En aquesta vuitena entrada de Paris Photo online, us presentem l’obra de Miguel Rio Branco (Las Palmas, 1946), un dels artistes brasilers amb més reconeixement internacional.
Des d’una perspectiva multidisciplinària, treballa la fotografia, la pintura, el vídeo i la instal·lació. El seu treball es caracteritza per una estètica eloqüent i suggestiva, la qual sovint recorre a la intensitat cromàtica i als clarobscurs per crear composicions d’una forta càrrega poètica.
Rio Branco protagonitza dues importants exposicions a Europa i Amèrica Llatina. Le Bal, a París, recull la seva primera etapa fotogràfica a Miguel Rio Branco – Photographies 1968-1992, que podrà veure’s del 16 de desembre al 21 de març 2021. A São Paulo, Instituto Moreira Salles presenta Palavras cruzadas, sonhadas, rasgadas, roubadas, usadas, sangradas, una intensa retrospectiva que, prenent l’arxiu personal de l’artista com a punt de partida, repassa els principals temes de la seva obra, emmarcant-los en un gest a la vegada reflexiu i transformador.
Estètica visceral en clau pictòrica
Rio Branco no fuig del cos, sinó que aprofundeix en la visceralitat. La seva formació pictòrica li atorga una materialitat particular a la seva feina de fotògraf i cineasta. El desarrelament, la pèrdua i l’esquinç són temes centrals a l’obra de l’artista. El dolor i la sexualitat es veuen sublimats mitjançant l’ús de colors saturats i forts contrastos. L’ambivalència és una de les seves firmes més recurrents, especialment en la composició fotogràfica: forces oposades que es disputen el control sobre la imatge i la carreguen amb un excés de significat. Rio Branco no pretén mostrar allò que ja existeix, sinó crear noves possibilitats d’existència, noves veritats i mirades.