Lluís Hortalà

Lluís Hortalà (Olot, 1959)

Lluís Hortalà, tot i tenir una formació essencialment autodidacta, va estudiar a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi de Barcelona entre 1977 i 1978. Des dels seus primers treballs ha desenvolupat una pràctica en què l’escultura, el dibuix, la pintura i la instal·lació s’articulen al voltant d’una investigació constant sobre la percepció, la representació i els mecanismes que condicionen la nostra manera de mirar.

La seva exposició Opac, presentada el 1991 a l’Espai Montcada de la Fundació ”la Caixa” de Barcelona, va marcar l’inici d’una sèrie d’obres conegudes com a «topografies de la vista»: escultures murals de forma circular realitzades en fusta revestida de polièster. Posteriorment, van adquirir protagonisme en la seva obra els treballs relacionats amb l’arquitectura i, més endavant, amb les estructures del cos. Paral·lelament, també va començar a experimentar amb la ceràmica.

Entre 1995 i 2001 va viure i treballar a Londres, a la residència Delfina Studio. Durant aquesta etapa va aprofundir en el seu interès pel paisatge, les instal·lacions lumíniques, el dibuix i l’escultura, i posteriorment va iniciar una sèrie de treballs estretament vinculats a les seves pròpies experiències com a alpinista, que es prolongaria fins al 2013.

Lluís Hortalà treballa especialment l’escultura i el dibuix de gran format. A partir de 1999, la muntanya va adquirir un paper central i recurrent en la seva producció. El tema alpí emergeix com a conseqüència de la seva experiència personal com a alpinista i, sobretot, d’una expedició a l’Everest de la qual va formar part. A partir d’aquesta experiència es va interessar per la iconografia d’aquesta muntanya, així com per les formacions rocoses de Montserrat, igualment relacionades amb la seva experiència personal.

Conceptualment, aquesta part de la seva obra reflexiona sobre el paral·lelisme entre l’experiència d’escalar muntanyes i el viatge contemplatiu cap a un paisatge interior, entès com a metàfora del creixement personal. Hortalà estableix així una correspondència entre els perills i les dificultats de l’escalada i els perills —o temptacions— associats al creixement de l’esperit. La muntanya deixa de ser únicament un paisatge representat per convertir-se en un territori físic, mental i simbòlic en què conflueixen memòria, experiència, esforç, límit i transformació.

Posteriorment, entre 2014 i 2015, va assistir a l’École Van der Kelen-Logelain de Brussel·les, on va estudiar tècniques tradicionals de pintura decorativa, especialment la imitació de marbres i fustes i els procediments basats en el trompe-l’œil. Aquesta formació va suposar un punt d’inflexió en la seva trajectòria i li va permetre distanciar-se de treballs anteriors per iniciar una nova línia d’investigació en què el virtuosisme tècnic i l’engany visual es converteixen en eines conceptuals des de les quals analitzar críticament els mecanismes de representació, coneixement i poder.

A partir d’aquest moment, el seu treball aprofundeix en la manera com determinades institucions, arquitectures i imatges construeixen i legitimen relats sobre la història, la cultura i l’art. Museus, palaus i espais judicials deixen de funcionar com a simples escenaris per convertir-se en elements centrals d’una reflexió sobre l’autoritat de les institucions i sobre les formes en què aquestes condicionen la nostra percepció i la nostra relació amb el passat.

El seu propòsit continua sent captar la mirada de l’espectador i submergir-la en una trama de tensions i contorsions, posant en joc una certa arqueologia del règim escòpic a partir de la mateixa afectació física de l’ull. El trompe-l’œilpermet a Hortalà retornar la reflexió sobre l’art i la visualitat a l’experiència corporal mitjançant un conjunt d’objectes i imatges que aconsegueixen enganyar l’ull una vegada i una altra, fins i tot quan la consciència de qui mira creu haver descobert ja l’artifici.

Aquesta investigació s’ha desenvolupat en projectes com Guillotina, iniciat cap al 2017, i posteriorment en Ante la Ley i en els seus treballs vinculats als judicis de Nuremberg. En aquests projectes, Hortalà amplia la seva reflexió sobre la representació cap a qüestions relacionades amb l’arquitectura, la història, la justícia i les estructures de poder. Espais associats a institucions com el Palau de Versalles, el Museo del Prado, la National Gallery de Londres o la històrica Sala 600 del Palau de Justícia de Nuremberg apareixen transformats mitjançant el llenguatge pictòric i el trompe-l’œil.

Portes, murs, llindars, marbres, motllures i elements ornamentals adquireixen així una nova dimensió conceptual. L’aparença extremadament realista de les superfícies i els materials situa l’espectador davant d’una ambigüitat constant entre objecte i imatge, realitat i representació. Sota el domini tècnic del trompe-l’œil emergeix, tanmateix, una narrativa més complexa que interroga la història de la pintura i de la cultura, així com els sistemes socials i institucionals que determinen què veiem i com ho interpretem.

El 2025, la Fundació Vila Casas va presentar als Espais Volart de Barcelona Posar el dit a l’ull / Poner el dedo en el ojo, una exposició comissariada per Teresa Grandas que va reunir diferents moments de la seva trajectòria i va posar en relació les seves investigacions sobre la percepció, l’aparença, l’engany, la rèplica de la realitat i els límits del trompe-l’œil. L’exposició va aprofundir també en la manera com Hortalà utilitza recursos procedents de la tradició pictòrica per qüestionar les estructures que sustenten determinats models de pensament i de poder.

El 2026, el Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC) de Santiago de Compostel·la va presentar Ante la Ley, comissariada per Santiago Olmo. L’exposició va reunir una part fonamental de les seves investigacions recents i va aprofundir en l’ús del trompe-l’œil com a estratègia per reflexionar sobre la història, la pintura, la cultura, la justícia i les estructures d’autoritat. En aquestes obres, l’extrema precisió tècnica i la reproducció mimètica de textures i superfícies funcionen com a punt de partida d’una xarxa de significats que transcendeix el virtuosisme pictòric.

Al llarg de la seva trajectòria, Hortalà ha construït així una pràctica en transformació permanent, des de les primeres «topografies de la vista» i les seves investigacions sobre l’arquitectura i el cos fins al paisatge alpí, el dibuix i l’escultura de gran format i, posteriorment, el trompe-l’œil i la seva anàlisi de les relacions entre imatge, institució, història i poder. L’experiència física de la mirada continua sent un dels eixos constants d’una obra que qüestiona els límits entre allò visible i allò real, entre representació i coneixement.

La seva obra forma part de prestigioses col·leccions, entre les quals hi ha la col·lecció del MACBA – Museu d’Art Contemporani de Barcelona, la Col·lecció Soler Villa de València, la Col·lecció de la Fundació ”la Caixa” de Barcelona, ARTIUM de Vitòria-Gasteiz, la Fundación Banesto de Madrid, la Fundación Marcelino Botín de Santander, la Trust Foundation de Washington D. C. i el Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía de Madrid. Així mateix, la seva obra forma part de la Col·lecció AIP de Lisboa, la Col·lecció Banco Sabadell de Barcelona, la Col·lecció Per Amor a l’Art de València, la Col·lecció Fundació Vila Casas de Barcelona, la Norman Foster Collection i la Delfina Collection de Londres.

Web de l’artista

Lluís Hortalà

Selecció d’exposicions individuals

• 2026 Ante la Ley, Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC), Santiago de Compostel·la.
• 2025 Posar el dit a l’ull / Poner el dedo en el ojo, Espais Volart, Fundació Vila Casas, Barcelona.
• 2023 Art Song. The Awaiting Plinth, Museo Nacional del Prado, Madrid.
• 2022 Ante la Ley hay un guardián, Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid.
• 2019 Guillotina, TeclaSala, Centre d’Art de l’Hospitalet, l’Hospitalet de Llobregat.
• 2018 Encore un moment, Monsieur le bourreau, encore un moment, F2 Galería, Madrid.
• 2016 Il y a bien du monde aujourd’hui à Versailles, RocioSantaCruz, Barcelona.
• 2015 Las Tentaciones, Museu de Montserrat, Abadia de Montserrat, Barcelona.
• 2012 Lluís Hortalà, CDAN – Centro de Arte y Naturaleza, Fundación Beulas, Osca.
• 2011 Exercitatori, Fundació Suñol, Barcelona.
• 2006 Aunque sea un instante, Galería Fúcares, Madrid.
• 2005 Cerámicas, Galeria Ratton, Lisboa.
• 2004 Without Still Life, Galería Fúcares, Madrid.
• 2004 Right Place, Wrong Time, Fundação Calouste Gulbenkian – Centro de Arte Moderna José de Azeredo Perdigão, Lisboa.
• 2003 Right Place, Wrong Time, Espai Zero1, Museu Comarcal de la Garrotxa, Olot.
• 2002 Thin Air, Blackspace, Galería Alejandro Sales, Barcelona.
• 2001 Ce sont les cimes, rien que les cimes, Galería Alejandro Sales, Barcelona.
• 2000 Lo que el abrazo abarca, Porta 33, Funchal, Madeira.
• 1998 Emma, Galería Alejandro Sales, Barcelona.
• 1996 Lluís Hortalà, Galería Antonio de Barnola, Barcelona.
• 1994 Lluís Hortalà, Galería Tomás March, València.
• 1994 Lluís Hortalà, Galeria Alda Cortez, Lisboa.
• 1993 Lluís Hortalà, Galería Antonio de Barnola, Barcelona.
• 1993 Lluís Hortalà, Galería Fúcares, Madrid.
• 1991 Lluís Hortalà, Galería Fúcares, Almagro.

Selecció d’exposicions col·lectives

• 2026 La transición estética. España, 1960–2020, Fundación Juan March, Madrid.
• 2026 ARCOmadrid 2026, RocioSantaCruz, Madrid.
• 2024 Obres de la Col·lecció Banc Sabadell, La Casa Fàbrica, Sabadell.
• 2023 Earth: A Retrospective (El Último Grito), Sala de Exposiciones SabadellHerrero, Oviedo.
• 2022 Hiperreal. El arte del trampantojo, Museo Nacional Thyssen-Bornemisza, Madrid.
• 2022 Horizonte y límite. Visiones del paisaje, CaixaForum València, València.
• 2022 Una historia del arte reciente (1960–2020) II, Museu Fundación Juan March, Palma de Mallorca.
• 2021 ARCOmadrid 2021, RocioSantaCruz, Madrid.
• 2020 Paisaje interior, CDAN – Centro de Arte y Naturaleza, Fundación Beulas, Osca.
• 2019 Simbiosis, Capilla del Hospital Real, Universidad de Granada, Granada.
• 2019 Studiolo XXI. Desenho e Afinidades, Fundação Eugénio de Almeida, Centro de Arte e Cultura, Évora.
• 2018 Palau de Casavells, Art Antiques Design Architecture, Girona.
• 2017 Caminar sobre el hielo. Épica y disfuncionalidad en la práctica artística, Arts Santa Mònica, Barcelona.
• 2017 Index Natura, CDAN – Centro de Arte y Naturaleza, Fundación Beulas, Osca.
• 2016 Estancias. Una selección de obras de la Colección Banco Sabadell, Sala de Exposiciones SabadellHerrero, Oviedo.
• 2016 Yes I Can! Portrait de l’artiste au pouvoir, Centre d’Art Contemporain Walter Benjamin, Perpinyà.
• 2015 VII Bienal de Jafre, Jafre, Girona.
• 2014 Protocolo abierto, La Scala Showroom, Sant Martí Vell, Girona.
• 2013 Moving. Norman Foster on Art, Carré d’Art – Musée d’Art Contemporain de Nîmes, Nimes.
• 2011 Colección CAM de Arte Contemporáneo, Sala Municipal de Exposiciones de la Lonja del Pescado, Alacant.
• 2008 No más héroes. La Colección VIII, ARTIUM, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitòria-Gasteiz.
• 1994 Arte español de los 80 y 90, Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid.
• 1992 Confrontaciones, Palacio de Velázquez, Madrid.

Col·leccions

• Col·lecció Soler Villa, València
• Col·lecció Fundació ”la Caixa”, Barcelona
• ARTIUM, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitòria-Gasteiz
• Fundación Banesto, Madrid
• Fundación Marcelino Botín, Santander
• Trust Foundation, Washington D. C.
• Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
• Col·lecció AIP, Lisboa
• Delfina Studios, Londres
• Col·lecció DKV
• Col·lecció Banc Sabadell, Barcelona
• Fundación Banesto, Madrid
• Fundació Vila Casas, Barcelona
• Col·lecció Norman Foster