, que era en si mateix la revisió d’un altre anterior, i així successivament en una vasta i infinita cacofonia d’ecos que des de Dante i Marco Polo va travessar el camí de retorn a Bereshit, el primer llibre de la Torà.

(Sergio Vega)

 

La galeria RocioSantaCruz, coincidint amb el Barcelona Gallery Weekend 2018 (26.09.18-30.09.18), presenta l’exposició individual de Sergio Vega (Argentina, 1959) Paradisos perduts de la modernitat. 

Des del 1995 Sergio Vega ha estat treballant en el projecte d’art interdisciplinari El Paraíso en el Nuevo Mundo, inspirat en el llibre homònim escrit per Antonio de León Pinelo l’any 1650. Emprant la disciplina de la història natural acabada de desenvolupar, Pinelo va intentar demostrar d’una manera científica que el Jardí de l’Edèn era a l’Amèrica del Sud. A partir de la seva tesi, Vega ha fet diversos viatges de recerca a l’Estat de Mato Grosso (el Brasil) i ha escrit un ben detallat dietari de viatge en el que descriu diferentes problemàtiques com la critica al colonialisme i a la representació.

Les obres que s’exposen a RocioSantaCruz durant el BGW 2018 –fotografies, vídeos, instal·lacions i textos sorgits de les pàgines del dietari de l’artista– són un reflex centrat en l’ambivalència del Modernisme de l’Amèrica del Sud, la seva dimensió barroca, excessiva i alhora paradisíaca, oposada al formalisme del Modernisme europeu. A l’exposició es mostren fotografies d’espais domèstics i barris típics a les quals se sobreposen composicions geomètriques abstractes; una sèrie de collages en els quals Vega superposa objectes i fotos damunt de textos i imatges de llibres fins a crear associacions inesperades; la videoinstal·lació Genesis according to Parrots (La teoría del papagayo) que presenta el testimoniatge de diversos papagais, testimonis dels esdeveniments al Jardí de l’Edèn (i que apareix a la col·lecció permanent del Kiasma Museum d’Hèlsinki); la instal·lació Modernismo Chamánico (Catedral, Ananá, Bossa Nova) que se’n va exhibir també al Museu de Arte do Rio el 2014 i que forma part de la  col·lecció permanent del museu.

D’aquesta manera la galeria esdevé una instal·lació única on les imatges, els sons, la fotografia, l’arquitectura i la naturalesa s’integren orgànicament en un entorn modernista tropical inspirat en el llegat d’Oscar Niemeyer, Edward Steichen, Hélio Oiticica i Roberto Burle Marx.

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte
Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

La escritura y la diferencia - Libro abierto
Julia Llerena
2018

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

La escritura y la diferencia - Libro abierto
Julia Llerena
2018

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

La escritura y la diferencia - Libro abierto
Julia Llerena
2018

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

El impulso de archivo
Julia Llerena
2017

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

El impulso de archivo
Julia Llerena
2017

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

Estrato cero, Lámina 1
Julia Llerena
2018

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

Caminos (detalle)
Julia Llerena
2018

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

Caminos
Julia Llerena
2018

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

La escritura y la diferencia - Libro abierto
Julia Llerena
2018

Galería RocioSantaCruz, El tot com a objecte

Estrato cero, Lámina 1
Julia Llerena
2018

Julia Llerena

El tot com a objecte

04.09.2018 - 21.09.2018

+

La galeria RocioSantaCruz presenta la primera exposició individual de Julia Llerena “El tot com a objecte”, que forma part del circuit Art Nou 2018.

Llerena exerceix en la seva pràctica artística una labor entre l’arxiu i l’arqueologia. Els seus materials de treball són objectes trobats en el seu entorn, vestigis de la vida quotidiana que van conformant un arxiu personal ordenat sobre la base de lògiques relacionades amb el llenguatge i els afectes. En  “El tot com a objecte”, aquesta jove artista d’origen sevillà aprofundeix en la seva recerca les possibilitats de resignificació que poden oferir aquests objectes de rebuig sense valor aparent: elements, sovint fragmentaris, que es presenten com a testimonis de les pautes de comportament i consum de la nostra civilització contemporània i que són sotmesos a un ordre basat en les seves qualitats matèriques i estètiques.

Les propostes de Julia Llerena germinen a partir d’un fort arrelament filosòfic-literàri, en què el Georges Perec s’imposa com un dels seus principals referents. Aquest escriptor francès planteja a La Vida: instruccions d’ús (La Vie mode d’emploi, 1978) una successió de descripcions que, articulades segons l’art combinatori, es converteixen en una apassionant forma de descriure l’univers partint únicament dels elements trobats en una casa. Llerena s’apropia d’aquesta metodologia i l’adapta al seu camp de treball amb la finalitat de “donar una falsa aparença habitable a l’Infinit”.

Un altres dels pilars fonamentals del seu discurs artístic és Jacques Derrida i, més concretament, la seva reflexió a Al pensament arquitectònic (1986) sobre la deconstrucció com una manera de construir relacionada amb l’escriptura i amb el llenguatge. Seguint aquesta línia de pensament, algunes de les peces de Julia Llerena estableixen relacions morfològiques entre l’objecte i la lletra que contribueixen a aquesta resignificació d’allò que, en altres circumstàncies, seria només un material de rebuig.

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia
Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Tríptic La Guerra #1
Ferran García Sevilla
2014

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Tríptic La Guerra #2
Ferran García Sevilla
2014

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Tríptic La Guerra #3
Ferran García Sevilla
2014

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Tríptic La Guerra
Ferran García Sevilla
2014

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Galería RocioSantaCruz, Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

Pàgines simples
Ferran García Sevilla
2013-2015

Ferran Garcia Sevilla

Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

05.04.2018 - 27.07.2018

+
Close Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia

L’exposició “Tríptic La Guerra, Pàgines simples et alia” presenta per primera vegada el darrer projecte artístic sencer de Ferran Garcia Sevilla. Desenvolupat entre els anys 2013 i 2015, es basa en recorregut personal per la biblioteca universal del pensament, amb el qual basteix un constructe intel·lectual per a l’acció quotidiana.

Ferran Garcia Sevilla, després d’una prolífica etapa com a artista conceptual a la dècada dels anys seixanta i setanta del segle passat, de manera radical optà per la pintura i esdevingué un dels artífexs principals d’aquest gènere predominant a l’escena dels vuitanta. Fins al 2008, en què dona per finalitzada la seva etapa pictòrica.

Darrerament ha expandit el seu treball creatiu amb els mitjans digitals en un registre transgressor. En aquestes obres trobem referències poètiques, biològiques, sociològiques i filosòfiques barrejades amb imatges de diverses èpoques i estrats culturals. Això li serveix per recuperar els sistemes icònics anteriors a l’època moderna i occidental.

També desenvolupa LAHUMANITAT.CAT, un projecte artístic i polític, estètic i ètic, inclusiu i relacional. És una proposta visual i sonora que es dirigeix a tot el planeta des de Catalunya. Una experiència de coneixement i de reconeixement. Una invitació dirigida a persones de tot tipus de situació i de pensament. És un exercisi d’acció directa. Un document a favor de totes les llengües i de tots els llocs i de totes les persones que hi vulguin participar. És un projecte anònim però amb autors i actors, sistemàtic però atzarós, un projecte col·lectiu a partir d’individus concrets, estàtic però errant, sense principi ni final: http://www.lahumanitat.cat

 

 

Galería RocioSantaCruz, Material sensible
Galería RocioSantaCruz, Material sensible

Maons i Revoltons
Blanca Casas Brullet
2017

Galería RocioSantaCruz, Material sensible

Maons i Revoltons
Blanca Casas Brullet
2017

Galería RocioSantaCruz, Material sensible

Esborall
Blanca Casas Brullet
2013

Galería RocioSantaCruz, Material sensible

Esborall
Blanca Casas Brullet
2013

Galería RocioSantaCruz, Material sensible

Nuancier
Blanca Casas Brullet
2015

Galería RocioSantaCruz, Material sensible

Núvol de labaratori (detall)
Blanca Casas Brullet
2015

Galería RocioSantaCruz, Material sensible

El pes de les misèries
Blanca Casas Brullet
2017

Galería RocioSantaCruz, Material sensible

El peso de la miseria
Blanca Casas Brullet
2017

Galería RocioSantaCruz, Material sensible

Bibliothèque
Blanca Casas Brullet
2017

Galería RocioSantaCruz, Material sensible

La platja de tot plegat
Blanca Casas Brullet i Felip Martí-Jufresa
2017

Blanca Casas Brullet

Material sensible

11.01.2018 - 22.03.2018

+
Close Material sensible

 

Des dels seus inicis, els treballs de Blanca Casas Brullet (Mataró, 1973) s’han nodrit d’imatges inscrites al llenguatge quotidià, de la polisèmia i de la càrrega poètica que s’amaga dins les escletxes i en el pas d’un idioma a un altre.

Les figures retòriques i les imatges de la llengua que invoquem per explicar el món amaren la mirada d’aquesta artista, sempre a l’aguait de les pèrdues i els falsos amics, dels malentesos i el potencial poètic –i de vegades també lúdic– de la traducció.

Des de fa uns anys l’artista s’interroga plàsticament sobre el moment de l’aparició de la imatge, com també sobre el procés de fabricació. Concep, al capdavall, la tasca creativa com el lloc on desenvolupar un llenguatge plàstic per intentar “donar sentit” alhora que es “dona forma”. És per això que el taller, la taula de treball, la pàgina en blanc són el centre dels seus dispositius d’exposició, com també els vessaments, les arrugues, els forats i els accidents que s’esdevenen en el procés de la matèria plàstica en transformació.

A l’obra de Blanca Casas trobem material, mitjans (suports) i processos emprats d’una manera contradictòria, en propostes que paradoxalment qüestionen l’assaig, l’intent o la cosa inacabada, per tractar de convertir-se en formes crítiques. Propostes que parlen de manera metonímica del treball a partir d’interrogar-se sobre la seva pròpia consistència: la imatge se’ns presenta com inestable, no fixada, en forma d’objectes incerts i incipients.

Així doncs, el conjunt de proves i errors que sojornen als racons del taller, els papers rebregats que omplen les papereres, els muntatges de vegades malbaratadors de materials diversos, ens parlen de la mateixa tasca de la recerca plàstica. I és que malgrat la tendència a amagar l’error (en un món que voldria ser eficaç), la marrada i l’assaig, l’accident i la cosa inesperada són a la base de qualsevol procés d’aprenentatge i de creació, a l’arrel mateixa de la tasca, sigui artística o no.

En Material sensible, el qüestionament sobre el que és fragmentari, discontinu o inestable remet a la noció de precarietat. L’exploració plàstica se situa en la suspensió entre dos estats, alhora que, seguint la seva lògica de paradoxa, aquesta vegada l’artista es fa seus materials de construcció per demanar-se com poder resistir i construir des d’aquest espai incert.

Les formes plàstiques i els materials entren en ressonància amb situacions socials, econòmiques, polítiques, històriques, però sense convertir-s’hi en una il·lustració.

Es tracta, al capdavall, d’una exploració desacomplexada de la polisèmia i l’analogia, tot component amb paraules, materials i formes, amb desplaçaments, pèrdues i enriquiments, les desviacions i les interrelacions pròpies de la traducció d’una disciplina a una altra, d’una tècnica a una altra, d’un mitjà a un altre.

Galería RocioSantaCruz, La Traversée
Galería RocioSantaCruz, La Traversée

Charte dAthènes
Jean Denant
2016

Galería RocioSantaCruz, La Traversée

Anarchitecture
Jean Denant
2016

Galería RocioSantaCruz, La Traversée

Plan voisin
Jean Denant
2015

Jean Denant

La Traversée

28.09.2017 - 18.11.2017

+
Close La Traversée

L’obra de Jean Denant (Seta, França, 1979) indaga sobre la relació de l’ésser humà amb l’espai i els elements que el componen: context i pretext per pensar i analitzar certs aspectes que donen forma a la nostra realitat. Servint-se de les possibilitats que li ofereix l’arquitectura, el paisatge i el territori com a eines d’anàlisi per entendre el nostre entorn, la seva obra acara conceptes espacials que van més enllà de categories físiques o lògiques de la ubicació i l’emplaçament, tot posant el focus en la seva vessant emocional i definint-ho com a entitats subjectives, simbòliques i canviants.

El treball que l’artista desplega ara a la galeria és un conjunt d’obres de formats diversos: peces que estan a mig camí entre l’escultura, la instal·lació, la fotografia… Tot plegat com un sistema fragmentat (cartografies, maquetes, objectes, etc.) que cerca la interacció amb l’espectador, tot convidant-lo a bastir les seves pròpies ficcions i experiències espacials.
La importància que Denant atribueix a l’experimentació amb l’espai també respon a la manera d’entendre el procés de materialització de les seves obres. Una mena de viatge, de traversée (travessia), en què el procés esdevé fonamental com a metodologia i formalització de la seva tasca, un mitjà actiu per treballar i construir noves formes d’entendre l’espai i les pràctiques que viure’l puguin generar.
Aquesta preocupació pel procés, per l’espai, per la dilatació del temps de l’art, palesa la importància que per a Denant té la relació espai-temps que l’espectador estableixi amb la seva obra: una relació que s’interroga sobre la cosa social, la històrica, la ideològica i la natural.
La producció de Jean Denant, de qualitats plàstiques i expressives d’una gran efectivitat, depassa el terreny específic del que es considera com a espai tradicional, i s’obre a noves lectures i experiències diverses, tot subratllant-ne la naturalesa processual i, en definitiva, se situa en aquelles escletxes i intervals que existeixen entre els cossos, els temps i els llocs.

Galería RocioSantaCruz, Infinito artificial
Galería RocioSantaCruz, Infinito artificial

Dolomiti #1
Fernando Maselli
2014

Galería RocioSantaCruz, Infinito artificial

Infinito artificial
Fernando Maselli
2014

Galería RocioSantaCruz, Infinito artificial

Dolomiti #1
Fernando Maselli
2014

Fernando Maselli

Infinito artificial

05.09.2017 - 22.09.2017

+
Close Infinito artificial

Fernando Maselli (Buenos Aires, 1978)

Infinito artificial

Tota la seva obra reflexiona artísticament i filosòficament sobre el concepte del sublim (lligat a la naturalesa i la divinitat). La seva intenció és la de posar el públic davant d’un espectacle sublim i esglaiador que el faci qüestionar-se sobre la consciència de l’univers, les creences i el nostre propi origen.

La seva aproximació artística al tema és més de tall modern que no pas postmodern. Maselli concep, interpreta i representa la naturalesa amb codis d’admiració i elevació (de mitificació) i no de qüestionament crític. Just com la visió transcendental i heroica del tema que van tenir alguns autors nord-americans de la fotografia moderna (Adams, Weston). Només al darrer quart del segle xx es començaria a plantejar la idea que és la Terra la que està amenaçada perillosament per la nostra impresentable actitud com a espècie animal damunt el planeta. Però el treball de Maselli no pretén realitzar una crítica sociopolítica ni ecologista. Només busca la sublimació en la majestuositat de la naturalesa i en el que Burke va denominar infinit artificial (un element que es repeteixi moltes vegades en una configuració constant i sense interrupcions genera en l’espectador una sensació d’infinit). El nostre artista s’està uns quants dies fent bivac a l’alta muntanya i retratant el mateix massís des de diversos angles i localitzacions per tal de, després, al seu estudi, recompondre aquestes peces en un monumental paisatge nou recreat amb aquest efecte infinit artificial de Burke.

Jesús Micó

Dilluns 18 de setembre a les 19.30h a la galeria RocioSantaCruz
presentació del llibre Infinito Artificial. A càrrec de Jesús Micó

Galería RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life
Galería RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life

The horizontal mode of a waking life
Jiaxi Yang
2017

Galería RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life

The horizontal mode of a waking life
Jiaxi Yang
2017

Galería RocioSantaCruz, The horizontal mode of a waking life

The horizontal mode of a waking life
Jiaxi Yang
2017

Jiaxi Yang

The horizontal mode of a waking life

05.09.2017 - 22.09.2017

+
Close The horizontal mode of a waking life

Tota l’obra de Yang s’interioritza d’una manera paradoxal: assistim a unes imatges que han estat concebudes i tractades (i ens són exposades) amb tota l’exquisidesa, la cura i el glamur que requereix una atractiva composició publicitària, però, no obstant això, són imatges protagonitzades per objectes banals, sense valor i/o de rebuig (incloent-hi el menjar), objectes senzills d’ús corrent en la vida quotidiana als quals en principi no els correspondria aquesta distinció elevadora. Però no només és destacable el fet de la seva banalitat, sinó també, i molt, el de la seva incongruent posada en escena formal i argumental (amb aquestes insòlites coreografies, tan elegants com incoherents i absurdes, si atenem la lògica estètica convencional).

Així, se subverteix la percepció habitual que solem tenir d’aquests objectes i acaben oferint-nos una insòlita visió d’ells mateixos. El que és anodí, corrent, banal adquireix un significat nou i una nova i inesperada transcendència (l’obra de Yang està molt entroncada amb els conceptes de ready made i d’objet trouvé del dadaisme i el surrealisme de començaments del xx). En qualsevol cas, totes aquestes natures mortes es mouen en una interessant, subtil i poètica frontera entre el grotesc i l’elevat, entre el mundà i el sublim, el real i l’ambigu.

Jesús Micó

Galería RocioSantaCruz, Post, trans
Galería RocioSantaCruz, Post, trans
Galería RocioSantaCruz, Post, trans
Galería RocioSantaCruz, Post, trans
Galería RocioSantaCruz, Post, trans
Galería RocioSantaCruz, Post, trans
Galería RocioSantaCruz, Post, trans

Marina Núñez

Post, trans

24.05.2017 - 29.06.2017

+
Close Post, trans

Post se refiere a después de, Trans nos remite al otro lado de Post-humanismo y Trans-humanismo son términos muy utilizados en la actualidad, parecen opuestos pero a menudo vienen a significar lo mismo: una superación de la condición humana como se entendió hasta ahora. Una exposición que oscila entre lo genérico de ambos prefijos, pensando en el cuerpo humano y en su identidad, evocando un futuro ‘post’, pero también aludiendo a una ruptura de límites ‘trans’, como en la serie de dos vídeos Ofelia (2015) o en las dos piezas Sin título (Ciencia Ficción) (2007) pintadas sobre piel sintética, que aluden a pieles con rostro humano pero sin órganos en su interior.

La obra de Marina Núñez ha mantenido una constante conceptual, su interés por lo monstruoso y por evocar personajes no canónicos, pero que en cambio, se ha visto acompañada por una gran diversidad de recursos artísticos, que le han llevado desde la pintura al óleo de sus inicios a adentrarse en la última tecnología digital. Esta evolución le ha permitido descubrir unos recursos técnicos mucho más adecuados para expresar la que ha sido una de sus máximas: si “el cuerpo muta, la identidad muta”, si “el cuerpo cambia, la subjetividad cambia”, también. De ahí que el sustrato que figura en su trabajo, se haya ido configurando a partir de su fascinación por la literatura de terror y de ciencia-ficción, con Edgar Allan Poe como referencia ineludible, y focalizando dicho interés en la figura del cyborg, un ser ni totalmente humano ni totalmente máquina. A la artista le interesa por ser “un híbrido, impuro, que no tiene una esencia inmutable” y dicho interés coincide a su vez con las teorías de una autora cyberfeminista, como es Donna Haraway, cuyo Manifiesto Cyborg (1985), ha sido una importante referencia en su trabajo. El proyecto artístico de Marina Núñez muestra una gran capacidad de resonancia hacia la literatura, el ensayo, el cine, y en la actualidad las series televisivas, sin olvidar sus referencias a la historia del arte, que si en un momento fueron evidentes, en la actualidad aparecen veladas pero todavía presentes. Bajo la apariencia de unos resultados visuales obtenidos a partir de una tecnología 3D podemos hallar referencias claras al Barroco, si no pensemos, por ejemplo, en las imágenes digitales Sin título (Monstruas) (2011), cuyos rostros femeninos que parecen barridos por una violenta ráfaga de viento, nos recuerdan las figuras barrocas de la Capilla Sansevero de Nápoles, en la que la figura femenina del Pudor, esculpida en mármol, aparece velada por el fino velo que cubre su rostro.

Rostros sin ojos que se contraponen a las múltiples piezas en las que los ojos se convierten en absolutos protagonistas: ojos sin rostro, que observan, que persiguen a quien los mira con atención, que se transforman, ojos cuya pupila se va dividiendo progresivamente en múltiples pupilas, como en Multiplicidad (2006), o bien ojos que se consumen, como reza el título de uno de sus vídeos: El fuego de la visión (2015).

A raíz de su exposición en la Sala Alcalá31 de Madrid en 2015-16, Marina Núñez hacía las siguientes declaraciones: “Integrar “el lado obscuro” nos permite intuir un ser humano más completo. La sociedad aparta a los monstruos porque son chivos expiatorios. Abracemos la parte desordenada, inconsciente y pulsional” y para ello nos propone ”otra subjetividad, otra sensibilidad, otra experiencia, que surjan desde lo que hasta ahora estaba enterrado y descalificado, y que sugieran otras formas menos rígidas y brutales, de ser y estar”.

Glòria Picazo
Mayo 2017

Galería RocioSantaCruz, Luz e força
Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Autorretrato en sombra
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Sem título
Marcel Giró
c. 1950

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Sem título
Marcel Giró
c. 1970

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistes de l'exposició
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Sem título
Marcel Giró
c. 1950

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistas de la exposición
Marcel Giró
c. 1950/2014

Galería RocioSantaCruz, Luz e força

Luz e Força - Vistas de la exposición
Marcel Giró
c. 1950/2014

Marcel Giró

Luz e força

30.03.2017 - 22.05.2017

+
Close Luz e força

Marcel Giró (Badalona,1913-2011) va viure exiliat al Brasil des dels anys quaranta,
on va ser un dels membres més reconeguts de l’Escola Paulista i un dels integrants,
juntament amb German Lorca, Gaspar Gasparian i Thomas Farkas entre d’altres,
del Foto Cine Clube Bandeirante, agrupació fotogràfica de gran prestigi en la qual es
comença a qüestionar el pictorialisme i a manifestar-se l’estètica moderna en al fotografia
brasilera.
Les primeres fotografies de Marcel Giró daten de la dècada dels anys trenta, abans
de la Guerra Civil, fetes al Pirineu català; es tracta de paisatges de muntanya en què
ja mostra una mirada especial cap a l’abstracció, aspecte que serà present en tota la
seva obra posterior.
A l’inici de la Guerra Civil Espanyola, Giró es mobilitza com a voluntari del Regiment
Pirinenc, dependent de la Generalitat. El 1937, decebut pels enfrontaments constants
entre les diverses faccions que lluiten contra Franco, decideix marxar a l’exili travessant
els Pirineus a peu des de Berga fins a França. El 1940 aconsegueix viatjar fins a
Colòmbia, des d’on posteriorment es trasllada al Brasil, país on finalment estableix la
seva residència.
L’any 1950 marca el moment en que els fotògrafs vinculats al Foto Cine Clube Bandeirante
començen a trencar amb l’aïllament que la fotografia havia patit fins ara i
a reivindicar-la com a expressió artística autònoma, explorant i investigant nous enquadraments,
geometries i jocs de llum i ombra. Neix en aquest moment l’Escola
Paulista, denominació encunyada per la crítica en les publicacions especialitzades de
l’època per designar les fotografies modernes del Foto Cine Clube Bandeirante.
Es produeix el naixement de la fotografia moderna a Brasil. Paral·lelament, el pensament
i la realitat socio-cultural d’aquesta època en profunda transformació, gira en
torn a una política de desenvolpament urbà i industrial acompanyada per un progrés
econòmic i social.
Aquesta renovació es reflecteix en la fotografia de l’Escola Paulista la qual, gràcies a
la voluntat indòmita i avantguardista dels seus membres, transforma la identitat de la
cartografia urbana de São Paulo. Mitjançant angles excèntrics, formant composicions
de línies, enquatraments tancats i efectes de clar-obscur, inaugura una ciutat fragmentada,
sense passat. En definitiva, un nou São Paulo.
Les fotografies de Marcel Giró juguen a confondre la percepció de qui les observa,
ja sigui pel joc en l’escala dels objectes o per l’èmfasi a remarcar efectes gràfics en
l’objecte fotografiat. Mantenint una unitat formal sorprenent, des de les ombres més
dures a la geometria més freda, però sempre amb una gran delicadesa que impregna
les seves fotografies, el que enriqueix l’obra de Giró és el joc que estableix per l’ambigüitat
entre figuració i abstracció.
Per a Giró, que considera la fotografia com a Art i que forma part d’un moviment
avantguardista, és fonamental la recerca de nous llenguatges. Persegueix una nova
estètica, se serveix d’un llenguatge formal amb una sintaxi pròpia, altera les perspectives,
contrasta les llums i les ombres fins al límit, i acosta tant les línies i les textures
que acaba convertint les seves fotografies en “pintures”, per mitjà de la distorsió de la
realitat, que converteix en un objecte artístic.
El 1978 Giró abandona la fotografia i ven el seu estudi per tornar a Catalunya, on morirà
al 98 anys.
La qualitat i excepcionalitat dels vintage presents en aquesta exposició expliquen que
recentment s’hagin integrat peces de Marcel Giró en importants col·leccions, com la
del Museum of Modern Art (MoMA, Nova York), el MASP (Museu d’Art de São Paulo)
o Itaú Cultural (São Paulo).

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Mama, II, 2016
50 x 70 x 90 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Mama, II, 2016
50 x 70 x 90 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible, 2016

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible, 2016

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible, 2016

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible, 2016

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible, 2016

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible, 2016

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

L' Attente, 2016
124 x 189 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

L' Attente, 2016
124 x 189 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible, 2016

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Dulce hogar, a veces..., 2016
124 x 185.8 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

El Bosque ( Nostalgia 3), 2016
124 x 185.8 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Mama, 2016
150 x 150 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Animales del tiempo, 2016
7 x 14 x 93 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Animales del tiempo, 2016
7 x 14 x 93 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Animales del tiempo, 2016
7 x 14 x 93 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible. Llum (1,2,3,4), 2016

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible. Llum (1), 2016

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible. Abrazos (1,2,3), 2016
41 x 53 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible. Abrazos (Detall), 2016
41 x 53 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Nocturna 6, 2014-2016
124 x 184.7 cm

Galería RocioSantaCruz, IRREPETIBLE

Irrepetible. Abrazos (Detall), 2016
41 x 53 cm

Mayte Vieta

IRREPETIBLE

15.12.2016 - 23.03.2017

+
Close IRREPETIBLE

Habría querido hablar sin imágenes,
Sólo empujar la puerta…
Pero para lograrlo
Tengo miedo, incertidumbre, a veces piedad:

No se vive mucho tiempo como los pájaros

En la evidencia del cielo,

Y vuelto a caer a tierra,

No se ve ya en ellos precisamente sino imágenes O sueños.

Philipe Jaccottet

“A la luz del invierno”,1977.

Calima Edicions

IRREPETIBLE es un proyecto de Mayte Vieta que nos invita a hacer un recorrido entre espacio y tiempo a través de la fotografía y la escultura. Un viaje hacia la nostalgia que nos conduce hacia el vacío, la ausencia y lo incompleto.

Entre lo íntimo y lo desconocido, la artista nos lleva a establecer un diálogo con la fragilidad humana, la vida y la muerte a través de un estudio de lenguajes y materiales que se reflejan en el enfrentamiento, la contemplación y la complejidad de los acontecimientos que nos vamos encontrando a lo largo del tiempo.

La artista reune en esta exposición una serie de piezas en las que ha ido trabajado durante los últimos años, con el objetivo de capturar instantes precisos para devolverlos ahora en esta muestra como un guiño del tiempo “Irrepetible”.

Galería RocioSantaCruz, AMORFA
Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Nucli
44 x 43,5 x 3,5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Nucli
44,5 x 44,5 x 4,5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Nucli
45 x 45 x 6 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Nucli
46 x 46 x 5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Nucli
39 x 38 x 7,5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Nucli
41 x 40 x 5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
47 x 38 x 6,5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
57 x 57 x 4 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
36,5 x 36 x 3 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
38 x 32 x 5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
40 x 35 x 6 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
34 x 31x 6,5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
33 x 29 x 5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
34 x 30 x 6 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
40 x 35 x 5 cm

Galería RocioSantaCruz, AMORFA

Sense títol, 2014
Serie Suite Magma
38 x 37 x 6 cm

Pep Duran

AMORFA

29.09.2016 - 05.11.2016

+
Close AMORFA

Aquests últims Assemblatges titulats MAGMA (S) / NUCLI (S) i que formen part de l’exposició AMORFA s’han de llegir com un mural seqüència, s’han de mirar com si ho féssim a través d’una lupa…
Fragmentació i agrupació, ordenar Deixalles.
Un dietari objectual: xoc de materials rebutjats, selectes detritus sorgits d’encolar una barreja de Mons; físic, terrenal, seminal, cinètic, centrípet…

És, segurament el darrer intent per fixar, acotar (ja definitivament) un llenguatge personal construït amb materials indultats, i que s’han solidificat, petrificat.

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO
Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

R E S Q U I C I O, Mar Arza, 2016.

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

Escribanía
Pàgines amb plegats barrocs com a text
Porcellana sobre faristol de DM
150 x 144 x 80 cm
2016

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Solapado"
Marqueteria de paper
70 x 50 cm
2016

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Desleído"
paper embolicat
44 x 36 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Desleído I"
paper embolicat
44 x 36 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Desleído II"
paper embolicat
44 x 36 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Desleído"- detall
paper embolicat
44 x 36 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

Hemiciclio
Pàgines de llibre retallades
120 x 40 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

Concepcional rather than conceptual

Projecte de creació de paraules i la seva definició i inserció al diccionari. Paraules : doledad / nubledad , filopedia / enciclosofia , entrelínea / entredecir , cumulolimbo .

Llapis sobre paper de dibuix. 7 dibuixos.
En procés , ampliable en el temps.
100 x 66 cm
2016 .

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

Concepcional rather than conceptual

Projecte de creació de paraules i la seva definició i inserció al diccionari. Paraules : doledad / nubledad , filopedia / enciclosofia , entrelínea / entredecir , cumulolimbo .

Llapis sobre paper de dibuix. 7 dibuixos.
En procés , ampliable en el temps.
100 x 66 cm
2016 .

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Abismos"
2 fotografies impreses amb estampa digital Giclée amb 8 tintes pigmentades sobre paper Hahnemühle Photo Matt Fibre de 200g
Edició de 7 exemplars
80 x 60 cm
2016

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Abismos"
2 fotografies impreses amb estampa digital Giclée amb 8 tintes pigmentades sobre paper Hahnemühle Photo Matt Fibre de 200g
Edició de 7 exemplars
80 x 60 cm

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Abismos"
2 fotografies impreses amb estampa digital Giclée amb 8 tintes pigmentades sobre paper Hahnemühle Photo Matt Fibre de 200g
Edició de 7 exemplars
80 x 60 cm

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Germen"
Aquarel·la sobre paper de gravat
100 x 70 cm
2016

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Germen"- Detall
Aquarel·la sobre paper de gravat
100 x 70 cm
2016

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Inherencia"
Pàgines de porcellana sobre taula de DM
120 x 90 x 40 cm
2016

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

"Inherencia"
Pàgines de porcellana sobre taula de DM
120 x 90 x 40 cm
2016

Galería RocioSantaCruz, RESQUICIO

Mar Arza a 'R E S Q U I C I O' 2016

Mar Arza

RESQUICIO

16.06.2016 - 23.09.2016

+
Close RESQUICIO

“Tota consciència és llindar”
Gilles Deleuze, El plec.

 

La paraula escletxa remet a una lleu obertura, però també a una petja. La petja que deixa enrere la paraula que, com una arada, llaura damunt la consciència i, com un solc, deixa una clivella a la superfície, potser carnosa, de l’ànima. Llaurar amb la paraula. Paraullaurar.

 

Hi ha paraules que inventen mons. Paraules que no apareixen al diccionari. Manifesten una manca que en l’imaginari propi es presenta com a indispensable. D’aquí ve la gosadia d’inserir mots al diccionari. Paraules que en el decurs del tempos apareixen en la quotidianitat de la pràctica en l’estudi i que arriben a crear conceptes desajustats, connotacions diverses que necessiten esment a part. El llenguatge és viu i en transformació constant, és mal·leable fins i tot en el projecte esbossat de definir noves significacions. Aviso: la paraula dolesa no figura al diccionari. Tampoc nuvolesa, enciclosofia, cumulullimb…

La constatació de les tres realitats per a un mateix concepte de One and three chairs, de Joseph Kosuth, deixa l’evidència de les seves representacions formals: un objecte, la seva imatge i el mot escaientment de niu. Però què passa quan la proposta no és explorar els límits d’aquesta evidència múltiple del llenguatge, sinó proposar d’obrir un esvoranc per transcriure una objecció al vocabulari, una impugnació que ressorgeix de la pàgina blanca, neutra i callada fins aleshores?

Davant la proposta conceptual de Kosuth, respon a aquesta qüestió el terme concepcional: de nova concepció. Trasllada l’èmfasi a la conjunció d’elements, a la fecunditat dels semes en la seva variabilitat i vivesa, en el seu lirisme. Allò que constata el centre llavorer del que és concepcional és el projecte d’un diccionari d’ús propi, a tall de la literatura portàtil descrita per Vila-Matas:

“Tots, com pots veure, s’han embarcat en projectes que, llevat del la de Bocado, són d’un d’un portatilisme agut, frenètic i desesperat. Fins a Savinio, que sempre ha estat el màxim exponent d’aquest tret tan portàtil que consisteix en ser, a vegades, profundament mandrós, no deixa de fer coses i està immers en una obra tan shandy como incommensurable: tan descontent està amb les enciclopèdies, que se n’està fent la pròpia d’ús personal. I crec que fa molt bé, perquè al capdavall, Schopenhauer, per exemple, estava tan descontent de les històries de la filosofia, que es va fer la seva pròpia d’ús personal”. Enrique Vila-Matas, Historia abreviada de la literatura portátil, 1985.

Un pas més enllà era imaginar una definició, projectada sobre un espai fictici que simula el lloc concret de la seva possible inserció en ordre alfabètic. Rebat un buit i qüestiona el cànon d’un llenguatge en reinvenció contínuament. El germen d’una gosadia aflora a la superfície. Què hauria passat si, en comptes del terme “cadira”, Kosuth hagués emprat el mot “soledat”? Quina representació hauria ocupat el lloc de la foto de la cadira? I el de l’objecte mateix? La representació d’allò intangible planteja problemes a l’ideari conceptual.

Avui dia es continuen denominant pràctiques conceptuals un seguit de “restes de gestos” més o menys inintel·ligibles. Allò que és conceptual moltes vegades està diluït si ens remetem a la font, l’escrit fundacional de Kosuth, Art after Philosophy:

“With the unassisted Ready-made, art changed its focus from the form of the language to what was being said. Which means that it changed the nature of art from a question of morphology to a question of function. This change – one from “appearance” to “conception” – was the beginning of “modern” art and the beginning of conceptual art. All art (after Duchamp) is conceptual (in nature) because art only exists conceptually.

The “value” of particular artists after Duchamp can be weighed according to how much they questioned the nature of art; which is another way of saying “what they added to the conception of art” or what wasn’t there before they started. Artists question the nature of art by presenting new propositions as to art’s nature”. Joseph Kosuth, Art after Philosophy, 1969.

L’art es perfilava com una operació sense resta, sense cap mena d’escletxa, que aspirava a ser transparent i la finalitat del qual era transgredir els mateixos límits de l’art, posar en qüestió la seva pròpia naturalesa. En definitiva, és autoreferencial. Si la funció és pròpiament el mateix qüestionament dels seus principis i, fins i tot, les seves conviccions, el valor resideix precisament en una recerca constant dels seus límits. Malgrat que l’operació gaudeix en més o menys mesura de forma i aquesta és la seva gran contradicció, fins i tot en el simple fet originari de constatar les tres realitats del llenguatge, allò que és conceptual adquireix una forma certa.

Del desafiament dels límits sorgeix la constatació de la seva anomalia. La recerca perpètua i salvatge del seu ADN presenta més incerteses que no pas certeses. Malgrat que l’art no solament qüestiona la seva pròpia naturalesa, també les naturaleses adjacents, si bé és la seva pròpia naturalesa el qüestionament. Aquest qüestionament, i potser la necessitat de justificació d’aquest qüestionament com a motivació principal de l’artista, podria ser el que dóna coartada a l’apel·latiu de conceptual actualment. Allò que és conceptual avui dia abasta una activitat del pensament destinada a dotar de contingut els límits de l’art més que no pas a transgredir-los. Aquest desajustament passa desapercebut i es manté la vigència de la designació.

En canvi, allò concepcional, derivat directe de “conception” –tal com l’empra Kosuth al seu escrit–, es decanta per una activitat que requereix la conjunció, la fecundació. L’ús d’aquest terme, concepcional, sembla que suporta tot el pes d’allò que portem com a cosa nova al món conjuntament, bo i alimentant-nos els uns als altres. I no perquè transgredim els límits, sinó perquè els diluïm.

¿Una gota d’aquarel·la caiguda damunt un full blanc es restringeix només a una forma si, indubtablement, necessita l’equació amb el paper equivocat per expandir tot el potencial de la seva forma de nervadura?

Una pàgina blanca destinada a gravat és interpel·lada per una gota d’aquarel·la. El gest deixa aquí una bella petja, inintel·ligible si no es llegeix la composició de materials que la provoquen. El que resulta inapropiat de la conjunció propicia que la gota es desplegui per la superfície del paper de manera particular, tot creant unes intricades nervadures fruit de la finalitat de les seves fibres de distribuir la humitat. L’estructura interna del paper és indispensable perquè l’aquarel·la es comporti d’aquesta manera i no d’una altra. El desafiament rau aquí en les equacions binàries que no s’ajusten a la norma i que propicien l’obertura, la incertesa.

Susan Guber ho descriu molt bé al seu assaig The Blank Page. Fa èmfasi en la importància prèvia de la pàgina en blanc en el procés creatiu i la seva identificació amb la creativitat femenina, que disposava la matèria primera essencial en la qual abocar la inscripció. De la mateixa manera que la taca necessita per desenvolupar-se el paper inadequat, en principi equivocat. Això suposa la base sobre la qual construir novament el repte.

La mateixa expressivitat del full en blanc que Guber proposa i reivindica, és el que origina o claudica (en) cada una de les peces presents en l’exposició “Resquicio”.

“The blank page contains all stories i no story.”

Els textos es llencen a la pàgina en blanc. El blanc convoca el text en el seu afany d’ombres.

En l’obra Desleído, el rumor de text apareix com una interferència. Una mena d’escuma del llenguatge surant damunt la superfície de la pàgina. Línies distorsionades, esborrallades, inintel·ligibles. Com un organisme en plena descomposició. El participi desleído (desllegit) suggereix el verb desleer (desllegir), malgrat que de fet prové de desleír (deixatar, diluir): diluir un sòlid en un líquid; atenuar les idees. Sembla que amara de desfici el seu derivat desleer, paraula d’altra banda inexistent al diccionari. Però em suggereix l’acció contrària, la que contribueix a una lectura activa, perquè una vegada xuclada la raó d’un text, permetem que aquest ens transformi. A través del filtre del cos, un text se’ns desfà dins les entranyes per deixar un pòsit, un fons que no es dilueix però que sí germina. Un pas necessari per tornar a configurar un llenguatge propi, assimilat, destil·lat per la mateixa experiència.

Tot seguit, la construcció d’un espai de buits sobrevé en la sèrie Solapado. Les pàgines de cortesia d’un llibre, els seus blancs previs, les citacions i els títols, el preludi d’un contingut que no arriba, s’insinua encobert (solapado) per nous blancs que el releguen a l’encobriment d’un fons insondable de latències. Subjau en el blanc hipnòtic, amniòtic del que es manté resguardat.

Un altre blanc immens: Siempre jamás, ens deixa perduts en l’enormitat del paper davant el qual percebem un horitzó que divideix l’espai. Un horitzó on sobresurten signes indesxifrables como vessants equidistants d’un tràmit entre dos que no fructifica. La veu xoca, col·lideix, i reverbera. La meitat superior de la paraula, tallada transversalment, allotja prou elements com per continuar desxifrant-la i continuar-ne la lectura. La meitat inferior, en canvi, neutralitza qualsevol possibilitat de reconeixement. Plegades sobre si mateixes, les dues meitats inferiors dibuixen un relleu d’incomunicació. Instal·lats en la lògica borrosa del present, persisteix un atordiment de les formes dialògiques. La confrontació amaga, plega sobre si mateix la complexitat dels diversos punts de vista. Multiplicades les línies de confrontació, bé podem tenir l’horitzó parlamentari actual. Mai més, el país de.

El text plegat sobre si mateix llisca cap a les profunditats. Un lliscament, tal com proposava Gilles Deleuze, que desplaça la superfície a la profunditat, i la profunditat a la superfície. Dues forces oposades que exerceixen sengles moviments. La superfície i la seva pell més visible –el llenguatge–, llisquen vers les entranyes. Mentre que les entranyes emergeixen a la superfície d’unes pàgines blanques, que es retorcen, pleguen i repleguen com capes tectòniques en el pla terrestre. En la seva in-quietud, assalten el buit amb les seves corbes.

Les pàgines de porcellana d’Inherencia inicien l’impuls de la curvatura. Les pàgines nacrades de relleus barrocs d’Escribanía desenvolupen la multiplicitat dels plecs i replecs. El sentir esdevé relleu i amagatall. Un relleu que anuncia llum i ombra, matisos i insinuacions.

“There are those who want a text (an art, a painting) wi­thout a shadow, without the “dominant ideology”, but this is to want a text without fecundity, without productivity, a sterile text”. Roland Barthes, The pleasure of text, 1973.

L’ombra de l’art és fecunditat. Hélène Cixous ho descriu molt bé quan es refereix a l’escriptura i el seu afany de temprar la tensió entre el que s’amaga i el que és:

“La literatura li deu la vida al secret, la seva missió la sobrepassa. Des del moment en què escrivim per exhumar, secretem el secret”. Hélène Cixous, La llengua m’és l’únic refugi, 2009.

La pàgina és cos que hostatja i segrega el plec. El plec és text, es llegeix als seus intersticis. El text plega la superfície d’una pàgina, tant perquè delata els viaranys insondables de l’ànima com la complexitat d’una superfície humana.

Mar Arza

Galería RocioSantaCruz, FACES
Galería RocioSantaCruz, FACES

Inauguració FACES

Galería RocioSantaCruz, FACES

Exposició FACES

Galería RocioSantaCruz, FACES

Exposició FACES

Galería RocioSantaCruz, FACES

Exposició FACES

Galería RocioSantaCruz, FACES

Exposició FACES

Galería RocioSantaCruz, FACES

Rinko Kikuchi
y Juliette Binoche
Rodatge 'Nobody wants
the night' Finse,
Noruega, 2014.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Penélope Cruz
Assaigs Elegy
Vancouver, Canada , 2008.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Agnès Vardà
Festival de Cannes, 2014 .

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Debbie Harry
A 'My life without me',
Vancouver, Canadà.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Debbie Harry
A 'My life without me',
Vancouver, Canadà.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Rinko Kikuchi
Rodatge 'Map of the sounds of Tokyo' , 2008.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Gabriel Byrne
Rodatge 'Nobody wants the night' Fïnsse , Noruega , 2014 .

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Rinko Kikuchi
Rodatge 'Nobody wants the night', Bulgària , 2014 .

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Sarah Polley
Rodatge 'My life without me' Vancouver , Canadà.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Rinko Kikuchi
Rodatge 'Map of the sounds of Tokyo', 2008.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Tim Robbins
Madrid, 2013.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Mark Ruffalo
Rodatge 'My life without me' Vancouver , Canadà.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Dennis Hopper i Ben Kingsley
Proves de vestuari 'Elegy' , Vancouver, Canadà, 2008.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Juliette Binoche
Valladolid, 2015 .

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Tilda Swinton
Ascensor, Berlin, 2013.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Rinko Kikuchi
El dia del seu casament
Tòquio, 2015

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Snow monkey
Jigokudani Park
Japan, 2008

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Candela Peña
Barcelona, ​​2013

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Sarita Chudhory
Marlow and Sons,
Williamsburgh, NY, 2015

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Henning Mankell
ascensor Berlín, 2013

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Debbie Harry
A 'My life without me',
Vancouver, Canadà.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Ben Kinglsey
Assaigs de 'Elegy', Vancouver, Canadà.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Sarah Polley
Amb Jessica Amlee i Penny Joe Kennedy assajos 'My life without me', Vancouver, Canadà , 2003

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

John Berger
Madrid, 2011

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Tilda Swinton
estudi d'Olafur Eliasson,
Berlin, 2013

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Sergio Castellito
Rodatge Bastille 'Paris je t`aime', 2006

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Lili Taylor
Rodatge ' Things I never told you', Saint Helens, Oregon, 1994

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Rinko Kikuchi
Rodatge 'Map of the sounds of Tokyo' , 2008

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Araki
Karaoke Golden gai,
Tokyo, 2008

Impresión Giclée con tintas pigmentadas sobre papel Museum Rag Etching 300g.
Edición de 9 ejemplares.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Lili Taylor
Rodatge ' Things I never told you', Saint Helens, Oregon, 1994

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Sarah Polley
Rodatge 'My life without me' Vancouver , Canadà , 2003

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Reed Brody 's glasses,
Park Slope, NYC , 2015 .

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Penélope Cruz
Rodatge 'Elegy'
Vancouver, Canada, 2008

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g .
Edició de 9 exemplars .

Galería RocioSantaCruz, FACES

Candela Peña
Barcelona, ​​2013

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Sergi López
Espai Kru, Barcelona, 2016

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Julian Richings
Rodatge ' My life without me'
Vancouver, Canada , 2003 .

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Andrew McCarthy
En els assaigs de 'Things I never told you' , Sant- Helens , Oregon, 1994 .

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Alexis Arequette
En els assaigs de 'Things I never told you', Sant- Helens, Oregon, 1994 .

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

John Berger
Quincy- Meussy, 2015.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Juliette Binoche
Proves de maquillatge
'Nobody wants the night'
Madrid, 2014

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Juliette Binoche
Rodatge 'Nobody wants the night', Finse, Noruega, 2014

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

John Berger
Paris, 2013

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Joan Coixet
Barcelona, ​​2014

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Dennis Hopper
proves de vestuari 'Elegy', Vancouver, Canadà, 2008

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Juliette Binoche
Rodatge ' Nobody wants the night ' , Finse , Noruega , 2014

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Penélope Cruz
A casa seva, Madrid , 2009

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Gabriel Byrne
Rodatge ' Nobody wants the night ' Fïnsse , Noruega , 2014

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Tim Robbins
Rodatge 'The secret life of words' Belfast, Irlanda, 2005

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Sarah Polley
Rodatge 'The secret life of words', Belfast, Irlanda.

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Sergi López
Espai Kru, Barcelona , 2016

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

Tim Robbins
Rodatge 'The secret life of words', Belfast, Irlanda, 2005

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Galería RocioSantaCruz, FACES

John Berger
Quincy- Meussy, 2015

Impressió Giclée amb tintes pigmentades sobre paper Museum Rag Etching 300g.
Edició de 9 exemplars.

Isabel Coixet

FACES

26.05.2016 - 11.06.2016

+
Close FACES

FACES reuneix 52 fotografies realitzades per la directora Isabel Coixet presses durant els rodatges de les seves pel·lícules. Rostres i retrats d’una varietat d’actors i actrius com Tim Robbins, Julietta Binoche, Rinko Kikuchi i escriptors com Henning Mankell i John Berger.

Isabel Coixet i la galeria RocioSantaCruz destinaran els beneficis de les vendes d’aquesta exposició a Proactiva Open Arms, una ONG nascuda a Badalona que desenvolupa la seva acció humanitària socorrent als refugiats en Lesbos i garantint un desembarcament segur. Per a que Proactiva Open Arms pugui continuar la seva important tasca, es necessiten més fons destinats a cobrir les noves necessitats i a protegir més vides. Òscar Camps, activista i director de l’associació va rebre el premi Català de l’Any 2015 per la seva iniciativa i la seva dedicació.

 

Las caras son mi paisaje.

No las paredes, ni las puestas de sol.

No los océanos o las calles o los rascacielos.

Cada rostro que he filmado es un pedazo de vida
que he amado.

Una ventana a los otros.

A los que me han dejado atisbar en sus corazones
y me han entregado por unos instantes un fragmento de lo que son.
A veces la mejor versión de sí mismos.

Otras, una versión pura, en bruto, sin destilar.

Recuerdo con una precisión inaudita -una precisión que no tengo en absoluto para recordar donde he puesto las llaves del coche o el teléfono- el momento exacto en qué tomé cada fotografía. El grado de libertad o de alcohol. La efervescencia. Lo que sentía el ser al otro lado de la cámara. Lo que yo sentía. La temperatura. El aire del tiempo. El olor.

Todos estos rostros me acompañan.

Los amo.

No puedo evitarlo.

Isabel Coixet, primavera 2016

 

Amb la col·laboració de:

logos01 logos02

logos07logos05 logos06  logos08logos09

logos03logos04

 

 

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”
Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

“Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

“Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

“Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Madame du Barry
/ Madame Marie Antoinette
oli sobre fusta
195 x 305 x 4,3 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Detall de Madame du Barry 2016

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Detall de Madame du Barry 2016

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Madame du Barry
/ Marie Antoinette
oli sobre fusta
195 x 305 x 4,3 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Detall Marie Antoinetta 2016

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Detall Marie Antoinetta 2016

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Detall Marie Antoinetta 2016

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Le Cour de marbre
oli sobre fusta
mesures variables
2016

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Le choix du roi
oli sobre fusta
68 x 358 x 6 cm
2015-2016

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Guardes
Print digital impression on
Hahnemhülle Photo Rag of 308g
80 x 53 cm c/u
2016

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Paisatge
oli sobre fusta
55 x 90 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Pintura II
oli sobre fusta
40 x 40 x 4 cm
2016

Lluís Hortalà

“Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

14.04.2016 - 21.05.2016

+
Close “Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles”

Trompe-l’oeil o l’il·lusionisme del poder

 

Diàleg amb Alejandro de la Sota:

“Vostè sap què és un tron papal?”, em va demanar.

“No sabria què dir-li”, vaig respondre.

I Alejandro de la Sota va dir: “És una cadira elevada al quadrat”.

 

D’aquesta manera senzilla, com la magnífica proposta arquitectònica del seu irònic Govern Civil de Tarragona, De la Sota descobreix com actua el poder en la vida per crear pompa, grandesa i ostentació, tot promovent obres artístiques legitimadores del seu poder. Ara facin-se la pregunta si és possible convertir un tron papal en una cadira. La resposta és que no, que no és possible. La raó d’aquesta impossibilitat és que, quan la pàtina del poder amara un objecte, aquest resta maleït per l’altura a la qual és encimbellat, on l’escalador del poder acabarà tenint mal d’altura quan intenti d’assolir-lo, i li serà negat a l’objecte de poder tornar a la seva forma humil i popular. El màxim que podrem fer per combatre’n la grandesa serà desposseir-lo de la capacitat de representació del poder. Per fer-ho tenim al nostre abast tres camins: destruir-lo, combatre’l des de la ironia i la sàtira, o apropiar-nos-en artísticament. Només d’aquesta manera podem desposseir-lo del seu esguard altiu, de la seva capacitat de seducció.

 

Lluís Hortalà, amb les seves dues xemeneies, habitants destacats de Versalles, ha triat el camí de l’apropiació de la forma i el significat de poder, a fi de mostrar-les com a miralls de la nostra condició humana. Les dues representacions de xemeneies són reproduccions de les que podem veure al Saló du Jeu de Madame du Barry i al cabinet du billard de Marie Antoinette. Dues peces creades per Hortalà per reflectir les nostres febleses, els nostres desigs de mostrar-nos al món com a guanyadors perpetus. Les dues xemeneies de Lluís Hortalà són un exponent magnífic de com el poder perverteix la foguera a la cova o al bosc per sobreviure el fred hivern i convertir-la, en elevar-la al quadrat, en una construcció ostentosa que arriba a tenir més lluminositat que les flames del foc per a les quals hauria de servir, tot convertint el foc sagrat en un foc fatu. Fins i tot en no-foc, perquè estan fetes, no pas per escalfar i donar aixopluc, sinó per exhibir-se. En les seves dues xemeneies, el marbre pesant de les originals hi ha estat substituït per simples planxes de fusta i oli. I és que per a Hortalà pesen més les idees que no pas el marbre. Són xemeneies trompe-l’oil que enganyen l’ull però no la mirada, ja que tenen la capacitat de fer-nos pensar que tot neix del foc de les passions i, entre aquestes, la passió pel poder és una de les que més encén i crema els nostres somnis de glòria. En la seva quietud expositiva, se’ns suggereix que, si no les comprenem com a artefactes crítics, sucumbirem a la seva promesa d’immortalitat.

 

El poder representat en les xemeneies és el poder que cap flama no pot escalfar. El cor fred de qui ha tocat la glòria, sigui per naixement, mèrits o caramboles de la vida no serà calmat per la dansa de les flames. De la mateixa manera que en el mite de la caverna de Plató, els homes observen les ombres projectades a la paret de les coses que s’esdevenen davant del foc i no els permet veure la realitat, amb la qual cosa queden atrapats en una il·lusió, la xemeneia d’Hortalà ens ofereix la il·lusió del poder al qual estem encadenats.

 

Una crítica directa i lluminosa als monuments bastits pels homes allunyats de la realitat, que celebren el poder d’uns quants. Tots els temps han bastit xemeneies totalitàries. Tots els temps han bastit escenografies per amagar-se del contacte amb la realitat i gaudir d’una plenitud estètica que allunyi de les incerteses de la vida. Com en els frescos de la Vil·la de Lívia a Prima Porta a Roma, on al jardí màgic els ocells pintats sembla que volin i nosaltres amb ells. I tanmateix, darrere les monumentals xemeneies de Versalles, hi ha menestrals, artistes que els confereixen una dignitat que les rescata de l’ostentació i la buidor present en qualsevol exhibició. Com va denunciar Giovanni Bellori: “Doncs si una obra magnífica està mancada de la indústria dels nobles artistes, no podrà atreure els ulls perquè l’admirin, sinó que només se’n veurà l’ostentació de riqueses i tresors gastats inúltiment…”.

 

Hortalà ens convoca a veure i a tocar els marbres que han convertit en tirans els poderosos en el seu afany de posseir-los.

 

Fèlix Riera

Mármol y poder de Ramón de España en el Periódico 17 de abril de 2016

 

Galería RocioSantaCruz, Altas horas
Galería RocioSantaCruz, Altas horas

Exposició Altas horas
Jordi Teixidor

Galería RocioSantaCruz, Altas horas

Exposició Altas horas
Jordi Teixidor

Galería RocioSantaCruz, Altas horas

Exposició Altas horas
Jordi Teixidor

Galería RocioSantaCruz, Altas horas

Exposició Altas horas
Jordi Teixidor

Jordi Teixidor

Altas horas

04.02.2016 - 24.03.2016

+
Close Altas horas

L’exposició Altas horas és una proposta de les obres de Jordi Teixidor a través de l’estructura formal (també metafòrica) de la porta o de la finestra (tan matissiana). L’obra de Teixidor ens propicia a la reflexió, on la mirada no pretén tant comprendre la veritat del que es veu, sinó que sigui vertadera.

Les portes a cap lloc es multipliquen
i el present queda tan lluny, tan profundament lluny.

Mark Strand

Galería RocioSantaCruz, Espai Cabinet

Varis Artistes

Espai Cabinet

19.12.2015 - 27.01.2015

+
Close Espai Cabinet

Curro Claret. Thriller Collection. One Year Jewelry

A més a més, Ediciones Originales exposa una selecció d’obra gràfica i llibres d’artista de Peter Friedl, Carlos Pazos, Joan Fontcuberta, Perejaume, Ahlam Shibli, Rogelio López Cuenca, Hudinilson JR, Estrujenbank, Juan Ugalde, Hans-Peter Feldmann, Vera Chaves, Luiz Carlos Felizardo, Leopoldo Plentz,  Jean-Christophe  Ballot i Joan Rabascall, entre d’altres.

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio
Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Mar Arza
La negra cinta de la migraciones...

Text transcrit sobre cinta bicolor extesa.
Instal·lació a la paret.
200 x 80 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Mar Arza
Detall de La negra cinta de la migraciones...
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Mar Arza
Asterismo...

Carcassa de palanques de màquina d'escriure on estan soldats els tipos, sobre pedestal de fusta
26 x 24 x 16 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Mar Arza
Plenarios...

Làmina antiga amb mapa de les constel·lacions i escames
60 x 44 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Pep Duran
Endurance (monocrom 1 y 2)

Estampa Giclée
117 x 88 cm c/u
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Pep Duran
CortAZAR ó CortAzar

Escultura i pedestal blanc
105,6 x 64 x 22,57 cm
105,6 x 92 x 40 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Pep Duran
CortAZAR ó CortAzar

Escultura i pedestal blanc
105,6 x 64 x 22,57 cm
105,6 x 92 x 40 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Pep Duran
Original Fotocollage Escenac

Fragments d'estampa Giclée i pintura
63,5 x 49 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Montserrat Soto
Invasió, Sucesió 51, 50, 49

Fotografia
50 x 90 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Montserrat Soto
Invasió, Sucesió 51

Fotografia
50 x 90 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Montserrat Soto
Invasió, Sucesió 50

Fotografia
50 x 90 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Montserrat Soto
Invasió, Sucesió 49

Fotografia
50 x 90 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Blanca Casas Brullet
Plan(o) de trabajo (Masegat)

Taulell de contraxapat de faig i caballets
100 x 40 x 3 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Blanca Casas Brullet
Soplo

Vidre de borosilicat bufat
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Blanca Casas Brullet
AguaNegra

Vídeo, 1’30’’ en Loop
2014

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Joan Bennassar Cerdà
Pessimism of intellect, optimism of the will

Metall, esmalt sintètico i plata
80 x 30 x 30 cm
2015
----
The limits of grouth

Metall y esmalt sintètic
100 x 40 x 3 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Joan Bennassar Cerdà
The snake charmer

Metall, plom i esmalt sintètico
160 x 50 x 30 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Lois Patiño
Videoinstalació

3 pantalles / HD /
16:9 / color / 6:30 min. loop /
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Lois Patiño
Detall Videoinstalació

3 pantalles / HD /
16:9 / color / 6:30 min. loop /
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Lois Patiño
Montanya 1, 2 y 3

Fotografia digital
Paper Hahnemüle
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Ferran Garcia Sevilla
Cotázar y Nietzsche

Fotografia digital
130 x 170 cm
2015

Galería RocioSantaCruz, Prosa del Observatorio

Ferran Garcia Sevilla
Paisatge Es Trenc Mallorca

Fotografia
68,3 x 100 cm c/u
1973

Varios artistas

Prosa del Observatorio

30.11.2015 - 30.01.2016

+
Close Prosa del Observatorio

Prosa del observatorio

Exposició coral on set artistes -Mar Arza, Joan Bennassar Cerdà, Blanca Casas Brullet, Pep Duran, Ferran Garcia Sevilla i Lois Patiño – reinterpreten el text de Julio Cortázar Prosa del observatorio.