Com afrontem el canvi? O, per contra, la continuïtat?

Quina és la seva economia, quina feina suposen?

Aquest no és necessàriament el qüestionament inicial de la Blanca Casas Brullet sinó el que s’imposa a qui observa la seva obra. L’economia de mitjans i materials hi és considerable i inversament proporcional al llarg període de treball i reflexió que la seva producció implica. La ceràmica, l’objecte trobat, els quaderns de comptabilitat pedaçats o els programes d’animació són alguns dels materials de baixa empremta ecològica que l’artista sotmet a un plantejament conceptual laboriós, desenvolupant així un treball llarg i repetitiu, sovint manual, de gran precisió.

 Aquest qüestionament, estimulat per l’obra de Casas Brullet, evoca preocupacions actuals devant les estructures polítiques i socioeconòmiques de la democràcia, que estant sent minades a escala mundial. L’artista fa que aquestes preguntes adquireixin un caràcter literal en aplicar-hi un llenguatge abstracte: caviar és destruir?; per què la destrucció és tan ràpida i tan eficaç?; què és el que queda?; com actuar?

Penso en el vídeo “Chute” (Caiguda) (2022), on una quadrícula es desfà, al costat de l’obra “Angle” (2022), una cantonada de paret que es plega sobre si mateixa. Totes dues peces fan referència, com gran part de l’obra de l’artista, a la pàgina i a la quadrícula. La pàgina pautada del llibre de comptes, que tan sovint utlilitza, és un espai polític on es presenten dades, xifres, categories, per tal de teixir una història que és alhora personal i col·lectiva: una economia.

És aquesta estructura predeterminada la que l’artista desestabilitza. Aquestes pàgines i aquestes quadrícules impliquen un ordre. El fet d’alterar-les implica una labor d’interferència. Així, els dibuixos que es presenten en diàleg directe més endavant, “Barricades” i “Legal” (ambdós del 2019) posen en relació una estructura d’oposició, la barricada, amb una estructura d’organització, la pàgina quadriculada, de la qual s’han desprès algunas cel.les que s’acumulen a la part inferior. Tot això em recorda una obra de 2015, “Voilés”, pàgines de paper fotosensible aparentment arrugades que conserven però les marques d’una quadrícula: a la vegada doblegades respectant unes línies ortonormals, i rebregades per una mà que les ha comprimit.

Aquest treball d’interferència continua en una altra part de l’exposició, amb les “Cadenes” (2022), que són en realitat cadenes fetes de porcellana, un material preciat però ecològicament sostenible, d’aparença sòlida però potencialment fràgil. Aquestes cadenes estan disposades on el cos de l’espectador.a se situaria o passaria, de manera que aquest.a ha de negociar la seva relació amb espai.

Si una pàgina de la història es rebrega, és a dir, si la realitat política destrueix el que semblava donar-se per fet, però també apareixen noves solucions, què es pot fer? Més endavant, una obra protocol·lària pot brindar una resposta, “Haikus de l’heterogeni” (2022). Es tracta d’escultures realitzades seguint sempre els mateixos preceptes: combinar tres elements trobats i unir-los sense forçar-los: sense cola, sense claus. El haiku en ell mateix no problematitza el moment que expressa. Deixa que existeixi, simplement fent una petita cesura en teixit de la realitat, obrint-se a un espai no només de llibertat sinó també d’atenció i d’humilitat.

– Joana P.R. Neves –

– Les interferències de Blanca Casas Brullet. Conxita Oliver. El Temps de les Arts. 19.12.22

– Perejaume, Eulàlia, Blanca casas. Victoria Combalia. El País. 28.12.2022

Con el apoyo de / Amb el suport de / With the collaboration of