Paris Photo 2022

Per a la present edició de Paris Photo RocioSantaCruz, d’una banda, consagra part del seu estand al reconeixement del treball i la mobilització de les dones a Espanya, al llarg de dos períodes destacats de la seva història recent: la Guerra Civil i els anys que segueixen a la dictadura franquista. Dues etapes històriques singulars en la història del país, en les quals les fotografies que exposades conflueixen per a, no només reivindicar el paper de la dona treballadora, militant o en els marges de la societat hegemònica d’aquells temps, sinó per a il·lustrar la seva influència inscrita en el present.

A aquest efecte, presentem una selecció de fotografies inèdites, gelatines de plata i bromolis, d’Antoni Campañà (Arbúcies, 1906-Sant Cugat del Vallès, 1989), amb què l’autor captura la important mobilització de dones, que va tenir lloc a l’inici de la guerra, durant l’estiu del 1936. La figura de les milicianes, que van voler participar en els combats armats en defensa de la República, va ser, en un primer moment, un símbol de valor i heroïcitat que va il·lustrar nombrosos cartells i portades de revistes republicanes. I així ho demostren les fotografies de Campañà, a partir de les quals ningú podria sospitar que, mesos més tard, la tardor del 1936, el Govern republicà decretaria la prohibició de la seva presència a les milícies per desconfiança a la propagació de malalties venèries entre els soldats. En els milers de fotografies que va fer Campañà de la Guerra Civil Espanyola, les quals van ser descobertes el 2018, aquesta sèrie demostra no només la immensa qualitat artística i rellevància històrica d’aquestes, sinó que també operen com a testimonis del paper que les dones van tenir, i continuen tenint durant els conflictes armats.

Perfilem el nostre homenatge a la tasca i la visibilització de les dones a Espanya durant els anys posteriors a la dictadura franquista, amb una selecció de fotografies de Colita (Barcelona, 1940), màxima representant de la fotografia reivindicativa feminista a Espanya, i coautora d’Antifèmina, fotollibre publicat per l’autora el 1977, amb textos de l’escriptora Maria Aurèlia Capmany, i retirat de les llibreries poc temps després de la sortida, a causa del seu compromís polític amb la lluita antifranquista i de marcades posicions a l’incipient moviment feminista del seu temps.

Alhora, presentem en exclusiva una selecció de fotografies de Pilar Aymerich (Barcelona, 1943), figura clau del despertar feminista i cultural del tardofranquisme i la Transició, guanyadora del Premi Nacional de Fotografia 2021. Les imatges seleccionades il·lustren un moment històric a Espanya, ja que moltes van ser preses durant la primera manifestació feminista a Barcelona després de la mort del dictador, i plasmen el moment en què la presó de dones de la Trinitat de Barcelona va reemplaçar les monges “Creuades Evangèliques de Crist Rei” per funcionàries de l’Estat. D’aquesta manera, es va poder millorar les condicions de vida de les recluses ia més obtenir l’amnistia per als delictes que discriminaven la dona, com ara adulteri, avortament o abandó de família.

Com a interfície amb la producció fotogràfica contemporània, i com a eix de recerca al voltant de la construcció de la memòria social i històrica d’Espanya, a partir de l’oblit voluntari de la Guerra Civil, presentem la sèrie Flowers for Franco (2019) ) de Toni Amengual (Mallorca, 1980). Un conjunt de fotografies realitzades entre el 2011 i el 2015 al Valle de los Caídos, mausoleu utilitzat pel relat hegemònic per privilegiar l’estabilitat i el consens sobre la reparació i la crítica, que ens convida a reflexionar sobre com la política de la memòria no es juga únicament en les dimensions del relat, sinó, fonamentalment, en l’àmbit visible. Flowers for Franco, deriva del foto llibre homònim publicat el 2019, seleccionat per la revista Time com un dels millors foto llibres de l’any i el títol del qual ret homenatge al poemari, Flowers for Hitler, de Leonard Cohen.

D’altra banda, prosseguim amb la nostra tasca de divulgació de la magnífica obra de Palmira Puig (Lleida, 1912-Barcelona, 1979) i Marcel Giró (Badalona, 1912 – Barcelona, 2011), creadors que van fugir de la Guerra Civil i van arribar a ser membres del Foto Cine Clube Bandeirante a Brasil, al costat del també fotògraf Germán Lorca (São Paulo, 1922 – Ibídem, 2021). Tres artistes que van saber reflectir a la seva obra un esperit modern que apostava per l’experimentació formal a la qual van incorporar un viu interès pels gestos quotidians carregats d’humanitat. Tal va ser la qualitat del seu treball que les seves obres han estat recentment incloses a l’exposició “Fotoclubisme Fotografia modernista brasilera, 1946–1964” que va organitzar el MOMA a Nova York, entre el maig i el setembre del 2021.

Finalment, i en consideració a Ouka Leele (Madrid 1957 – Madrid 2022), mostrem una selecció dels treballs més rellevants amb què honrar la seva singular i polifacètica obra. Una original artista que va entendre la fotografia com a poesia surrealista, arribant a pintar la Movida madrilenya, gràcies al seu domini de l’aquarel·la. La seva obra es va exposar als Rencontres d’Arles del 1987, 1995 i el 2019, quan va dissenyar el cartell d’aquesta mateixa edició, i va participar a l’exposició “La Movida. Crònica d’una agitació 1978-1988”, estant alhora nominada al premi de fotografia Madame Figaro del mateix any.

Descarregar el dossier:

+Antoni Campañà – Selecció Guerra Civil Española
+Antoni Campañà – Selecció Anys 30
+Colita
+Pilar Aymerich
+Toni Amengual
+Marcel Giró
+Palmira Puig-Giró
+Ouka Leele

Activitat realitzada amb el suport de