RocioSantaCruz

Pep Duran, artista representat per la galeria RocioSantaCruz, participa a l’exposició ‘Metafísiques de la fragilitat. De l’avantguarda a l’art conceptual ‘, comissariada per Pilar Parcerisas, del 16 de setembre a el 4 de desembre de 2021 a la Fundació Vallpalou.

“L’escultura pobre és una línia de treball recurrent durant el segle XX amb una menor preocupació per la “forma” que pel “concepte” i la seva evolució ha conduït a la seva desmaterialització.”

+Més info

Compartim aquest article de Conxita Oliver per a El Temps de les Arts sobre ‘Biografia # Dissociada’ l’exposició de l’artista Miquel Mont:

“Miquel Mont (Barcelona, 1963) concep la seva particular pràctica de la pintura com una indagació analítica sobre la negació de la representació per tal de reivindicar la seva materialitat. Però en aquesta ocasió treballa la dicotomia figuració / abstracció, en un moment històric en el que tots dos conceptes semblen haver-se desdibuixat més que mai, els límits entre un i altre són imprecisos, de manera que, sovint, ens veiem abocats a més d’una confusió i engany. ”

Llegeix l’article complet aquí:
– Miquel Mont, la difícil representació dels afectes

L’artista Ouka Leele, representada per la galeria RocioSantaCruz, presenta fins al 2021.10.24 seva exposició Ouka Leele. Supernova en el Cercle de Belles Arts de Madrid.

“L’exposició Ouka Leele. Supernova neix fruit de la col·laboració amb l’Arxiu Lafuente, institució que conserva unes mil cinc cents fons de l’obra de l’artista -la majoria inèdits-, dels quals s’han seleccionat treballs fotogràfics, dibuixos, material audiovisual i projectes editorials corresponents als primers anys de carrera durant la dècada dels 70 i 80. Es tracta d’un recorregut en el qual la seva faceta com a dibuixant cobra especial protagonisme, al costat d’una àmplia selecció de fotografies en blanc i negre i on també hi ha buit per algunes de les obres que componen la seva aclamada sèrie fotogràfica Perruqueria.”

+Més info sobre l’exposició
+Ouka Leele

Fons perdut de núvols és una coproducció entre la galería RocioSantaCruz i el M|A|C de Mataró.

El dissabte 25 de setembre a les 19h estarà Andrés Galeano, l’artista, parlant amb Tomàs Molina, meteoròleg, i Jordi Vilà, escolapi llicenciat en Humanitats, sobre el cel físic, el cel metafísic i el cel digital.

+Més info aquí
+Sobre Andrés Galeano

“Miquel Mont fa doblet entre RocíoSantaCruz i Formato Cómodo a Madrid, amb els seus intel·ligents reflexions al voltant de la pintura i la seva obra, escapant-se de el suport i donant-li una volta a Biografia dissociada a la difícil representació dels afectes.”

Llegeix l’article complet aquí:
– Que el ritmo no pare, Luisa Espino – El Cultural

Compartim Um arquivo de nuvens encontrado l’article de Zaida Trallero per Umbigo Magazine sobre l’exposició Fons perdut de núvols d’Andrés Galeano, al Centre Mataró Art Contemporani i la galeria RocioSantaCruz.

“El nostre acostament més freqüent a el cel segueix sent el d’un ull irònic. Solem mirar-lo com una guia de l’estat atmosfèric o com a pura contemplació. A vegades a la recerca de pensaments transcendentals o de el pur i simple plaer de mirar-lo.

Fons perdut de núvols és una investigació artística d’Andrés Galeano (Mataró, Espanya, 1980), que comença amb el descobriment de el llibre de 1939: els núvols confiscats, de J. Batlló i M. Busto. Una investigació sobre l’arxiu de l’antic Servei Meteorològic de Catalunya, conservat a l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya de Barcelona. El projecte es presenta en forma d’exposició i llibre d’artista i s’exhibeix en dos llocs, a Mataró Art Contemporani ia la Galeria Rocío Santa Cruz, a Barcelona, ​​tots dos coproductors de el projecte.

La pràctica artística de Galeano s’inscriu en la postfotografia. Va deixar de fer fotografies per treballar amb fotografies d’altres persones, la majoria d’elles preses per fotògrafs aficionats anònims, que es troben en fires i mercats d’antiguitats. La seva gran col·lecció, d’anys de col·lecció, s’exhibeix i visualitza en parts de les seves obres. La majoria de les imatges estan vinculades a el tema que investiga des de fa anys: la transcendència en relació a el mitjà fotogràfic, la representació visual aborda el cel. En aquesta ocasió, treballa per primera vegada amb un arxiu oficial, el que li permet activar tot un seguit de temes ja tractats en els seus treballs anteriors, condensant molts dels seus interessos, a més de contribuir a la recuperació de la memòria històrica a través del seu pràctica artística.

En el seu projecte, Galeano proposa tres formes d’acostar-se a el cel a través de la fotografia: la física, la metafísica i la digital. ”

Llegeix l’article complet aquí:
– Um arquivo de nuvens encontrado: Andrés Galeano no Mataró Art Contemporani e na Galería Rocio Santa Cruz, Zaida Trallero

El fotògraf Miguel Trillo exposa actualment a la sala Atín Aya de Sevilla la seva sèrie Ficcions, conformada per 140 fotografies de les tribus urbanes preses en els salons màniga de tot el món.

Compartim a continuació els articles que El País i l’ABC s’han dedicat a l’artista i la seva exposició.

– Los nuevos disfraces de las tribus urbanas. Margot Molina. El País. 20.07.21
– Miguel Trillo toma el pulso social de la juventud que abandonó la calle por las redes sociales. Jesús Morillo. ABC. 30.06.21

Compartim l’estupend article de Conxita Oliver per a El Temps de les Arts sobre l’exposició Fons perdut de núvols d’Andrés Galeano, en el Centre Mataró Art Contemporani i la galeria RocioSantaCruz.

A continuació els vam mostrar l’article Arco, el regne de les dones, de Roberta Bosco a El País de l’dia 12 de juliol de 2021, on fa referència a l’estand de RocioSantaCruz.

Rocío Santacruz va dedicar el seu projecte especial a Mar Arza, que intervé llibres vells convertint-los en objectes rars i que va presentar una gran instal·lació en homenatge a l’Armari de guixos de l’escultor basc Jorge Oteiza. Santacruz va exposar també dues reinterpretacions audiovisuals de la natura morta en clau tecnològica i hiperrealista de Marina Núñez, guardonades amb el Premi ARC-Beep d’Art Electrònic, que passen així a formar part d’aquesta col·lecció catalana. Les fotografies de Colita, revelades per ella en els 60 i 70, completaven una proposta presidida pels retrats de les 44 artistes de la Bauhaus (definides amb menyspreu “les teixidores” pel masclisme de l’avantguarda europea), reunides en un mural de 10 metres per Gonzalo Elvira.