Fina Miralles

Miralles es situa dins de la primera generació d’artistes conceptuals de Catalunya. L’obra de Fina Miralles està marcada per una forta vinculació amb la natura i per un interès en la dicotomia entre el natural i l’artificial. D’una banda, va treballar dins el propi entorn natural, de l’altra, va emprar els materials de la natura sense cap transformació esteticista, de manera que es doni una equivalència entre propietats físiques de l’material i el seu valor plàstic.

Dins d’aquesta línia són destacables les seves obres “Natura morta, Natures Naturals i Translacions” de 1974 i “Relacions” de 1975. Al voltant d’aquesta època, va realitzar algunes obres en què tracta d’establir relacions entre l’art conceptual i la tradició popular catalana .

A partir d’l’any 1975, Fina va generar una obra més relacionada amb les problemàtiques socials de al moment. Aquesta obra és fruit d’un període històric convuls: acabar el franquisme i a partir de 1977 es van legalitzar els partits polítics, va néixer l’Assemblea Nacional de Catalunya, així com altres assemblees democràtiques d’artistes i de la societat civil. L’obra de Miralles va cobrar una càrrega política molt més pronunciada que fins llavors, reflexionant al voltant dels poders totalitaris, les estructures socials patriarcals, la mort o la violència.
A partir de 1983 la pintura de Miralles es torna més figurativa, revisant temes clàssics com el paisatge i el retrat. Realitza nombrosos viatges i, finalment, abandona el món de l’art professional, prenent la pintura com una qüestió vivencial, a l’marge de l’mercat i dels circuits institucionals.