Sense categoria

Partint de la fotografia “El hacedor de imágenes” (1986), l’exposició “Ouka Leele, hacedora de imágenes” presenta l’obra per la qual cobra sentit tota l’exposició, a més d’una col·lecció d’objectes directament interrelacionats amb la peça. En 1986, els autors del llibre “La imatge: anàlisi i representació de la realitat”, van convidar a Ouka Leele a crear una imatge que il·lustrés el curs de lectura de la imatge de la Universidad Nacional de Educación a Distancia. 37 anys després, l’obra deixa de penjar en les parets del rectorat de la universitat per a deixar-se veure de l’1 de febrer al 8 de març de 2023 a la Biblioteca de la UNED de Madrid.

Miguel Trillo mostra a Spagna 1980-1990, al Museu di Roma in Trastevere, la primera d’una sèrie d’exposicions fotogràfiques organitzades per l’Ambaixada d’Espanya a Itàlia per mostrar la història del nostre país.

Centrat a retratar les generacions joves a partir de la llibertat i la Movida dels 80, Trillo torna la mirada al públic que convertia els músics en estrelles de la cultura de masses. A l’exposició del Museu di Roma in Trastevere, les fotos, i amb elles la càmera subjectiva de la seva mirada, està d’esquena a l’escenari i enfoca els assistents al concert. Amb tot, el fotògraf dóna testimoni del sorgiment d’una nova cultura en què estem immersos des de llavors, en què el so i la imatge han substituït la paraula com a element central.

Del 20 de gener al 30 d’abril del 2023.

Andrés Galeano participa en l’exposició col·lectiva Murs écrans, una mostra que reuneix cinc artistes, tant quebequesos com catalans, que van emprendre un intercanvi en l’època de la pandèmia, quan la circulació internacional de masses estava en suspens i la creació es realitzava sota clau. Evolucionant en un món de comunicació on imatge i pensament se superposen, la reflexió artística suscita diferents trobada amb l’altre. És en aquesta exposició on Andrés Galeano presenta la seva última recerca, SINDOGRAPHIES. Une étude photographique. A partir d’una conceptualització del Llençol Sant, la primera protofotografía de la història, realitza una especulació fotogràfica sobre la formació de la misteriosa imatge del cos mort de Crist sobre una tela de lli i la seva relació amb les pantalles contemporànies.

L’exposició es podrà visitar del 13 de gener al 19 de febrer de 2023 en el Broadcastand Production Center of Photography, Québec (Canadà).

Mar Arza, Pep Duran i Fina Miralles participen en la nova exposició de la Col·lecció MACBA. Preludi, la qual ofereix un espai de reflexió i de crítica en la experiència «art» i es presenta com un principi generador i emancipador. Aquesta nova aproximació a la Col·lecció se servirà, en gran part, d’obres adquirides en els últims anys que busquen nous escenaris de relació amb obres existents de la Col·lecció. Es configura així un nou relat d’històries que abasta absències i possibilita altres discursos com a espais comuns, escenaris del possible per a qüestionar i actualitzar les formes de relació que estableixen les pràctiques artístiques amb els subjectes.

Comissariada per Elvira Dyangani Gosi, Antònia M. Perelló Ferrer, Claudia Segura Campins i Patrícia Sorroche.

L’exposició es podrà visitar des del 14 de desembre de 2022 fins a mitjans de 2024 en el Museu d’Art Contemporani de Barcelona.

Santa Cruz de Tenerife ha acollit la cerimònia de lliurament de les Medalles d’Or al Mèrit en les Belles arts 2021, amb les quals el Ministeri de Cultura i Esport ha distingit a 33 personalitats i entitats que han destacat en el camp de la creació artística i cultural o prestat notoris serveis en el foment, desenvolupament o difusió de l’art i la cultura o en la conservació del patrimoni artístic.

Colita (nascuda a Barcelona en 1940) ha desenvolupat una obra fonamental per a entendre els canvis socials del país en la segona meitat del segle XX.

Des del 17 de novembre la Galeria Sivia Cintra + Box 4 obre la mostra “O màgic, a princesa e suas peripécias” amb obres inèdites de Miguel Rio Branco. Hi haurà 14 obres, totes retroiluminadas, amb imatges realitzades per l’artista en diferents moments i que després s’assemblen creant connexions, com un trencaclosques de llum i color. Això, per cert, és la base de tota la construcció de l’obra de Rio Branco.

“Les parets de la galeria van ser pintades de grisa per a tallar la llum. Sempre hi ha una relació amb la llum en el meu treball, però en aquesta exposició la relació és directa”, diu l’artista, que també ha inclòs una taula de llum enmig de l’espai, amb cromes de diverses imatges, com la que utilitza per a muntar el seu treball en l’estudi.

Per a Miguel, aquesta exposició és un homenatge a la fotografia analògica. “Tot aquí es tracta de precisió, del que no es pot corregir. El negatiu té possibilitats, però crom no. El procés és tot manual, fet a mà.”

La mostra es desenvolupa de manera concomitant amb l’exposició individual “Mots encreuats” que l’artista presenta en l’Institut Moreira Surt-los de Rio de Janeiro.

Miguel és avui un dels artistes nacionals amb major projecció a l’estranger, amb un pla d’estudis ple d’exposicions en espais de gran prestigi, com El Nou MoMA, Museu d’Art Modern, Nova York, els EUA; 33a edició Biennal de São Paulo – Afinidades afetivas, SP; Maison Européene de la Photographie, París, França (2018); Troposphere, Pequín Minsheng Art Museum, Pequín, la Xina (2017). L’artista té, des de 2010, un pavelló en el centre d’art contemporani de Inhotim (MG). Un espai que considera la proposta més instigadora de comunió entre art i naturalesa.

Fins al 21 de desembre, 2022
Galeria Silvia Cintra + Box 4
Va riure de Janeiro

Des del 17 de novembre la Galeria Sivia Cintra + Box 4 obre la mostra “O màgic, a princesa e suas peripécias” amb obres inèdites de Miguel Rio Branco. Hi haurà 14 obres, totes retroiluminadas, amb imatges realitzades per l’artista en diferents moments i que després s’assemblen creant connexions, com un trencaclosques de llum i color. Això, per cert, és la base de tota la construcció de l’obra de Rio Branco.

“Les parets de la galeria van ser pintades de grisa per a tallar la llum. Sempre hi ha una relació amb la llum en el meu treball, però en aquesta exposició la relació és directa”, diu l’artista, que també ha inclòs una taula de llum enmig de l’espai, amb cromes de diverses imatges, com la que utilitza per a muntar el seu treball en l’estudi.

Per a Miguel, aquesta exposició és un homenatge a la fotografia analògica. “Tot aquí es tracta de precisió, del que no es pot corregir. El negatiu té possibilitats, però crom no. El procés és tot manual, fet a mà.”

La mostra es desenvolupa de manera concomitant amb l’exposició individual “Mots encreuats” que l’artista presenta en l’Institut Moreira Surt-los de Rio de Janeiro.

Miguel és avui un dels artistes nacionals amb major projecció a l’estranger, amb un pla d’estudis ple d’exposicions en espais de gran prestigi, com El Nou MoMA, Museu d’Art Modern, Nova York, els EUA; 33a edició Biennal de São Paulo – Afinidades afetivas, SP; Maison Européene de la Photographie, París, França (2018); Troposphere, Pequín Minsheng Art Museum, Pequín, la Xina (2017). L’artista té, des de 2010, un pavelló en el centre d’art contemporani de Inhotim (MG). Un espai que considera la proposta més instigadora de comunió entre art i naturalesa.

Fins al 21 de desembre, 2022
Galeria Silvia Cintra + Box 4
Va riure de Janeiro

ARTISTAS: Răzvan Anton, Răzvan Botiș, Vlatka Horvat, Kristina Horvat Blažinović, Alina Manolache, Sebastian Moldovan, Damir Očko, Diogo Pimentão, Mihai Plătică, Mihai Șovăială, Marko Tadić, Ignacio Uriarte.

Articulada al voltant de les idees d’afinitat i connexió, l’exposició reuneix sis artistes representats per la galeria i sis artistes convidats :

Răzvan Anton → Mihai Șovăială
Vlatka Horvat → Kristina Horvat Blažinović
Sebastian Moldovan → Alina Manolache
Damir Očko → Marko Tadić
Mihai Plătică → Răzvan Botiș
Ignacio Uriarte → Diogo Pimentão

Efecte Dominó 3 se suma a les exposicions anteriors que han posat en marxa una reacció en cadena entre artistes, fomentant el diàleg i l’intercanvi col·laboratiu.

Com a resposta a la temporada França-Portugal 2022, la Drawing House acull al seu espai expositiu Drawing Hall, una exposició individual de l’artista Diogo Pimentão. L’exposició compta amb el suport del Centre Cultural Camões de París.
Per a Diogo Pimentão, treballar en un espai dins d’un hotel va ser una oportunitat per reflexionar sobre la seva relació amb un espai tan inusual, domèstic i públic alhora. Poques vegades s’allotja en un hotel per vacances, sinó per motius de feina. Però aleshores, l’hotel es pot convertir en l’extensió de l’espai mental de l’artista? La possibilitat de (re)pensar la seva obra?

L’exposició es podrà visitar fins al 15 de gener del 2023 a The Drawing House, París.