Visita virtual del booth
Listat d’obres presentades
Gonzalo Elvira
Dones de la Bauhaus
La proposta de Gonzalo Elvira Bauhaus1919, modelo para armar es remet al nivell de la història en relació amb l’accés de les dones a l’art. La instal·lació d’Elvira constitueix un mural site specific, que havia de ser presentat a la Bienal Mercosur, però que, en no haver-se finalment realitzat, es presentarà per primera vegada a ARCOmadrid 2021. Amb aquesta peça, l’artista reprèn la història de les dones que van formar part de la Bauhaus, però que han estat escassament representades, i reprodueix una sèrie de retrats d’elles.
Un dels aspectes que em van cridar l’atenció de l’escola [Bauhaus] va ser que l’única presència femenina dins del cos docent fos Günta Stolz. Per tant, volia destacar el paper de les dones dins de l’escola, ja que d’alguna manera van ser segregades als tallers de tèxtil i ceràmica. No les deixaven participar en els tallers de ferreria, fusteria i arquitectura. Al·legaven, un cop fet l’examen per ingressar a l’escola, que les dones tenien uns certs problemes amb la tridimensionalitat.
Gonzalo Elvira. GS. 2019. Tinta sobre papel. 50 x 35 cm
Revisita l’exposició Idilio de Gonzalo Elvira a RocioSantaCruz, proposta que es va emportar el premi GAC a l’Artista por la Millor Exposició en Galeria.
Gonzalo Elvira. Idilio. RocioSantaCruz. 2019-2020
Mar Arza
Armario de aristas / Suertes
Mar Arza continua el diàleg de les dones en la història i presenta, per un costat, la seva sèrie anomenada Suertes. Hi ha una accepció de la paraula “suerte” (sort en català) que es refereix a la terra: ’11.f. Part de terra de labor, separada d’una altra o altres per les seves vogues”, pot llegir-se al diccionari. A la sèrie SUERTES es concentren els fragments de terra de labor, espais conreats i cultivables. Finals de capítols de llibres escrits per dones, Carmen Laforet i Santa Teresa en aquest cas. On acaba un capítol amb una frase final en suspens, es concentra aquest espai ja present en blancs latents, a l’espera de ressonància.
Mar Arza. Suertes (Laforet). 2020. Puntos y aparte, final de capítulo. 85,8 x 65,8 cm. Detalle
Tanca aquesta primera proposta la instal·lació Armario de aristas, una prestatgeria d’arestes en homenatge a les prestatgeries de guixos de Jorge Oteiza, on Mar Arza disposa paraules en trossos de paper creant angles de lectura inesperats.
Mar Arza. Armario de aristas. 2020. Textos recortados sobre estantería-vitrina de DM. 160 x 222.5 x 27 cm. Detalle
Les obres de Mar Arza participen d’alguns antagonismes silencis contra proclames, objectes en oposició a buits, homenatges i exabruptes—, però un moment abans que aquests es tanquin i es tornin concloents hi ha un gir des del qual podem reinscriure’ls en noves cruïlles discursives. No en diria revelació, d’aquest procés, sinó que l’anomenaria desidentificació o discrepància.
Abans que una bellesa sensible, abans que la bellesa de comprendre, hi ha alguna cosa extraordinàriament i epistemològicament bonica en el fet de desunir allò que fins llavors havia quedat segellat al seu revers. Hi ha alguna cosa políticament lliure en el fet de desautoritzar que una certesa tingui com a antònim una incertesa, que la perplexitat no sigui aquesta manera que tenim de mantenir equidistant el que és afirmatiu del que es resisteix a afirmar-se.
– Valentín Roma
Revisita l’exposició LE HASARD JAMAIS de Mar Arza a RocioSantaCruz.
Mar Arza. UN DÉ TOMBE TOUJOURS DU MÊME COTÉ. 2020. Poema en cuatro tiempos. 180 x 180 x 180 cm
