Sense categoria

Diogo Pimentão a The Domino Effect 3, GAEP Gallery, Bucharest

ARTISTAS: Răzvan Anton, Răzvan Botiș, Vlatka Horvat, Kristina Horvat Blažinović, Alina Manolache, Sebastian Moldovan, Damir Očko, Diogo Pimentão, Mihai Plătică, Mihai Șovăială, Marko Tadić, Ignacio Uriarte.

Articulada al voltant de les idees d’afinitat i connexió, l’exposició reuneix sis artistes representats per la galeria i sis artistes convidats :

Răzvan Anton → Mihai Șovăială
Vlatka Horvat → Kristina Horvat Blažinović
Sebastian Moldovan → Alina Manolache
Damir Očko → Marko Tadić
Mihai Plătică → Răzvan Botiș
Ignacio Uriarte → Diogo Pimentão

Efecte Dominó 3 se suma a les exposicions anteriors que han posat en marxa una reacció en cadena entre artistes, fomentant el diàleg i l’intercanvi col·laboratiu.

 

Oriol Vilapuig a Xestos, Formas e Actos. Galería Nordés, Santiago de Compostela

880 / 5.000

Resultados de traducción

Un projecte comissariat per Ángel Calvo Ulloa Amb els artistes: Alejandra Pombo Su Diego Vites Mariana Caló i Francisco Queimadela Oriol Vilapuig Diego Vites, Alejandra Pombo Su, Oriol Vilapuig, Mariana Caló i Francisco Queimadela participen d’aquesta exposició que no vol reivindicar temps passats, sinó mostrar amb quatre casos ben diferenciats altres maneres de manejar i citar de manera crítica les fonts de la història de l’art . Es configura així una mostra que s’articula a partir d’una sèrie de treballs puntuals o de llarg recorregut, que tenen en les formes atribuïdes a allò romànic un punt de partida analític, renovat i que fuig de l’atròfia que suposa avui el fet d’haver-hi convertit els gestos de l’avantguarda en tradicionalismes regionalistes anquilosants.
Es podrà visitar fins al 16 de desembre a la Galería Nordés, Santiago de Compostela.

Diogo Pimentão a Transitions Linéaires, Corps Transfuges, a la Drawing House, Paris

Com a resposta a la temporada França-Portugal 2022, la Drawing House acull al seu espai expositiu Drawing Hall, una exposició individual de l’artista Diogo Pimentão. L’exposició compta amb el suport del Centre Cultural Camões de París.
Per a Diogo Pimentão, treballar en un espai dins d’un hotel va ser una oportunitat per reflexionar sobre la seva relació amb un espai tan inusual, domèstic i públic alhora. Poques vegades s’allotja en un hotel per vacances, sinó per motius de feina. Però aleshores, l’hotel es pot convertir en l’extensió de l’espai mental de l’artista? La possibilitat de (re)pensar la seva obra?

L’exposició es podrà visitar fins al 15 de gener del 2023 a The Drawing House, París.

Diogo Pimentão a Comme de longs échos qui de loin se confondent, 40 ans LAAC Lieu d’Art et Action Contemporaine, Dunkerque.

Exposició col·lectiva a Laac, Dunkerque, pels 40 anys del museu.

Els artistes participants :
Karel APPEL – Pierre ALECHINSKY – ARMAN – Jean ARP – ATIL – Jean-Michel ATLAN – Anna-Eva BERGMAN – Pierre-Yves BREST – Camille BRYEN – Marcelle CAHN – Alexander CALDER – CESSAR – Jean CHRISTOFOROU – Chu TEH- CHUN – Dominique – Olivier DEBRÉ – Gilbert DECOCK – Christine DEKNUYDT – Sonia DELAUNAY – Charlotte DENAMUR – Jean DEWASNE – Eugène DODEIGNE – Noël DOLLA – Jacques DOUCET – Gérard DUCHÊNE – Natalia DUMITRESCO – ERRÓ – Maurice ESTÈVE – Maya HAYUK – Auguste HERBIN – Toshimitsu IMAÏ – Joëlle JAKUBIAK – Paul JENKINS – Michèle KATZ – Farah KHELIL – Ladisles KIJNO – Louis LATAPIE – Eugène LEROY – Aglaé LIBERAKI – Ludovic LINARD – Béatrice LUSS – Béatrice LUSS MANESSIER – Maurice MARINOT – Natacha MERCIER – Jean MESSAGIER – Jean-Michel MEURICE – Joan MIRÓ – Marianne MISPELAËRE – Jürgen NEFZGER – Bernard PAGÈS – Édouard PIGNON – Diogo PIMENTIO – Serge POLIAKOFF – Geor ges ROUAULT – Gérard SCHNEIDER – Gustave SINGIER – Pierre SOULAGES – Pierre THEUNISSEN – Maxim THIEFFINE – Raoul UBAC – Arthur VAN HECKE – Victor VASARELY – Maria Helena VIEIRA DA SILVA – Hugh WEISS

Es podrà visitar fins al 7 de maig de 2023, al LAAC, Dunkerque.

Miguel Trillo a Vistas y Miramientos (1980-2020), Trobades Fotogràfiques, Museu Barjola

Com els àlbums decimonònics de fotografia que mostraven a la burgesia europea com eren els habitants de països llunyans, Miguel Trillo ha format un corpus d’imatges que recull des de fa quatre dècades com són els joves de tota mena de tribus urbanes de Madrid, Nova York, Los Angeles, Tòquio, Seül o Kuala Lumpur. Un entomòleg que col·lecciona bestioles estranyes des que va començar a anar a concerts a la capital d?Espanya a mitjans dels setanta, amb la Movida a punt d?esclatar. Trillo, de 69 anys, nascut a Jimena de la Frontera (Cadis), rep aquest cap de setmana un homenatge a la 19a edició de les Trobades Fotogràfiques de Gijón.

L’exposició es podrà visitar des del 25 de novembre fins al 31 de desembre de 2022 al El Museu Barjola  de Gijón.

Gonzalo Elvira en ITINERARIOS XXVII, Centro Botín, Santander

Itinerarios XXVII mostra els treballs dels vuit artistes seleccionats en l’última convocatòria de Beques d’Art de la Fundació Botín: Armant Andrade Tudela (Perú), Lucía Baió (Espanya), alfons borragan (sic) (Espanya), Gonzalo Elvira (Argentina) , Seila Fernández Arconada (Espanya), Assaf Gruber (Israel), Joan Morey (Espanya) i Ana Santos (Portugal).

Els seus projectes van ser seleccionats entre un total de 428 sol·licituds de 42 països diferents per un jurat compost pels artistes María Bleda i Carlos Bunga (previs receptors de la beca) i els comissaris Orlando Britto i María Inés Rodríguez.

L’exposició culmina el transcurs d’aquesta beca i reflecteix una amplitud d’interessos i de pràctiques artístiques.

Es podrà visitar fins al 16 d’abril de 2023 al Centro Botín de Santander.

Colita en Carmen Amaya 1963. Taranta, agosto, luto y ausencia, El Palacio de Festivales de Cantabria, Santander

Isabel Steva Hernández, més coneguda com a Colita, és una de les fotògrafes espanyoles més importants del segle XX. Amb la seva càmera ha immortalitzat la Barcelona de les dècades del 1960 i el 1970, el món del flamenc i els personatges més rellevants, tant artistes com intel·lectuals, d’aquest període de la història d’Espanya. Fervent defensora de la llibertat i del feminisme, Colita va col·laborar en diverses publicacions del moment i va formar part del famós moviment Gauche Divine.

El 1962 va col·laborar a la pel·lícula de Francesc Rovira-Beleta ‘Los Tarantos’. Durant el rodatge va conèixer la bailaora Carmen Amaya, coneguda pel sobrenom de “La Capitana”, amb qui treballaria una profunda amistat. Gràcies a Amaya, Colita es va apassionar pel flamenc, fins al punt que la noia va deixar Barcelona per traslladar-se a Madrid on faria les fotografies promocionals de dos grans representants d’aquest art: La Chunga i Antonio Gades. Tot seguit, Colita va viatjar a Andalusia, el bressol del flamenc, sempre als comandaments del seu inseparable sis-cents. D’aquell viatge sorgiria el llibre ‘Llums i ombres del flamenc’, una obra llegendària on Colita realitza un magnífic recorregut fotogràfic per l’univers del flamenc i dels gitanos, un món que la fascinava.

L’exposició es podrà visitar fins al 21 de novembre.

Marcel Giró, Antoni Campañà en An Alternative History of Photography: Works from the Solander Collection, The Photographer’s Gallery, Londres

Amb més de 130 obres de la Colecció Solander, An Alternative History of Photography convida a tornar a veure obres conegudes i nous descobriments de grans artistes, juntament amb grans oblidats, campions regionals i artistes desconeguts.
Imatges inesperades de figures llegendàries com Ansel Adams, Diane Arbus, Robert Frank, Man Ray i Edward Weston, es combinen amb obres de Helen Stuart i John Lindt, de la primerenca practicant autodidacta Lady Augusta Mostyn, i dels fotògrafs d’estudi africans Sanlé Sory , Michel Kameni i Malick Sidibé.
—-—-—-
Aquesta exposició està comissariada per Phillip Prodger i organitzada per Curatorial Exhibitions en col·laboració amb The Photographer’s Gallery. L’exposició va acompanyada d’un nou catàleg, publicat per Prestel.

Sobre la Col·lecció Solander
Dedicada al gaudi i la comprensió de l’art fotogràfic en totes les seves formes, la Col·lecció Solander posa especial èmfasi en les tradicions internacionals, els artistes infrarepresentats i oblidats, la diversitat ètnica i les dones. L’objectiu de la col·lecció és ampliar la comprensió de la fotografia com una cosa inclusiva i democràtica.

Es podrà visitar fins al 17 de febrer de 2023 a The Photographer’s Gallery, Londres.

Mar Arza, Pep Duran, Lluís Hortalà, Oriol Vilapuig a De lugares e cousas. Colección de Arte Banco Sabadell, Museo Centro Gaiás, Santiago de Compostela.

La paraula “lloc” té altres accepcions que poden ajudar a comprendre les obres presents en aquesta exposició. Diem «en lloc de» per indicar que alguna cosa substitueix una altra cosa, o «posar-se al lloc d’algú» per imaginar-nos que som aquest algú o comprendre’l. «Donar lloc» o «tenir lloc» és ser causa que passi alguna cosa i, per tant, «no tenir lloc» significa que algun fet no passa. La selecció d’obres de l’exposició té a veure amb aquesta relació de construcció, de fundació, de significació i de simbolització entre els llocs i les coses: els llocs històrics i els de la memòria; la geometria i lespai; el límit i el lloc buit; els cossos, les paraules i lespai; els llocs habitables, la ciutat i el territori. Es podrà visitar des del 21 d’octubre fins al 17 d’abril de 2023 al Museu Centro Gaiás, Santiago de Compostela.

 

Gonzalo Elvira al Centre d’Art Caja Burgos

L’exposició “Llegir el somni” de Gonzalo Elvira al CAB mostra els dibuixos, pintures, objectes i llibres conformant un extens relat amb què l’artista ha volgut imbricar dos dels pilars fonamentals de la cultura contemporània a banda i banda de l’Atlàntic: les investigacions formals artístiques de caràcter racional alimentades per la Bauhaus, i la psicoanàlisi com a teràpia per tractar els problemes emocionals. L’exposició tindrà lloc al Centre d’Art Caja Burgos del 7 d’octubre al 22 de gener.

Video de l’exposició