Estampa 2022
13-16 d’octubre de 2022
Stand 5A11, IFEMA Madrid
Per a la present edició d’Estampa, el nostre estand reuneix l’obra de dos artistes de la mateixa generació, l’obra dels quals oscil·la entre la plasticitat poètica i la idea generada a partir del gest sobre paper.
D’una banda, presentem el treball de Mar Arza (Castelló de la Plana, 1976), a les peces i instal·lacions del qual la presència del text es concep com un element plàstic, gràfic i estètic, capaç de propagar expressivitat i generar una reflexió sobre el contingut i la forma del llenguatge. Podem afirmar que l’obra d’Arza, actualment a l’exposició “A pesar / A saber / A palpes”, comissariada per Nuria Enguita a l’IVAM, ha evolucionat des del paper cap a altres disciplines com l’escultura o la instal·lació, però sempre amb el nexe comú, la presència del signe tipogràfic. Per això, i amb la intenció de donar protagonisme a aquests treballs, hem seleccionat un conjunt d’obres produïdes per a la seva darrera exposició a la galeria, entre les quals distingim la sèrie Lindes (2020-21), on l’autora juga amb la puntuació i diferents fragments de text per construir una continuïtat narrativa; i la sèrie Estats transparents (2020), en què la marca d’aigua condiciona el suport sobre el qual es construeix el text, i amb què aprofundint en la matèria del full, s’arriba a extirpar la marca d’aigua per desestabilitzar l’establert a la pàgina escrita.
D’altra banda, i en diàleg amb les delicades empremtes gràfiques de Mar Arza, mostrem treballs en ciment i rajola sobre paper d’États limites, l’última sèrie de l’artista francès Jean Denant (Sète, 1979). Obres realitzades per a l’actual exposició a la galeria, amb què l’artista posa en qüestió l’ésser humà a través de la utilització dels materials propis de l’arquitectura, dissipant els límits entre disciplines animant-nos a gravitar cap a una sensibilitat poètica. États limites fa al·lusió a l’organització d’aquells territoris que, sent imaginats o reals, es nodreixen entre si, posant en evidència la porosa fragilitat de les fronteres, siguin psicològiques, geogràfiques o polítiques. Fronteres que són en essència punts d’inflexió on els fluxos canvien de direcció, construccions socials que no consisteixen a impedir que les coses es moguin, sinó que actuen com a símbols del mateix moviment. Obres en què la fragilitat del contingut xoca en contrast amb la rudesa dels materials que el contenen.