Lluís Hortalà

Lluís Hortalà (Olot, 1959)

Va estudiar en 2014 i 2015 en la prestigiosa escola Van *der *Kelen *Logelain per a aprendre les tècniques que Alfred *Van *der *Kelen va deixar establertes a la fi del segle *xix per a la pintura decorativa. Allí es va preparar per a imitar la textura del marbre, que actualment aplica amb mestratge a un conjunt d’objectes falsament voluminosos. El seu propòsit: captar la mirada de l’espectador i sumir-la en una trama de tensions i contorsions amb què es posa en joc una certa arqueologia del règim *escópico des de la pròpia afectació física de l’ull. L’artifici (trompe-l’oeil) permet a Hortalà retornar la reflexió sobre l’art i la visualitat a l’experiència corporal mitjançant un conjunt d’objectes que aconsegueixen enganyar l’ull una vegada i una altra —a pesar que a la consciència del qual mira li sembli haver descobert el truc.

Jean *Baudrillard es va referir a l’artifici com a la falsedat de la falsedat, «un simulacre amb plena consciència de joc i artifici»: l’artifici atrapa a l’ull, intercedeix en la seva capacitat de compondre un lloc i desfà la posició sobirana que normalment ostenta la mirada. Enfront de l’artifici, la mirada ja no podrà imposar un punt de fuga amb el qual governar l’espai, sinó que l’ull resulta capturat per a esdevenir, en canvi, en el punt de fuga de la mirada que li projecten els objectes. No és l’ull cartesià que, projectant una mirada sobre el món, pensa i, després, existeix, sinó que el subjecte-davant-el-artifici es troba just en la posició contrària. El seu ull és sobretot mirat per l’objecte al qual presumia mirar. Així doncs, el món de l’artifici és un món de pura visualitat en el qual no hi ha res a veure: l’ull de l’espectador es descobreix dominat enterament per una mirada altra.

Tot rastre d’idealisme i d’enaltiment humanista s’evapora, per consegüent, amb aquesta exposició. Tal com va observar Jacques *Lacan, l’artifici no rivalitza ni tan sols amb el món de les aparences, sinó que ho fa més aviat amb el món de les idees, el món platònic, amb el qual se suposa des de temps antics que en el revers de tota aparença sempre hi ha una intencionalitat que transcendeix a l’objecte. No obstant això, aquest no és el cas de l’artifici, el qual reafirma encara amb més intensitat l’agència material del món; sense tractar-se, tampoc, d’una *hiperrealidad, sinó que, com assenyala *Hortalà, l’artifici «no és més real que el real, és el real». En l’artifici es troba expressada el parany de la visualitat en tota la seva literalitat.

Selecció d’exposicions individuals

• 2019 Guillotina, TeclaSala, Centre d’Art de l’Hospitalet de Llobregat.
  
• 2018 Encore un moment, Monsieur le bourreau, encore un moment. F2 Galería. Madrid
  
• 2016 Il y a bien du monde aujourd’hui a Versailles, RocioSantaCruz, Barcelona.
  
• 2015 Las Tentaciones. Museu de Montserrat. Abadía de Montserrat. Barcelona.

Selecció d’exposiciones col·lectives

• 2022 Hiperreal. El arte del Trampantojo, Museo Nacional Thyssen Bornemisza. Madrid.
• 2020 ARCOmadrid 2021, RocioSantaCruz, Madrid
• 2019 Simbiosis, Capilla del Hospital Real de Granada
• 2018 Palau de Casavells, Art Antiques Design Architecture, Girona
• 2016 Estancias, una selección de obras de la Colección Banco Sabadell, Sala de Exposiciones Sabadell/Herrero, Oviedo
• 2017 Arts Santa Mònica, Barcelona
• 2016 Yes I Can! Centre d’art contemporain Walter Bejamin, Perpignan

Col·leccions

• Col·lecció Soler Villa, Valencia
• Col·lecció Fundació ‘La Caixa’, Barcelona
• ARTIUM, Centro-Museo Vasco de Arte Contemporáneo, Vitoria-Gasteiz
• Fundació Banesto, Madrid
• Fundació Marcelino Botín, Santander
• Trust Foundation, Washington DC
• Museu Nacional Centro de Arte Reina Sofía, Madrid
• Col·lecció AIP, Lisboa
• Delfina Studios, London
• Col·lecció DKV
• Col·lecció Banc Sabadell, Barcelona
• Fundació Banesto, Madrid
• Fundació Vila Casas, Barcelona
• Col·lecció Norman Foster

Premsa:
– Mármol y poder. elPeriódico. Ramón de España. 16.04.2016
– ARCO 2020: El virus de Franco. La Razón. Gema Pajares. 26.02.2020
– Autoanàlisi del galerisme català a les portes d’Arco. ara. Antoni Ribas Tur. 23.02.2020