Mariaelena Roqué és una creadora difícilment classificable i, precisament per això, una figura singular de l’art contemporani català.

Històricament, la seva trajectòria ha quedat vinculada a la Companyia Carles Santos (Santos-Roqué), que va fundar juntament amb el músic, un grup icònic de l’avantguarda dels anys 80 i 90. Les seves accions combinaven de manera provocadora música, dansa, arts performatives i poètiques visuals.

Tanmateix, aquesta adscripció no arriba a definir l’amplitud de la seva pràctica individual, desenvolupada des de l’experimentació i la llibertat de mitjans.

L’obra de Marielena Roqué es construeix en la intersecció entre les arts plàstiques, l’escultura, el vestuari-personatge, l’acció escènica i l’audiovisual. No s’adscriu a una disciplina determinada, sinó que s’apropia de diferents llenguatges.

En els seus vestuaris-personatge-escultura, el cos i la seva psique es converteixen simultàniament en suport i subjecte de l’obra. La silueta humana s’expandeix, s’oculta o es transforma fins a adquirir una condició híbrida entre cos, objecte i escultura.

Des d’una posició de dona i artista, la seva pràctica incorpora una mirada crítica sobre la construcció de la identitat i els rols de gènere. Radicalment compromesa amb els drets de les dones, utilitza el cos femení com a espai d’expressió, evolució i resistència.

Aquesta llibertat per transitar entre mitjans permet entendre la seva obra com a essencialment interdisciplinària, en què matèria, cos, imatge, moviment i espai es relacionen i es transformen mútuament.

La proposta de RocioSantaCruz planteja així una aproximació a l’obra de Mariaelena Roqué des de la riquesa i la complexitat d’una pràctica que desborda les fronteres entre gèneres i explora, a través de múltiples mitjans, les relacions entre cos i identitat.

En aquest camí, obre espai a una veu silenciada, reafirmant Roqué com una figura imprescindible de l’art feminista i contemporani.