ARCOmadrid 2022

23-27 febrero 2022

Pabelló 7

Stand 7A14

Mar Arza
Antoni Campañà
Colita
Jean Denant
Pep Duran
Gonzalo Elvira
Lluís Hortalà
Miquel Mont
Marina Núñez
Oriol Vilapuig

L’època en què vivim canvia radicalment la nostra relació amb les representacions. Les imatges i la subjectivitat, tant a nivell indiviual com col·lectiu, han anul·lat, entre altres coses, la distinció històrica occidental entre la figuració i l’abstracció establerta per l’art modern. La nostra proposta per a ARCOmadrid 2022 indaga en allò pictòric, en aquesta difícil tasca d’aprofundir en la pintura i en el sentit de l’art, així com en els dispositius de presentació que l’acompanyen. L’obra “Davant la llei hi ha un guardià”, de Lluís Hortalà (Olot, 1959), un oli sobre llenç de dimensions majúscules, 3,75 metres d’alçada per 3 metres d’amplada, converteix la paret en un museu buit. Aquest escenari fictici és el que trasllada, en un gest intertextual, a la realitat contemporània; amb una crítica cap a les polítiques d’inclusió i d’exclusió que regulen les institucions de l’art.
Oriol Vilapuig (Sabadell, 1964) aplega en un políptic quatre imatges que són cites directes a obres preexistents de la tradició de l’Art i que oscil·len entre temporalitats diverses. Des d´una talla del segle XVI a una fotografia de Fancesca Woodman, passant per Eduard Munch i una escultura d´Alberto Giacometti. Però gairebé poc importen aquí les referències directes als seus autors, sí els desplaçaments i els girs, aquests altres usos en la seva operació de muntatge. Als tres vídeos de Marina Núñez (Palencia, 1966) presents al nostre estand, que van formar part de la seva recent exposició individual Vanitas, al Museu Thyssen-Bornemisza, l’artista recupera i reinterpreta el tradicional bodegó, vanitas o naturalesa morta, gènere considerat menor i relegat en el passat a les pintores, per abordar des d’un punt de vista posthumà, ecologista i feminista la nostra relació actual amb la natura.
De Miquel Mont (Barcelona, 1963) presentem una selecció de treballs realitzats per ser exposats a la passada edició del BGW 2021. La pintura de Mont sempre s’ha preocupat per interrogar l’abstracció, les abstraccions que componen la pintura. En aquesta sèrie de “retrats abstractes”, és a través de la multiplicitat de materials, tècniques i formats, que s’ha anat imposant naturalment, davant de la complexitat, el caràcter inasible dels afectes que l’uneixen a cadascuna de les persones retratades.
En 2020, Gonzalo Elvira (Patagonia, Argentina, 1971) també es val del retrat per establir una correspondència amb la política i pensadora marxista Rosa Luxemburg quan es complien 100 anys del seu assassinat. Sobre fulles extretes de llibres de botànica i ornitologia, Elvira punteja amb retoladors retrats de l’activista, també coneguda pels seus coneixements profunds en aquestes ciències, així com en geologia. De Gonzalo Elvira també presentem 12 Cançons concretes, una obra que commemora el centenari del Monument als morts de març dissenyat per Walter Gropius el 1922 i destruït el 1936 pel govern Nazi. Aquesta obra s’apropia del disseny arquitectònic del monument i el descompon en notes musicals creant partitures. Aquest interès pel volum dialoga amb la fotografia de Colita (Barcelona, 1970) de la Fundació Mies van der Rohe de grans dimensions (100cm x 143cm), així com amb les reflexions sobre arquitectura a les obres de Jean Denant (Sète, Francia, 1979). A la seva obra Constellation, en un gest similiar al d’Elvira quan fa les seves 12 Cançons concretes, Denant construeix atuells com a ofrenes compostes de restes del camp de refugiats espanyols de la Guerra Civil obert el 1939 a Rivesaltes. Tres anys abans, a l’agost del 1936, Antoni Campañà (Arbucies, Girona, 1906) realitza una sèrie de fotografies dels trens pintats pel Sindicat de Dibuixants amb motius antifeixistes. Exposem els triatges originals vintage, que van romandre ocults des del 1939, amb un gran valor artístic, a més del documental. Tanca la nostra proposta el curtmetratge, El Sembrador de Estrellas, de Lois Patiño presentat i premiat recentment a la Berlinale 2022.

Premsa:

– El primer Arco post-pandémico está a punto de empezar…

– RocioSantaCruz: El formato libro no acaba y está más vivo que nunca

– La pintura definitivamente no ha muerto

– Cultura adquiere obras para el Reina Sofia en ARCOmadrid 2022