RocioSantaCruz

Visita virtual del booth

Listat d’obres presentades

Gonzalo Elvira

Dones de la Bauhaus

 

La proposta de Gonzalo Elvira Bauhaus1919, modelo para armar es remet al nivell de la història en relació amb l’accés de les dones a l’art. La instal·lació d’Elvira constitueix un mural site specific, que havia de ser presentat a la Bienal Mercosur, però que, en no haver-se finalment realitzat, es presentarà per primera vegada a ARCOmadrid 2021. Amb aquesta peça, l’artista reprèn la història de les dones que van formar part de la Bauhaus, però que han estat escassament representades, i reprodueix una sèrie de retrats d’elles.

 

Un dels aspectes que em van cridar l’atenció de l’escola [Bauhaus] va ser que l’única presència femenina dins del cos docent fos Günta Stolz. Per tant, volia destacar el paper de les dones dins de l’escola, ja que d’alguna manera van ser segregades als tallers de tèxtil i ceràmica. No les deixaven participar en els tallers de ferreria, fusteria i arquitectura. Al·legaven, un cop fet l’examen per ingressar a l’escola, que les dones tenien uns certs problemes amb la tridimensionalitat.

 

Gonzalo Elvira. GS. 2019. Tinta sobre papel. 50 x 35 cm

 

Revisita l’exposició Idilio de Gonzalo Elvira a RocioSantaCruz, proposta que es va emportar el premi GAC a l’Artista por la Millor Exposició en Galeria.

Gonzalo Elvira. Idilio. RocioSantaCruz. 2019-2020

Mar Arza

Armario de aristas / Suertes

Mar Arza continua el diàleg de les dones en la història i presenta, per un costat, la seva sèrie anomenada Suertes. Hi ha una accepció de la paraula “suerte” (sort en català) que es refereix a la terra: ’11.f. Part de terra de labor, separada d’una altra o altres per les seves vogues”, pot llegir-se al diccionari. A la sèrie SUERTES es concentren els fragments de terra de labor, espais conreats i cultivables. Finals de capítols de llibres escrits per dones, Carmen Laforet i Santa Teresa en aquest cas. On acaba un capítol amb una frase final en suspens, es concentra aquest espai ja present en blancs latents, a l’espera de ressonància.

Mar Arza. Suertes (Laforet). 2020. Puntos y aparte, final de capítulo. 85,8 x 65,8 cm. Detalle

Tanca aquesta primera proposta la instal·lació Armario de aristas, una prestatgeria d’arestes en homenatge a les prestatgeries de guixos de Jorge Oteiza, on Mar Arza disposa paraules en trossos de paper creant angles de lectura inesperats.

Mar Arza. Armario de aristas. 2020. Textos recortados sobre estantería-vitrina de DM. 160 x 222.5 x 27 cm. Detalle

– Valentín Roma

Revisita l’exposició LE HASARD JAMAIS de Mar Arza a RocioSantaCruz.

Mar Arza. UN DÉ TOMBE TOUJOURS DU MÊME COTÉ. 2020. Poema en cuatro tiempos. 180 x 180 x 180 cm

 

 

 

Mira aquí el nou vídeo sobre l’exposició Me multipliqué para sentirme de Pepo Hernando, el nostre canal de YouTube.

 

 

En l’article Els millors llibres de fotografia de 2020 de ElPaís, Gloria Crespo Maclennan pregunta a diversos professionals de la cultura al fet que recomanin els seus dos llibres de fotografia favorits de 2020.

Llegeix aquí l’article complet

Compartim amb vosaltres les recomanacions de Rocío Santa Cruz

 

Woman Go No’Gree deGloria Oyarzabal.RM. 176 pag.

Amb aquest llibre Gloria Oyarzabal acaba de guanyar el prestigiós premi Millor Llibre de l’Any de Paris Photo-*Aperture 2020 Acuradament editat i amb un disseny gràfic innovador, arriscat i alhora molt bell, l’artista traça un excel·lent diàleg entorn de la desconstrucció de la idea de la mirada i “l’altre”. Explora, mitjançant l’ús d’imatges trobades, arxius i la seva pròpia fotografia, el colonialisme i el feminisme blanc a Àfrica occidental. Les seves imatges, que fugen del “exotisme”, dilueixen les línies que separen el fotoperiodisme de la fotografia artística i conceptual. Segons l’autora, “es tractaria de descolonitzar el feminisme qüestionant els marcs teòrics racionals eurocèntrics que construeixen categories de gènere de manera universalista”. A través de les seves pròpies fotografies i de documents històrics que acoloreix, Oyarzabal ens desafia a enfrontar-nos amb els nostres propis perjudicis i suposicions.

Aconsegueix el llibre aquí, a la botiga en línia de ArtsLibris.

 

La caja roja de Antoni Campañà. Comanegra. 328 pag.

Antoni Campañà neix a la vegada que el fotoperiodisme, camp en el que es guanyaria una important reputació com a reporter esportiu i pioner de la postal turística. Abans de complir trenta anys, Campañà havia aconseguit un ampli reconeixement nacional i internacional pel seu refinat domini del bromoli. Els anys anteriors a la guerra civil, rebé nombrosos premis i consolidà la seva posició com a artista. Fou integrant de l’Agrupació Fotogràfica de Catalunya i el 1933 viatjà a Munich a formar-se amb el fotògraf Willy Zielke. Realitzà una important tasca d’experimentació i innovació, transcendint així els paràmetres pictorialistes i convertint-se en un referent sense paral·lel de la fotografia experimental a Espanya. Durant els anys de la Guerra Civil, Campañà va prendre més de 5.000 fotografies. Retrata una realitat tràgica i contradictòria, amb la qual traça un enorme fris d’imatges inèdites de grandíssima qualitat i que al final de la contesa enterra en el garatge de la seva casa. El testimoni visual de Campañà romangué ocult durant dècades. Trenta anys després de la seva mort, la seva família troba les imatges guardades en caixes vermelles, les quals surten a la llum en La capsa vermella.

L’MNAC (Museu Nacional d’Art de Catalunya) anuncia per a les dates del 18 de març al 18 de juliol l’exposició La guerra infinita. Antoni Campañà, mostra comissariada per Toni Monné, Arnau Gonzàlez i Vilalta, Plàcid Garcia-Planas i Roser Cambray.

La guerra infinita descobrirà les diferents facetes de l’obra del fotògraf Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), tot posant el focus en les fotografies que va realitzar durant la Guerra Civil espanyola, que la família va trobar fortuïtament l’any 2018. Aquest conjunt d’imatges, de gran qualitat artística i rellevància històrica, varen ser amagades en una capsa pel propi artista, on van romandre durant més de setanta anys des del final de la Guerra Civil fins el 2018.

 

Accedeix a la informació de l’exposició aquí.

 

RocioSantaCruz representa a l’artista Antoni Campañà i treballa amb la família en la gestió del seu llegat.

Amb motiu de l’exposició Lucha libre de Lourdes Grobet, i en col·laboració amb ArtsLibris, presentem la proposta especial:

 

Fotografia signada per Lourdes Grobet
35,5 x 28 cm
Impressió sobre paper cotó

+

Llibre ‘Lucha Libre. Retratos de familia’
Ed. RM

Preu: 500 € + IVA (21%)

 

Tria la teva fotografia i aprofita aquesta ocasió, a la botiga en línia o en la llibreria ArtsLibris

 

 

Aún no apeteciéndome hacer fotos, a veces, le pongo un rollo a esta cámara pequeñita, que parece de espía, y me la meto en el bolsillo y voy por ahí y hago alguna foto para animarme yo mismo. Aún me falta, pero mi mundo es este.

Gemma Malvido signatura El valor dels ‘re’, un repàs a la carrera de l’artista Vari Caramés, en el qual el fotògraf parla sobre les possibilitats de la llum, les noves tecnologies, els records i el treball en l’estudi.

A mí me gusta mucho la textura, la atmósfera, el clima… y eso me lo da la película, con el grano y lo digital a mí no me lo daría.

Lee l’entrevista completa aquí

Fantàstic article d’Elena Pita per a The New Barcelona Post en el qual Rocío Santa Cruz parla sobre el paper del llibre, l’art contemporani, ArtsLibris i el pensament. Rocío fa un recorregut a la seva trajectòria i compte els projectes del futur.

L’eina digital, lluny d’acabar amb el llibre físic, l’ha salvat: mai s’ha editat amb tant de detall, tanta estima pel paper, les tintes, les impressions.

L’entrevista completa aquí.

 

Jean Denant amb la seva obra ‘Anarchitecture XL’ en la revista AD de febrer 2021.
La peça decora la casa d’una col·lecció privada.

Lee l’article complet aquí.

Inclou una obra de Jean Denant en la teva col·lecció.

Lourdes Grobet (Ciutat de Mèxic, 1940) és una de les fotògrafes contemporànies més reconegudes del panorama artístic actual. El seu treball sobre la lluita lliure mexicana li ha valgut un ampli reconeixement internacional, consolidant la seva mirada sobre la cultura urbana del país. RocioSantaCruz recull una cuidada selecció de la seva obra en l’exposició Lourdes Grobet. Lucha libre, la qual podrà visitar-se a la Llibreria ArtsLibris, situada dins de la galeria, a partir del 6 de febrer. Amb motiu de la publicació del seu fotollibre, Lucha libre. Retratos de familia, editat per RM i disponible a ArtsLibris, RocioSantaCruz prepara un extens programa d’activitats i diàlegs entorn de l’obra de la fotògrafa al pati de la galeria.

Lourdes Grobet utilitza la fotografia per desfilar les costures del poder i de la censura. El seu art recorre a les pràctiques interdisciplinàries o, més ben dit, antidisciplinàries: cinema, instal·lació i performance s’uneixen en l’experimentació visual d’aquesta fotògrafa, la mirada de la qual es dirigeix sempre cap als punts cecs de la representació. La seva obra és una cerca constant de nous llenguatges artístics, alhora que un desacatament de tota mena d’autoritat formal o conceptual. No és la tècnica la que marca el ritme, sinó l’afirmació de la llibertat.

Grobet desplega una mirada intuïtiva, alhora que coherent. La seva no és una coherència fruit de les convencions, sinó que neix del desig de mostrar allò que roman ocult, apartat, relegat als marges de la societat. El seu treball sobre la lluita lliure explora les arrels culturals del Mèxic urbà. Durant dècades, ha retratat als personatges més emblemàtics del ring, dins i fora d’aquest.

Els retrats de Grobet parteixen d’una prohibició d’infància. El seu pare, aficionat a la lluita lliure, es va negar a portar-la als combats pel fet de ser dona. La seva reacció, anys més tard, va ser fer-se un lloc en l’escena armada amb una càmera. ‘aquesta transgressió simbòlica va anar trenant-se, a poc a poc, un arxiu estrany i tendre. Un repositori de vides, rituals i màscares.

 

Adquirir obra de Lourdes Grobet