La Galería Rocío SantaCruz exposa de manera simultània dues sèries de Toni Amengual. A l’espai central de la galeria s’exposa la seva sèrie Flowers For Franco. Una exposició fotogràfica que es va presentar per primera vegada a Es Baluard, Museu d’Art Contemporani de Palma el 2021. En aquest treball l’autor fotografia el que succeeix als voltants del Valle de los Caídos. Un lloc que ha estat el mausoleu del dictador Francisco Franco des de la seva mort el 1975 fins a l’any 2019, any en què la mòmia es va traslladar al cementiri de Mingorrubio perquè no compartís el mateix lloc amb les trenta-tres mil víctimes de la Guerra Civil espanyola que hi continuen enterrades. Va ser precisament el 2019, quan Amengual va donar a conèixer la sèrie fotogràfica de Flowers For Franco en format de fotollibre, que va ser seleccionat per TIME Magazine entre els trenta millors fotollibres de l’any.

El disseny de l’exposició que ara es presenta a la Galeria és obra de Lucía Peluffo (artista i dissenyadora d’exposicions). Les fotografies es presenten de manera perpendicular a la paret i donant la esquena a l’entrada de la sala. S’exigeix així a qui visiti l’exposició un esforç per poder veure les imatges i haver de mirar des d’una altra perspectiva. La idea darrere d’aquest muntatge és la de com veure allò que se’ns amaga. Com ens relacionem amb el nostre passat i amb el tabú que representa el franquisme en la nostra societat.

D’altra banda, s’exposa a la zona de llibreria una segona sèrie d’Amengual, ORNAMENTO. Una sèrie feta durant la seva estada a l’Acadèmia d’Espanya a Roma (2021) i en la qual es mostren 9 fotografies dels genitals trencats d’estàtues clàssiques. Una vegada més, Amengual juga amb el tabú, amb allò que pot resultar incòmode de veure. Amb aquesta sèrie l’autor planteja una reflexió sobre les masculinitats heretades. De com s’ha construït l’imaginari del que és i ha de ser un home. I en aquesta construcció, el relat bíblic d’Adam, Eva i l’arbre de la saviesa hi ha jugat un paper crucial. No és casual que l’amputació dels penis de les estàtues clàssiques fos ordenada per part dels emperadors romans convertits al cristianisme.

Aquestes dues sèries que semblen molt distants entre si comparteixen el fet que a través de la mirada de l’autor es genera un qüestionament de com el passat ens configura i com la construcció d’imatges, d’una banda, l’arquitectura d’un lloc com el Valle de los Caídos i, d’altra banda, les estàtues i els seus premeditats trencaments acaben funcionant com sistemes de control social.

Premsa:
– Interpel·lar amb la mirada. Conxita Oliver. El Temps de les Arts. 12.08.22