Germán Lorca(São Paulo, 1922- 2021). Comptable de formació, Germán Lorca s’uní al FCCB el 1949 com a fotògraf amateur. No trigà a convertir la fotografia en la seva única professió. El 1952, deixa definitivament la comptabilitat per a obrir el seu primer estudi fotogràfic. Els primers anys de la seva carrera professional estan marcats per una productivitat frenètica i una clara intenció de transcendir els codis estètics vigents, producte dels fervents debats del FCCB envers l’experimentació i els límits del llenguatge visual.
L’obra de Lorca articula una sort de poètica urbana dels carrers de São Paulo, composta per paisatges a la vegada quotidians i desconcertants. Combinant la intimitat i l’estranyament, crea composicions ambigües i evocatives. El punctum de Roland Barthes adquireix aquí un protagonisme imprevist, ja que les fotografies de Lorca estan farcides de perforacions, esquinçaments, inquietants (des)trobades amagades en escenaris aparentment familiars. Sols mirant a través d’aquestes fissures visuals, i no al seu voltant, és possible desxifrar el fascinant imaginari de Lorca, la lúcida llibertat de la seva mirada.
La seva obra ha estat inclosa en importants col·leccions arreu del món, com ara Banco Itaú (São Paulo), Museu de Arte de São Paulo (MASP), Pinacoteca do Estado (São Paulo), Cisneros Fontanals Art Foundation (Miami) i MoMA (New York).