9 de novembre de 2026

RocioSantaCruz presenta a Paris Photo un projecte que reivindica la pràctica fotogràfica com un mitjà d’interpretació de la realitat i un vehicle essencial de memòria històrica. Fidel al seu compromís amb la recerca i la recuperació d’arxius fotogràfics —sovint inèdits—, la galeria planteja un diàleg obert entre el llegat històric i mirades contemporànies vibrants

En aquesta línia de valorització històrica, el projecte destaca la figura de Virxilio Viéitez, el cèlebre fotògraf gallec l’obra del qual va fascinar el mateix Henri Cartier-Bresson, que va arribar a incloure-la en la mítica exposició antològica de les seves fotografies predilectes l’any 2003.

Al seu costat, es recupera l’esperit d’avantguarda del Foto Cine Clube Bandeirante a través d’obres històriques, còpies excepcionals i inèdites de Marcel Giró i Palmira Puig, figures clau de la fotografia moderna, l’aportació de les quals va centrar l’atenció internacional en la gran exposició de l’edició de 2025 del festival Les Rencontres d’Arles, i també actualment amb una extensa exposició a l’Institut Cervantes de São Paulo.

La reflexió sobre el gènere i l’amplitud del mitjà fotogràfic es manifesta a través dels treballs de Colita i Pilar Aymerich, dues creadores excepcionals que van desafiar les convencions de la seva època i van documentar la transició social i política amb una profunda llibertat creativa.

En aquest mateix context històric de ruptura, s’hi afegeix la presentació —per primera vegada a Paris Photo— de la mítica sèrie Santa Bárbara Bendita d’Ouka Leele. Figura cabdal de la Movida i de la Transició espanyola, l’artista va iniciar precisament la seva trajectòria expositiva internacional el 1978 al festival d’Arles, una cita a la qual les seves obres tornarien fa una dècada. Amb el seu llenguatge lliure, experimental i acolorit, Ouka Leele va diluir de manera permanent les fronteres entre fotografia, pintura i performance.

Aquesta mirada al passat es completa i es reactiva en diàleg amb la contemporaneïtat de la mà deMiguel Trillo, les fotografies del qual dels anys vuitanta connecten de manera natural amb les narratives actuals de Toni Amengual i Lúa Ribeira.

En resum, una proposta indispensable per al col·leccionista que busca obres en què l’arxiu històric i la creació actual es nodreixen mútuament.