RocioSantaCruz

Com els àlbums decimonònics de fotografia que mostraven a la burgesia europea com eren els habitants de països llunyans, Miguel Trillo ha format un corpus d’imatges que recull des de fa quatre dècades com són els joves de tota mena de tribus urbanes de Madrid, Nova York, Los Angeles, Tòquio, Seül o Kuala Lumpur. Un entomòleg que col·lecciona bestioles estranyes des que va començar a anar a concerts a la capital d?Espanya a mitjans dels setanta, amb la Movida a punt d?esclatar. Trillo, de 69 anys, nascut a Jimena de la Frontera (Cadis), rep aquest cap de setmana un homenatge a la 19a edició de les Trobades Fotogràfiques de Gijón.

L’exposició es podrà visitar des del 25 de novembre fins al 31 de desembre de 2022 al El Museu Barjola  de Gijón.

Itinerarios XXVII mostra els treballs dels vuit artistes seleccionats en l’última convocatòria de Beques d’Art de la Fundació Botín: Armant Andrade Tudela (Perú), Lucía Baió (Espanya), alfons borragan (sic) (Espanya), Gonzalo Elvira (Argentina) , Seila Fernández Arconada (Espanya), Assaf Gruber (Israel), Joan Morey (Espanya) i Ana Santos (Portugal).

Els seus projectes van ser seleccionats entre un total de 428 sol·licituds de 42 països diferents per un jurat compost pels artistes María Bleda i Carlos Bunga (previs receptors de la beca) i els comissaris Orlando Britto i María Inés Rodríguez.

L’exposició culmina el transcurs d’aquesta beca i reflecteix una amplitud d’interessos i de pràctiques artístiques.

Es podrà visitar fins al 16 d’abril de 2023 al Centro Botín de Santander.

Isabel Steva Hernández, més coneguda com a Colita, és una de les fotògrafes espanyoles més importants del segle XX. Amb la seva càmera ha immortalitzat la Barcelona de les dècades del 1960 i el 1970, el món del flamenc i els personatges més rellevants, tant artistes com intel·lectuals, d’aquest període de la història d’Espanya. Fervent defensora de la llibertat i del feminisme, Colita va col·laborar en diverses publicacions del moment i va formar part del famós moviment Gauche Divine.

El 1962 va col·laborar a la pel·lícula de Francesc Rovira-Beleta ‘Los Tarantos’. Durant el rodatge va conèixer la bailaora Carmen Amaya, coneguda pel sobrenom de “La Capitana”, amb qui treballaria una profunda amistat. Gràcies a Amaya, Colita es va apassionar pel flamenc, fins al punt que la noia va deixar Barcelona per traslladar-se a Madrid on faria les fotografies promocionals de dos grans representants d’aquest art: La Chunga i Antonio Gades. Tot seguit, Colita va viatjar a Andalusia, el bressol del flamenc, sempre als comandaments del seu inseparable sis-cents. D’aquell viatge sorgiria el llibre ‘Llums i ombres del flamenc’, una obra llegendària on Colita realitza un magnífic recorregut fotogràfic per l’univers del flamenc i dels gitanos, un món que la fascinava.

L’exposició es podrà visitar fins al 21 de novembre.

Amb més de 130 obres de la Colecció Solander, An Alternative History of Photography convida a tornar a veure obres conegudes i nous descobriments de grans artistes, juntament amb grans oblidats, campions regionals i artistes desconeguts.
Imatges inesperades de figures llegendàries com Ansel Adams, Diane Arbus, Robert Frank, Man Ray i Edward Weston, es combinen amb obres de Helen Stuart i John Lindt, de la primerenca practicant autodidacta Lady Augusta Mostyn, i dels fotògrafs d’estudi africans Sanlé Sory , Michel Kameni i Malick Sidibé.
—-–—-–—-–
Aquesta exposició està comissariada per Phillip Prodger i organitzada per Curatorial Exhibitions en col·laboració amb The Photographer’s Gallery. L’exposició va acompanyada d’un nou catàleg, publicat per Prestel.

Sobre la Col·lecció Solander
Dedicada al gaudi i la comprensió de l’art fotogràfic en totes les seves formes, la Col·lecció Solander posa especial èmfasi en les tradicions internacionals, els artistes infrarepresentats i oblidats, la diversitat ètnica i les dones. L’objectiu de la col·lecció és ampliar la comprensió de la fotografia com una cosa inclusiva i democràtica.

Es podrà visitar fins al 17 de febrer de 2023 a The Photographer’s Gallery, Londres.

El projecte HADAL, de Lois Patiño, al qual pertany la peça SOL ROJO, proposa una immersió a l’abisme de l’oceà. Hadal és l’estrat més profund de la mar, a més de 6000 metres de profunditat, on hi ha una absència total de llum i el fred és molt intens. La paraula hadal fa referència al déu grec de la mort, Hades, i els seus dominis, zona del hades lloc de la mort.

El projecte se centra en els aspectes perceptius i sensorials de l’experiència submarina, on la flotabilitat, el ritme de la respiració i la refracció de la llum, desperten sensacions que et porten més enllà del corpori. Una experiència íntima i contemplativa, de profunda introspecció.

SOL ROJO és la peça que culmina aquest viatge des de la foscor i el fred de les profunditats marines, cap a la llum, el color i els signes de vida. Una tempesta de peixos gira al voltant d’una figura immòbil, que oscil·la ingràvida amb el fluir de l’aigua. Des de l’interior de la mar podem observar la font de llum i calor: un sol vermell, líquid, flota en l’aigua.

L’exposició “Llegir el somni” de Gonzalo Elvira al CAB mostra els dibuixos, pintures, objectes i llibres conformant un extens relat amb què l’artista ha volgut imbricar dos dels pilars fonamentals de la cultura contemporània a banda i banda de l’Atlàntic: les investigacions formals artístiques de caràcter racional alimentades per la Bauhaus, i la psicoanàlisi com a teràpia per tractar els problemes emocionals. L’exposició tindrà lloc al Centre d’Art Caja Burgos del 7 d’octubre al 22 de gener.

Video de l’exposició

Del 17 de setembre al 17 de desembre a l’Espai MercArt (Sant Just d’Esvern) té lloc l’exposició col·lectiva “El món utòpic” on trobem l’obra BAGA(T)GES de Blanca Casas Brullet. Aquesta exposició forma part de MONS, una exposició dividida en tres exposicions: “El món propi”, “El món reflex” i “El món utòpic”. Aquesta última ens convida a fer una reflexió serena alhora que contundent sobre el pensament utòpic que guiant la nostra voluntat ens converteix en els actors del demà, animats pel desig de perseverança, de continuïtat. Aquest desig d’intervenir en tot allò que no ens agrada, però fins i tot en allò que admirem i volem millorar, constitueix la condició intrínseca de tota realització i de tot canvi.

Dins les activitats paral·leles de la Biennal de Flamenc de Sevilla, Archivo Colita reuneix a la Sala Atín Aya de l’Edifici Turina, més d’un centenar d’obres originals de la fotògrafa Isabel Steva Hernández, “Colita”, seleccionades a partir de materials procedents del seu fitxer personal. Del 7 de setembre al 10 de novembre de 2022, treballs inèdits o escassament divulgats, conviuen i amplien el context d’aquelles fotografies icòniques amb què l’artista ha obtingut el reconeixement de la crítica i l’admiració del públic. L’exposició s’articula en una seqüència d’ordre cronològic estructurada en tres actes: Món gitano (1962-1963); Viatge a Andalusia (1969) i Ocaña per Colita (1977-1983).

Gonzalo Elvira participa a l’exposició una veu/una imatge. Un projecte que s’articula al voltant d’una sèrie de tretze vídeos breus en què es convida tretze artistes (Ignasi Aballí, Àngela Bonadies, Gonzálo Elvira, Esther Ferrer, Dora Garcia, Narelle Jubelin, Eva Lootz, Antoni Muntadas, Javier Peñafiel, Álvaro Perdius, Paloma Polo, Pedro G. Romero i Isidoro Valcárcel Medina) que facin la lectura d’una imatge que prèviament hagin triat. A través d’un format diferent del tradicional, es proposa presentar la imatge i fer-ne l’anàlisi amb la veu i el pensament de cada artista convidat.

Es podrà visitar des del 8 de setembre fins al 20 de novembre al Centre de Cultura Contemporània Conde Duque, Sala de Bóvedas, Madrid.