Situat en la presa de consciència d’aquest problema, i des de l’obligació ètica com a artista d’unir-se a una crida per la vida a la Terra, Sixe Paredes construeix aquestes obres per a la present exposició. El seu relat ha estat sempre íntimament vinculat a la Naturalesa i a les cultures ancestrals i indígenes que propugnen formes de vida respectuoses amb els éssers que els envolten, custodiant un equilibri harmònic, un manteniment del cercle sagrat que és la nostra mare Terra, generadora de totes les formes de vida.

Per paral·lelismes amb la magnitud que aquest problema hauria d’ocupar en les nostres ments, l’artista treballa amb obres de gran format, que remarquen aquesta idea. Utilitza, de manera diferent als seus treballs anteriors, una gamma monocromàtica. Les seves obres, conegudes des de fa anys per una lluminosa i variada paleta de colors, se circumscriuen en aquesta exposició a tonalitats del verd i el blau, que ens parlen d’hidrosfera i biosfera, els elements perjudicats en aquest problema. En paraules del propi Sixe: aquests dos colors, verd i blau, en la meva cosmovisió, representen: cel i terra, univers i naturalesa, consciència i respecte.

Les obres que reuneix aquesta exposició es van presentar per primera vegada, a finals del 2019, al CEART, Centro de Arte Tomás y Valiente de Fuenlabrada.

S’articula a partir de diferents estils, que van des de l’Abstracció Pictòrica més pura, amb la qual fa l’ullet amb difuminats i cops líquids que s’escorren, fins als seus orígens en la pintura al carrer. Simultàniament, dialoga amb altres llenguatges en els quals la forma es fa i es desfà, acompanyant llenços amb peces fetes amb assemblatges de diversos materials: llanes i cordes, comptes i barres de fustes pintades. I arriba fins a la trasmutació en l’ús dels mateixos elements simbòlics, que explora amb altres suports artístics, com el videoart o la utilització de tèxtils fets a mà, que segueixen tradicions ancestrals d’origen mesoamericà, fruit de la seva experiència artística al Perú.
Aquesta exposició reflexa, la transformació que s’ha anat produint en el llenguatge artístic de Sixe, així com els diferents suports que han anat adoptant els seus treballs. L’artista treballa l’alteració dels seus elements compositius i, en últim terme, la dissolució de l’oposició figura-fons cap a una total abstracció, no sols la d’un motiu pictòric, sinó de la funció pictòrica en si. D’un pla bidimensional com és el llenç, passa a altres suports tridimensionals com l’assemblatge tèxtil.

En aquesta sèrie de treballs trasllada la idea pictòrica al tridimensional, realitza una transmutació amb materials diversos, llana, cordes, granadures i peces de fusta pintades pel propi artista, teixits a mà per ell, a una superposició d’elements amb solució de continuïtat que podríem denominar Pintura Expandida.
Com el propi Sixe assenyala: avui dia, en el món en què vivim, estem saturats d’imatges mastegades, que no conviden a cap reflexió, sinó tot el contrari: a l’atordiment mental, induint a la no-reflexió, a oblidar-nos d’utilitzar la nostra imaginació innata, la nostra ment creativa.
Laura García-Borreguero remata: Sixe , en els seus treballs per a aquesta exposició, ens convida a la reflexió, al pensament creatiu no impostat, perquè en un món on s’aplaudeix l’individualisme, Sixe ens recorda allò que ens uneix, la qual cosa ens connecta, la qual cosa ens recorda el que ens és comú a tots, la qual cosa compartim.