24 de novembre de 2022

Com a resposta a la temporada França-Portugal 2022, la Drawing House acull al seu espai expositiu Drawing Hall, una exposició individual de l’artista Diogo Pimentão. L’exposició compta amb el suport del Centre Cultural Camões de París.
Per a Diogo Pimentão, treballar en un espai dins d’un hotel va ser una oportunitat per reflexionar sobre la seva relació amb un espai tan inusual, domèstic i públic alhora. Poques vegades s’allotja en un hotel per vacances, sinó per motius de feina. Però aleshores, l’hotel es pot convertir en l’extensió de l’espai mental de l’artista? La possibilitat de (re)pensar la seva obra?

L’exposició es podrà visitar fins al 15 de gener del 2023 a The Drawing House, París.

Exposició col·lectiva a Laac, Dunkerque, pels 40 anys del museu.

Els artistes participants :
Karel APPEL – Pierre ALECHINSKY – ARMAN – Jean ARP – ATIL – Jean-Michel ATLAN – Anna-Eva BERGMAN – Pierre-Yves BREST – Camille BRYEN – Marcelle CAHN – Alexander CALDER – CESSAR – Jean CHRISTOFOROU – Chu TEH- CHUN – Dominique – Olivier DEBRÉ – Gilbert DECOCK – Christine DEKNUYDT – Sonia DELAUNAY – Charlotte DENAMUR – Jean DEWASNE – Eugène DODEIGNE – Noël DOLLA – Jacques DOUCET – Gérard DUCHÊNE – Natalia DUMITRESCO – ERRÓ – Maurice ESTÈVE – Maya HAYUK – Auguste HERBIN – Toshimitsu IMAÏ – Joëlle JAKUBIAK – Paul JENKINS – Michèle KATZ – Farah KHELIL – Ladisles KIJNO – Louis LATAPIE – Eugène LEROY – Aglaé LIBERAKI – Ludovic LINARD – Béatrice LUSS – Béatrice LUSS MANESSIER – Maurice MARINOT – Natacha MERCIER – Jean MESSAGIER – Jean-Michel MEURICE – Joan MIRÓ – Marianne MISPELAËRE – Jürgen NEFZGER – Bernard PAGÈS – Édouard PIGNON – Diogo PIMENTIO – Serge POLIAKOFF – Geor ges ROUAULT – Gérard SCHNEIDER – Gustave SINGIER – Pierre SOULAGES – Pierre THEUNISSEN – Maxim THIEFFINE – Raoul UBAC – Arthur VAN HECKE – Victor VASARELY – Maria Helena VIEIRA DA SILVA – Hugh WEISS

Es podrà visitar fins al 7 de maig de 2023, al LAAC, Dunkerque.

Com els àlbums decimonònics de fotografia que mostraven a la burgesia europea com eren els habitants de països llunyans, Miguel Trillo ha format un corpus d’imatges que recull des de fa quatre dècades com són els joves de tota mena de tribus urbanes de Madrid, Nova York, Los Angeles, Tòquio, Seül o Kuala Lumpur. Un entomòleg que col·lecciona bestioles estranyes des que va començar a anar a concerts a la capital d?Espanya a mitjans dels setanta, amb la Movida a punt d?esclatar. Trillo, de 69 anys, nascut a Jimena de la Frontera (Cadis), rep aquest cap de setmana un homenatge a la 19a edició de les Trobades Fotogràfiques de Gijón.

L’exposició es podrà visitar des del 25 de novembre fins al 31 de desembre de 2022 al El Museu Barjola  de Gijón.

Isabel Steva Hernández, més coneguda com a Colita, és una de les fotògrafes espanyoles més importants del segle XX. Amb la seva càmera ha immortalitzat la Barcelona de les dècades del 1960 i el 1970, el món del flamenc i els personatges més rellevants, tant artistes com intel·lectuals, d’aquest període de la història d’Espanya. Fervent defensora de la llibertat i del feminisme, Colita va col·laborar en diverses publicacions del moment i va formar part del famós moviment Gauche Divine.

El 1962 va col·laborar a la pel·lícula de Francesc Rovira-Beleta ‘Los Tarantos’. Durant el rodatge va conèixer la bailaora Carmen Amaya, coneguda pel sobrenom de “La Capitana”, amb qui treballaria una profunda amistat. Gràcies a Amaya, Colita es va apassionar pel flamenc, fins al punt que la noia va deixar Barcelona per traslladar-se a Madrid on faria les fotografies promocionals de dos grans representants d’aquest art: La Chunga i Antonio Gades. Tot seguit, Colita va viatjar a Andalusia, el bressol del flamenc, sempre als comandaments del seu inseparable sis-cents. D’aquell viatge sorgiria el llibre ‘Llums i ombres del flamenc’, una obra llegendària on Colita realitza un magnífic recorregut fotogràfic per l’univers del flamenc i dels gitanos, un món que la fascinava.

L’exposició es podrà visitar fins al 21 de novembre.