Des del 1995 Sergio Vega ha estat treballant en el projecte d’art interdisciplinari El Paraíso en el Nuevo Mundo, inspirat en el llibre homònim escrit per Antonio de León Pinelo l’any 1650. Emprant la disciplina de la història natural acabada de desenvolupar, Pinelo va intentar demostrar d’una manera científica que el Jardí de l’Edèn era a l’Amèrica del Sud. A partir de la seva tesi, Vega ha fet diversos viatges de recerca a l’Estat de Mato Grosso (el Brasil) i ha escrit un ben detallat dietari de viatge que descriu les seves aventures. Mitjançant una sèrie de fotografies, vídeos, diorames i instal·lacions derivades de les entrades al dietari, Vega explora com es van bastir els discursos colonials respecte de la mitologia específica del Paradís.

Les obres que s’exposen a RocioSantaCruz durant el BGW 2018 –fotografies, vídeos, instal·lacions i textos sorgits de les pàgines del dietari de l’artista– són un reflex centrat en l’ambivalència del Modernisme de l’Amèrica del Sud, la seva dimensió barroca, excessiva i alhora paradisíaca, oposada a la puresa minimalista del Modernisme europeu. Gràcies a aquests trets exòticament estranys, Vega encunya el concepte de modernisme tropical, que captura alhora les implicacions ideològiques estridents i el poder, com a expressió arquitectònica de la classe política dominant. La història del Gènesi i el colonialisme, la cosa sublim i la ideologia s’impliquen i s’entrellacen en una reinterpretació fascinant de símbols i llengües i generen una nova lectura als controvertits esdeveniments de la història de l’Amèrica del Sud.

A l’exposició es mostren fotografies d’espais domèstics i barris típics a les quals se sobreposen composicions geomètriques abstractes; una sèrie de collages en els quals Vega superposa objectes i fotos damunt de textos i imatges de llibres fins a crear associacions inesperades; la videoinstal·lació Genesis according to Parrots (La teoría del papagayo) que presenta el testimoniatge de diversos papagais, testimonis dels esdeveniments al Jardí de l’Edèn. La instal·lació consisteix en cinc monitors que reprodueixen el mateix vídeo (de vint minuts) a diversos temps. Es tracta d’una edició de tres i la primera de les quals apareix a la col·lecció permanent del Kiasma Museum d’Hèlsinki. També hi ha la instal·lació Modernismo Chamánico (Catedral, Ananá, Bossa Nova), 2016 (se’n va exhibir una versió anterior al Museu de Arte do Rio el 2013). Les portades dels àlbums de bossa nova s’alternen en una paret pintada amb tons grocs cridaners que recorden els de la bandera brasilera, amb fotografies en blanc i negre de l’arquitectura modernista i imatges detallades de la Catedral Metropolitana de Brasília, la característica forma hiperboloide de la qual fou dissenyada pel modernista Oscar Niemeyer. Al seu costat, una maqueta tridimensional de l’edifici gira contínuament damunt el plat d’un tocadiscos vintage

D’aquesta manera la galeria esdevé una instal·lació única on les imatges, els sons, la fotografia, l’arquitectura i la naturalesa s’integren orgànicament en un entorn modernista tropical inspirat en el llegat d’Edward Steichen i Hélio Oiticica.